•Notícia
Estudiantat de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona inicia el treball de camp
La UPC inicia un informe per suprimir les barreres arquitectòniques al comerç de Calafell
La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha començat el 28 de març els treballs per detectar les barreres arquitectòniques existents als establiments comercials de l’illa de vianants del nucli de la Platja de Calafell.
L’informe, encarregat a la UPC per l’Ajuntament de Calafell, el realitzarà estudiantat de l’assignatura Habitatge i Cooperació, que imparteix la professora Sandra Bestratén a l’Escola Politècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), sota la coordinació de la Càtedra d’Accessibilitat: Arquitectura, Disseny i Tecnologia per a Tothom de la UPC, que dirigeix Daniel Guasch.
Dissabte 28 de març al matí els futurs i futures arquitectes van començar les primeres visites als comerços de l’illa de vianants, establiment per establiment, per fer un dictamen sobre la situació pel que fa a l’accessibilitat. Amb aquest treball de camp elaboraran unes fitxes individuals que inclouran les actuacions que cada local hauria de fer per complir la normativa vigent de supressió de barreres arquitectòniques.
Perquè tothom pugui adonar-se de les dificultats que les persones amb disminucions físiques pateixen en la seva vida quotidiana, el grup de la UPC va fer una demostració amb cadires de rodes.
Segons va explicar Daniel Guasch durant la demostració “es tracta que els alumnes aprenguin no tan sols a donar solució als problemes d’accessibilitat, sinó sobretot de detectar que les problemàtiques són molt àmplies que si posem una rampa en comptes d’un graó”. Guasch ha afegit que “estem parlant de caixers automàtics als quals no pot arribar-hi una persona que vagi en cadira de rodes, o d’un tendal, para-sol o element publicitari contra el qual podem topar tots”.
De la seva banda, la professora de l’assignatura, Sandra Bestratén, ha dit que “en general, l’àmbit públic està força adaptat, ja que els ajuntaments van fent els deures, però en l’àmbit privat hi ha molta feina per fer”. Segons Bestratén, “la normativa és insuficient, ja que, per exemple, no obliga a suprimir barreres arquitectòniques si el local no té més de 100 metres quadrats”. També ha explicat que “a més, cal molta tasca de sensibilització perquè de vegades es fan actuacions de bona fe que són contraproduents, com fer certes rampes que són pitjors que un graó. I aquesta sensibilització ha de ser tant cap als titulars dels locals com a tots els professionals de la construcció”.
El tinent d’alcalde de Territori de l’Ajuntament de Calafell, Ramon Ferré, present també en a demostració, ha assegurat que “l’eliminació de les barreres arquitectòniques és una oportunitat de millorar i modernitzar el comerç i d’aprofundir en l’excel·lència des d’un punt de vista sociament responsable”. L’Ajuntament s’ha compromès a facilitar l’adaptació dels establiments mitjançant incentius econòmics. Ferré ha afegit que “en aquesta qüestió, el retard a Calafell és històric i cal posar-se al dia, ja no per complir la normativa, sinó per raons d’estricta justícia”.
Des de fa uns anys la Càtedra d'Accessibilitat de la UPC ja ha realitzat treballs d'anàlisi urbana i accessibilitat per a discapacitats a les ciutats de Tarragona i Vilanova i la Geltrú. Aquests treballs s'han desenvolupat també des de l'assignatura Habitatge i Cooperació de l’ETSAB.
L'exposició Tarragona Accessible, que es va presentar l’agost passat a Calafell, va ser un recull del treball ja realitzat a aquesta ciutat. Amb aquesta exposició s’ha començat a apropar el tema de l'accessibilitat a tots els ciutadans de Calafell, i alhora s’ha obert la via de la participació ciutadana per conèixer el treball que es realitzarà, aportant visions, detalls i el seu coneixement del dia a dia.
Notícies relacionades
Segueix-nos a Twitter
