•Notícia

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) han treballat conjuntament des de 1998 en preparar la missió SMOS de l’Agència Espacial Europea (ESA). La missió ha de servir per millorar els coneixements sobre el clima a través de mesures sistemàtiques i globals de la humitat del sòl i la salinitat superficial del mar, dues variables geofísiques bàsiques en el sistema climàtic de la Terra.

En el marc de la missió espacial SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity), de l'ESA, el proper dia 24 d’abril tindrà lloc a Cannes (França) la presentació, prèvia al seu llançament, del satèl·lit d’observació de la Terra que efectuarà per primer cop mesures sistemàtiques i globals de la humitat del sòl i la salinitat superficial del mar, dues variables geofísiques bàsiques en el sistema climàtic de la Terra i que permeten monitoritzar el desenvolupament sostenible dels recursos naturals. L’objectiu de la missió és millorar els coneixements sobre el clima de la Terra, concretament en aspectes relacionats amb el cicle de l’aigua, el canvi climàtic, la desertificació o l’efecte hivernacle.

Aquesta presentació representa un punt culminant dels treballs realitzats per la UPC des de 1993 i el CSIC per concebre la càrrega útil de la missió SMOS i preparar el processament de dades. Aquesta serà la primera vegada que s’utilitzarà la tècnica de radiometria interferomètrica per síntesis d’obertura en microones des de satèl·lit, una nova tecnologia que serà clau per estudiar el canvi climàtic i establir la predicció de fenòmens meteorològics.

Per a la realització d’aquesta missió s’ha disposat un grup d’uns 15 investigadors i tècnics experts en física, enginyeria i oceanografia, que formen part del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC i del Departament d’Oceanografia Física de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC. L’equip ha coordinat els esforços dels diferents investigadors que treballen des d’Espanya en activitats de calibració del satèl·lit SMOS i en el desenvolupament d’algoritmes (operacions matemàtiques) per al processament de dades, així com en la validació dels productes un cop llançat el satèl·lit.

La co-direcció científica de la missió la duen a terme els investigadors Jordi Font, professor de recerca a l’Institut de Ciències del Mar i responsable de les mesures de salinitat en la missió SMOS, i Yann Kerr, del CESBIO (França) responsable de les mesures d’humitat. 

El tractament de dades SMOS es farà a l'SMOS Barcelona Expert Center, ubicat a l’edifici de l’Institut de Ciències del Mar i que està co-dirigit pel professor d’Investigació Jordi Font (CSIC), i el professor Francesc Torres (UPC).

El grup de radiometria de microones del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC està format pels professors Ignasi Corbella, Francesc Torres, Nuria Duffo i Mercé Vall-llossera, i Adriano Camps. Aquest grup ha estat responsable en gran mesura de la concepció i disseny de l’únic instrument que anirà a bord del satèl·lit: el radiòmetre anomenat MIRAS (Microwave Imaging Radiometer by Aperture Synthesis). Es tracta del primer radiòmetre interferomètric per síntesi d’obertura en dues dimensions, aplicat a l’observació de la Terra, la qual cosa permet millorar la resolució espacial. A més és el primer instrument d’aquest tipus que funciona a 1,4 GHz, una banda de freqüències baixa que permet monitoritzar tant la salinitat del mar, com la humitat del terra.

L’aparell incorpora nous elements d’electrònica, antenes i processament del senyal. La radiació espontània de microones (relacionada amb la humitat del sòl i la salinitat de l’oceà) es captarà mitjançant un sistema de sensors connectats a un conjunt de 69 antenes de doble polarització, col·locades en una estructura en forma de "Y". El processament de les dades, captades via satèl·lit, permetrà determinar la distribució global sobre la Terra d’aquests dos paràmetres geofísics de forma continuada, i com a resultat es podran fer prediccions de la climatologia amb una precisió molt més gran que l’actual; permetrà modelitzar millor el canvi climàtic, la predicció del temps i de desastres naturals, i altres fenòmens, cosa que comporta importants repercussions en la millora de la qualitat de vida.

La participació d’Espanya al projecte SMOS ha estat decisiva tant en la seva concepció com en el desenvolupament científic, tecnològic i industrial. Enginyers de la UPC van participar en el disseny de l’instrument i, juntament amb investigadors del CSIC i d’altres universitats i centres de recerca europeus, el 1998 van proposar la missió a l’ESA, que la va aprovar un any més tard, en el marc del programa The Living Planet Programme: Earth Explorer Opportunity Missions. El contractista principal de la missió és EADS-CASA Espacio, amb una forta participació de l’empresa MIER Comunicaciones, responsable de la fabricació de tots els receptors. El segment de terra ha estat desenvolupat per INDRA Espacio amb la participació d’GMV i Deimos. En totes aquestes empreses hi treballen o hi ha treballat nombrosos antics estudiants de la UPC que prèviament havien fet el seu projecte final de carrera o tesi doctoral en temes de teledetecció.