•Notícia

Aquest recerca busca solució al problema del tractament de les aigües residuals de petites poblacions i suposa un estalvi energètic i econòmic, donat el baix cost, la senzillesa de la seva gestió i els beneficis mediambientals. La planta és, doncs, una alternativa sostenible per a localitats de 2.000 habitants com a màxim i, a més, ajuda a la recuperació d’espais naturals.

El treball serà presentat en el congrés WETPOL (Wetland Pollutant Dynamics and Control), una trobada internacional de discussió sobre l’ús dels aiguamolls artificials per mitigar la contaminació de les aigües i el canvi climàtic.

En l’actualitat, només existeixen una quinzena d’aiguamolls artificials a Catalunya però es desconeix l’efectivitat quant a l’eliminació de contaminants i per tant, l’aigua resultant no és, de moment, reutilitzable. La recerca, dona resposta a aquesta incògnita i defineix un model d’aiguamoll més eficient que gràcies al seu disseny permet extreure un aigua òptima pel reg.

L’estudi, que es duu a terme des de fa més de tres anys, està desenvolupat per investigadors de la UPC, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i les universitats de León i La Coruña. Joan Garcia, expert en enginyeria d’aiguamolls construïts i Jordi Morató, expert en microbiologia, integren l’equip de la UPC. D’altra banda, hi treballen en la recerca, Josep Mª Bayona, del CSIC, que aporta els seus coneixements en química ambiental i tecnologia analítica de contaminants emergents, i els investigadors Manuel Soto de la Universitat de La Coruña i Eloy Bécares de la Universitat de León que són especialistes en reactors anaeròbics i en ecologia, respectivament.

L’equip del professor Jordi Garcia ha dissenyat tres tipus d’aiguamolls construïts, instal·lats a l’E.T.S d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB) al Campus Nord de la UPC, un convencional i sense plantes, un altre que inclou un reactor anaeròbic ascendent — dissenyat pels investigadors de León— i un tercer que es basa en el fluix discontinu de l’aigua. La planta completa esta controlada per càmeres de vídeo vigilància que envien les imatges a través d’Internet. La resta del grup de treball ha analitzat les mostres en base a la seva àrea d’expertesa, comprovant la presència de bacteris, productes químics i d’altres elements en l’aigua tractada. És una de les primeres vegades que un aiguamoll d’aquest tipus analitza contaminants emergents com fàrmacs i productes cosmètics, gràcies a les tècniques desenvolupades als laboratoris de l’Institut de diagnòstic ambiental i estudis de l’aigua del CSIC.

Tots tres models reben uns 86 litres diaris d’aigua provinents del barceloní carrer del Gran Capità, proper a l’ETSECCPB, i s’emmagatzemen en uns bidons. Aquesta quantitat es distribueix cada quatre hores als decantadors que la mantenen durant dos hores aconseguint que els sòlids es quedin en aquests dipòsits i no passin als aiguamolls. En el cas del segon model no necessita dels decantadors, ja que disposa d’una bomba que envia l’aigua a un reactor anaeròbic generant un mantell de fang que filtra els sòlids.

Finalment, l’aigua pretractada passa a l’aiguamoll corresponent i en sortir es prenen mostres i la resta torna al clavegueram de la ciutat. Totes tres línies són aiguamolls construïts amb grava que funcionen com una depuradora. Els resultats indiquen que el model basat en el fluix discontinu és el més efectiu. La raó d’aquesta eficiència és perquè la terra no està contínuament humida, s’oxigena i té més temps de recuperació.

En l’actualitat, la majoria de les petites poblacions no tracta les aigües residuals, i de les grans ciutats que disposen de depuradores es desconeix si realment eliminen els contaminants emergents i com aquests elements poden afectar a la vida dels paratges naturals on són abocades les aigües tractades. La recerca desenvolupada de manera multidisciplinar pels invertigadors implica una solució econòmica i sostenible a aquesta mancança i es viable per a petites poblacions ja que es calcula que es necessiten entre 2m2 i 5m2 d’aiguamoll per habitant. La UPC i el CSIC organitzen a Barcelona el congrés internacional WETPOL, que es realitzarà des del dia 21 i fins el 24 de setembre. El programa de WETPOL comptarà amb l’assistència de prop de 250 investigadors de tot el món, amb un programa d’unes 120 presentacions orals i uns 95 pòsters, que recullen la investigació més recent en aquest àmbit. Els resums es recullen en llibre digital de més 400 planes.

Els aiguamolls naturals tenen un gran potencial d'autodepuració gràcies a la vegetació, el sòl i la flora bacteriana que hi viu. Des de fa anys s’intenta imitar aquests entorns tot construint aiguamolls artificials que depuren les aigües residuals de forma similar a com ho faria un de natural.

Arreu del món s’han construït en els últims anys nombrosos aiguamolls artificials. El seu ús està especialment estès als EUA i al nord d'Europa, i s'hi assagen i investiguen diferents estructures d’aiguamolls artificials per aconseguir els millors resultats. Optimitzar-los és important, especialment en zones en que el sòl es car i escàs a fi d’incrementar-ne l’eficiència.

Aquests sistemes serveixen per mitigar la contaminació de l’aigua en el medi ambient, per depurar els efluents de petits nuclis urbans abans que vagin a parar als rius, per tractar aigües residuals d’indústries, de zones mineres, o per reduir l’impacte de l’agricultura.

Són, a més, una alternativa ecològica ja que no requereixen pràcticament energia per al seu funcionament, no produeixen residus i en tenir vegetació, poden contribuir a reduir el CO2 de l’atmosfera. En aquest sentit, un dels temes principals que es tractaran al congrés és avaluar quin impacte tenen els aiguamolls en la reducció dels gasos d’efecte hivernacle.

S’ha demostrat que els aiguamolls artificials poden eliminar molts dels contaminants que hi ha a les aigües, com els patògens d'origen fecal (E.coli, pseudomones...), metalls pesants, plaguicides i fertilitzants d’origen agrícola, tensioactius aniònics (alquilsulfonats, LAS), àcids volàtils i compostos amb sofre, responsables de la mala olor de les aigües i, fins i tot, contaminants emergents com els fàrmacs.

Alguns exemples del funcionament d’aquests aiguamolls es presentaran al congrés, com els de Suècia, país capdavanter en la construcció d’aiguamolls, o l’aiguamoll de “La flor i la papallona”, construït a l’illa tailandesa de Koh Phi Phi per tractar la contaminació després del tsunami de 2005.

Al congrés també es farà un balanç global del rendiment dels aiguamolls construïts a Espanya. Alguns exemples d’ells estan a Gualba, a Barcelona; Arnes, Fatarella, i Almatret, a Tarragona; Verdú i Corbins, a Lleida; Vilajuïga, Cervià de Ter i Empuriabrava, a Girona; Bustillo de Cea y Cubillas de los Oteros a León; Cañada de las Norias a Almeria; la Gravera de la Balastrera a Huelva; o els embassaments de la Cordobilla i de Malpasillo a Córdoba.