•Notícia
Compartir
El treball resulta important per conèixer millor el funcionament dels éssers vius i l’origen de tot tipus de malalties, des les autoimmunes fins al càncer
Dissenyen, per primer cop al món, un circuit genètic sintètic que funciona igual que el d’una cèl·lula natural
L'investigador Jordi Garcia Ojalvo, del Campus de la UPC a Terrassa, ha demostrat que un circuit genètic sintètic funciona igual que un de natural a una cèl·lula viva.
Continguts Relacionats
26/10/2009
“Déu no juga als daus”, va afirmar Einstein per explicar que l’atzar no intervé en la naturalesa. Tanmateix, l’investigador Jordi Garcia Ojalvo, del Campus de la UPC a Terrassa, ha demostrat que això no és així als organismes vius, gràcies a un experiment que publica el 30 d’octubre en portada la revista científica de referència internacional Cell, de periodicitat setmanal. L’experiment aconsegueix, per primer cop al món, que un circuit genètic sintètic funcioni igual que un de natural a una cèl·lula viva.
Per què els éssers vius trien una determinada manera de funcionar i no una altra? Per què les cèl·lules basen el seu funcionament en determinats circuits genètics i no en altres? Respondre a aquestes preguntes és una de les qüestions cabdals de la ciència actual, perquè de conèixer les respostes depèn que es pugui entendre com funcionen els èssers vius i com els desajustos cel·lulars donen lloc a tot tipus de malalties, des de les malalties autoimmunes fins al càncer. L’investigador Jordi García Ojalvo, del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, al Campus de la UPC a Terrassa, s’ha enfrontat a aquestes qüestions dissenyant un circuit genètic sintètic que funciona, per primera vegada al món, de forma exactament igual que un circuit natural in vivo, i els compara tots dos.
A partir d’aquest experiment l’investigador ha pogut observar, en col·laboració amb científics nord-americans, que l’atzar té un paper molt important en els éssers vius. Segons l’estudi de Garcia Ojalvo, que publica el 30 d’octubre en portada la revista setmanal científica de referència Cell, les cèl·lules es basen en l’atzar per guanyar la partida de l’evolució, per sobreviure i adaptar-se a la incertesa de l’ambient en el que viuen. “Els éssers vius sí que juguen als daus, i a més a més guanyen”, afirma Garcia Ojalvo. “Sovint les cèl·lules no saben quan podran trobar nutrients per continuar vivint i exercint la seva funció. Com el seu futur és imprevisible, actuen utilitzant l’atzar com a eina més eficaç per sobreviure. Per això, alguns circuits genètics estan dissenyats per comportar-se a l’atzar”, conclou Garcia Ojalvo.
L’investigador del Campus de la UPC a Terrassa ha arribat a aquesta important conclusió després de dissenyar un circuit genètic sintètic que, per primer cop al món, fa les mateixes funcions que un circuit natural a una cèl·lula viva. El circuit sintètic, dissenyat per Garcia Ojalvo a partir de models matemàtics i introduït en el bacteri Bacillus subtilis, es comporta de forma més predictible que el natural, però, en canvi, funciona de manera menys eficient que el circuit natural a l'hora d'aconseguir nutrients alternatius en ambients incerts (aquests nutrients alternatius són troços d'ADN que el bacteri es pot trobar al medi extracel·lular).
La recerca de Jordi Garcia Ojalvo s’ha realitzat amb la participació dels investigadors Gurol Suel, del Centre Mèdic Southwestern a Dallas, i de Michael Elowitz, de l’Institut Tecnològic de Califòrnia, als Estats Units.
Per què els éssers vius trien una determinada manera de funcionar i no una altra? Per què les cèl·lules basen el seu funcionament en determinats circuits genètics i no en altres? Respondre a aquestes preguntes és una de les qüestions cabdals de la ciència actual, perquè de conèixer les respostes depèn que es pugui entendre com funcionen els èssers vius i com els desajustos cel·lulars donen lloc a tot tipus de malalties, des de les malalties autoimmunes fins al càncer. L’investigador Jordi García Ojalvo, del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, al Campus de la UPC a Terrassa, s’ha enfrontat a aquestes qüestions dissenyant un circuit genètic sintètic que funciona, per primera vegada al món, de forma exactament igual que un circuit natural in vivo, i els compara tots dos.
A partir d’aquest experiment l’investigador ha pogut observar, en col·laboració amb científics nord-americans, que l’atzar té un paper molt important en els éssers vius. Segons l’estudi de Garcia Ojalvo, que publica el 30 d’octubre en portada la revista setmanal científica de referència Cell, les cèl·lules es basen en l’atzar per guanyar la partida de l’evolució, per sobreviure i adaptar-se a la incertesa de l’ambient en el que viuen. “Els éssers vius sí que juguen als daus, i a més a més guanyen”, afirma Garcia Ojalvo. “Sovint les cèl·lules no saben quan podran trobar nutrients per continuar vivint i exercint la seva funció. Com el seu futur és imprevisible, actuen utilitzant l’atzar com a eina més eficaç per sobreviure. Per això, alguns circuits genètics estan dissenyats per comportar-se a l’atzar”, conclou Garcia Ojalvo.
L’investigador del Campus de la UPC a Terrassa ha arribat a aquesta important conclusió després de dissenyar un circuit genètic sintètic que, per primer cop al món, fa les mateixes funcions que un circuit natural a una cèl·lula viva. El circuit sintètic, dissenyat per Garcia Ojalvo a partir de models matemàtics i introduït en el bacteri Bacillus subtilis, es comporta de forma més predictible que el natural, però, en canvi, funciona de manera menys eficient que el circuit natural a l'hora d'aconseguir nutrients alternatius en ambients incerts (aquests nutrients alternatius són troços d'ADN que el bacteri es pot trobar al medi extracel·lular).
La recerca de Jordi Garcia Ojalvo s’ha realitzat amb la participació dels investigadors Gurol Suel, del Centre Mèdic Southwestern a Dallas, i de Michael Elowitz, de l’Institut Tecnològic de Califòrnia, als Estats Units.
Foto: La imatge mostra fotogrames de colònies de bacteris comportant-se de la mateixa manera, la de dalt utilitzant el circuit natural i la de sota utilitzant el circuit sintètic.
Segueix-nos a Twitter
