•Notícia

El trencalòs és una au en perill d’extinció que és capaç de transportar un pes elevat. Per això un equip de set estudiants de l’ETS d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) es va decidir per aquest nom a l’hora de batejar el projecte pel qual recordaran per sempre el seu pas per la universitat: un avió no tripulat que carrega cinc vegades el seu propi pes, amb el qual van participar a l’agost al concurs europeu Air Cargo Challenge (ACC), a Portugal.

Per als seus creadors, és més que un aparell dissenyat i fabricat per ells mateixos fins al darrer cargol: és una experiència inoblidable en què han aplicat els coneixements adquirits a classe i amb què han après com es treballa un projecte real, competint amb altres equips. El Trencalòs’09 és capaç de volar carregant un pes de fins a 10 quilograms. El secret és el treball intensiu en equip durant gairebé dos anys, període en què els estudiants han fet tota mena de càlculs, han creat un material propi amb què han construït l’avió, n’han dissenyat la forma i han fet desenes de proves fins a aconseguir un prototip competitiu.
 

“Tot ve de quan vam decidir participar a l'Air Cargo Challenge 2007, a Lisboa, un tipus de competició molt habitual als Estats Units i coneguda com Design, Build and Fly, en què participen empreses molt importants per captar talents. Fa dos anys, sense cap experiència, vàrem quedar sisens”, explica Arnau Pons, un dels fundadors de l’equip.

L’avió Trencalòs’09 és una versió molt millorada del que van construir el 2007. Té una àrea horitzontal projectada de 0,7 m2 i és capaç d’enlairar-se des d’una pista de 60 metres de llargada. Amb unes ales de tres metres d’envergadura, l’aeronau pesa menys de dos quilograms i és propulsada per un motor elèctric de 360 W de potència amb una bateria de 300 grams. Aquesta darrera versió pot volar a 60 km/h amb tota la càrrega útil en forma de plom i bateria concentrada en un sol punt i aprofita al màxim les seves propietats per desenvolupar la missió, que era volar durant un temps determinat amb el màxim pes possible.

Segons Joaquim Creus, un altre dels fundadors de l’equip, “gràcies a l'experiència del projecte anterior, l'equip va identificar un primer punt de millora en la dinàmica de vol de l'aeronau. Aquest cop calia fer càlculs predictius acurats, per poder treballar prop dels límits aerodinàmics de l'aeronau i minimitzar els riscos d’estavellar l’avió. Aquests càlculs van ser possibles gràcies a un modelatge aerodinàmic amb eines de programari adients, algunes de les quals són de desenvolupament propi”.
 

Els estudiants de la UPC al Campus de Terrassa van apostar, doncs, per un disseny aerodinàmic, fent el càlcul de l'ala òtim per a la missió. L'equip va investigar per adaptar la tècnica Dbox, usada en la construcció de planadors radiocontrolats, a un avió amb una càrrega alar vint o trenta vegades més gran. La primera estructura del prototip es va construir amb laminats de fibra de carboni i amb compòsits.

Per dimensionarlos, els materials es van simular i assajar amb la col·laboració del Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE). Van ser necessàries set setmanes per dissenyar el prototip definitiu i set setmanes per construir-lo i fer realitat el primer vol amb èxit del Trencalòs’09.

Empreses com ara la consultoria Àbac Enginyeria, l’empresa de mecànica de precisió Gutmar, la Fundació Centre CIM de la UPC o el Centre de Tecnologia Aeroespacial (CTAE) han patrocinat el projecte. Els set membres de l’equip estan molt satisfets amb els resultats i amb l’experiència, “perquè hem estat capaços de dissenyar aquest avió establint un procés productiu i una sistematització de vol, tot des de zero, amb tota la il·lusió, i aplicant-hi la teoria que se’ns dóna a classe”, assevera Roger Serra, membre del grup d’aerodinàmica de l’equip.

Al concurs, el projecte va quedar segon a la part del treball escrit i desè en la competició de vol, uns resultats aparentment pitjors que els del 2007, “però nosaltres sabem que ara tenim un avió amb unes prestacions infinitament superiors a les de l'avió de l'ACC'07. Els problemes amb les rodes i l’estat de la pista van impedir que l’avió rendís al nivell per al qual l’havíem dissenyat”, conclou Martí Coma, pilot de l’equip.