•Notícia

El gran talent que atresoren els estudiants d’enginyeria aeronàutica formats a l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) de la UPC ja està al servei de la societat. Els estudiants d’aquesta titulació, única a Catalunya, són els millors currículums dels estudiants de tecnologia de secundària, i seran els encarregats de col·locar el sector aeronàutic català en posició d’enlairament.

Prova del talent i la capacitat d’aquest conjunt d’estudiants és la nota mitjana d’accés a la titulació, un 8,6, entre les PAAU i l’expedient del batxillerat. Acabar els estudis d’enginyeria aeronàutica en el termini establert (5 anys), de la manera com ho han fet, per exemple, Maria de Soria, Ana Sainz o Pau Nualart, amb notes mitjanes de 9,05, 8,1 ó 8,04, respectivament, dóna una idea exacta de l’excel·lència i de la qualitat d’aquests 27 primers titulats i titulades que en poques setmanes iniciaran la seva trajectòria professional.

Són joves amb gran talent, creatius, curiosos, amb una extraordinària capacitat intel·lectual, multilingües i, sobretot, una habilitat innata per gestionar de manera òptima el temps, perquè la majoria, a més de dur a terme amb èxit els estudis, han pogut generar projectes i tenir temps per viatjar a altres països, fer esport, tocar algun instrument musical, organitzar activitats o, fins i tot, fundar noves associacions amb aliances amb altres països europeus.

Del total dels 27 estudiants graduats, 15 són dones, la qual cosa representa el 54% del total de la promoció, una xifra a tenir en compte si es compara amb altres enginyeries, on aquest percentatge ronda el 12%. Aquest fet podria tenir l’origen al batxillerat, on el percentatge de noies dins de l’àrea de tecnologia és molt baix, tot i que són les que tenen els millors currículums de cada promoció.

Segons l'experiència d'altres centres europeus que imparteixen enginyeria aeronàutica, el 50% dels titulats i les titulades acaben treballant en sectors diferent, una part opta per realitzar cursos de postgrau en gestió i direcció d’empreses, un àmbit en què aquests enginyers i enginyeres són molt valorats.

D’altra banda, el fet que la mobilitat dins d’aquest col·lectiu de professionals és molt alta fa pensar que molts d’aquests titulats i titulades acabin treballant en un altre país europeu. Pel que fa a la situació del sector, la participació de Catalunya en la facturació aeronàutica espanyola ha estat, l’any 2008, només del 2,1%. En paraules de la directora de l’ETSEIAT, Eulàlia Griful, “es necessiten actuacions i compromisos urgents que facin possibile el salt qualitatiu i quantitatiu necessaris per poder portar la indústria aeronàutica on es mereix. És en aquest context on cal inscriure la titulació d’enginyeria aeronàutica de l’ETSEIAT”.

A l’Estat espanyol, el 71% del total dels llocs de treball del sector està relacionat amb aeronaus i sistemes. El 7% a motors. El 14% a equips i el 8% a l’espai.

El pla d’estudis d’enginyeria aeronàutica de l’ETSEIAT ha estat dissenyat per professionals de reconegut prestigi en el camp de l’enginyeria aeroespacial, amb el suport de l’Escuela Técnica Superior e Ingenieros Aeronáuticos de Madrid, la més antiga de l’Estat. També ha comptat amb la col·laboració d’experts de renom, com ara Manuel Martínez, professor de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) dels Estats Units, professor convidat de l’ETSEIAT; o Pedro Duque, el primer astronauta espanyol. El pla d’estudis inclou quatre intensificacions en àrees com ara la propulsió, les aeronaus, l’enginyeria espacial i la gestió d’empreses i indústries aeroportuàries. Aquest pla té en compte els aspectes més innovadors del sector; a més, moltes assignatures i materials docents són en anglès.

A banda dels laboratoris específics de l’ETSEIAT, la docència d’aquesta titulació també s’imparteix amb el suport de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Un exemple en són les classes que s’imparteixen des del MIT a través de videoconferència.

D’altra banda, coincidint amb la graduació de la primera promoció de Catalunya d’enginyeria aeronàutica, s’inaugura a l’INTEXTER de la UPC un nou laboratori de recerca i docència de materials compòsits, COMPOLAB, on els estudiants podran fer pràctiques i els investigadors podran desenvolupar nous projectes de recerca.

Molts dels estudiants que es graduen a l’ETSEIAT seran agents actius en l’impuls d’aquest sector emergent i estratègic per a Catalunya. De fet, l’any 1916 Pujol Comabella i Companyia va fundar la primera indústria catalana d’aviació. Des de llavors, l’activitat industrial d’aquest sector estratègic ha estat, però, poc significativa fins a l’actualitat, en què la UPC ha impulsat les dues titulacions relacionades amb el sector, que s’imparteixen a l’ETSEIAT i a l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels.

A més, s’han creat centres de recerca, agrupacions d’empreses i un important clúster, Barcelona Aeronàutica i de l’Espai (BAiE), fundat l’any 2000, que agrupa 80 membres entre empreses, administració i universitats. Entre els principals clients de les empreses associades a BAIE hi ha EADS-CAS, Airbus, Boeing, Eurocopter, Arianespace, l’Agència Espacial Europea, la NASA, Rolls-Royce i Space Systems Loral. D’altra banda, l’any 2005 es va crear també el Centre de Tecnologia Aeroespacial (CTAE) per promoure la recerca, el desenvolupament i la innovació en aquest àmbit.

Per tant, des de fa 10 anys la facturació del sector a tot Espanya és creixent i ha arribat, l’any 2008, als 5.040 milions d’euros. Un 2,1% d’aquesta quantitat, és a dir, uns 106 milions d’euros anuals, s’han facturat a Catalunya. El sector aeroespacial a Espanya ocupa 36.000 persones, 1.051 de les quals són treballadors d’empreses o organitzacions amb seu a Catalunya.

Pel que fa a l’activitat de transport aeri, l’any 2008 l’aeroport del Prat, amb 15.000 treballadors, ha facturat 400 milions d’euros. Més de 30 milions de passatgers i 103.996 de tones de mercaderies han passat per aquest aeroport. Amb la nova terminal T1 les previsions anuals de passatgers se situen al voltant dels 70 milions. El mateix any, per l’aeroport de Girona han passat 5,5, milions de passatgers i 184 tones de mercaderies, amb previsions de 10 milions de passatgers per al 2015. A l’aeroport de Reus passen 1,3 milions de passatgers anualment i 120 tones de mercaderies, i la previsió per a l’any 2020 és que s’arribi als 7 milions de passatgers.

Les principals empreses que operen a Catalunya són Abertis Airports, amb una facturació de 300 milions d’euros l’any 2008; Vueling+Clicakair, amb 800 milions facturats, i Spanair que ha facturat 1000 milions d’euros.

*Les dades d’aquest dossier sobre el sector aeronàutic han estat extretes de l’Asociación Española de Constructores de Material Aeroespacial, ATECMA.