•Notícia

L'estudianta de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) Jorgina Busquets va fer el projecte, juntament amb altres universitaris europeus, durant la summer school de la Communauté des Viles Ariane (CVA) aquest estiu a Madrid.

La Communauté des Viles Ariane (CVA) és una organització que promou els estudis i l’interès per la tecnologia aeroespacial. La CVA integra representants de 19 ciutats europees, les empreses més importants del sector i agències espacials (l’Agència Espacial Europea n’és membre d’honor). També rep el suport d’Arianespace, responsable del projecte Ariane i del centre de llançament espacial més important d’Europa, ubicat a Kourou, a la Guyana Francesa (el Cap Canyaveral europeu).

En la summer school que organitza anualment la CVA a una ciutat europea, estudiantat de tota Europa participa durant un mes d’un projecte de formació. En la darrera edició, que va tenir lloc a Madrid, el repte per als 30 estudiants que hi van participar va ser dissenyar dos coets: un amb les mateixes característiques que l’actual Ariane, però amb materials que no existeixen, i un coet nou, completament reutilitzable (no n’hi ha cap al món en l’actualitat) per a diferents missions, també amb la utilització de materials extrems i ficticis, que van ser proposats per l’empresa EADS CASA Espacio.

Durant 30 dies, Jorgina Busquets i els seus cinc companys europeus van treballar de valent per trobar la millor solució per dissenyar el coet Ariane, amb materials hipotètics que van proposar els professors del curs. Uns materials que actualment no existeixen, però que, teòricament, podrien posseir unes determinades propietats de densitat, resistència i de límit elàstic.

“A partir de les propietats descrites sobre els materials que ens van proposar vam poder calcular, dissenyar i demostrar que investigar en els mateixos podria ser factible, ja que podrien servir per fabricar un coet que arribés a l’espai i es mantingués en òrbita, amb unes prestacions millors que l’Ariane-5 actual”, explica Busquets.

El jurat del curs, format per professorat reconegut de diverses universitats europees, va analitzar cadascuna de les propostes dels estudiants, presentades amb gran detall, molt documentades, amb gran quantitat de càlculs i amb simulacions en tres dimensions. El disseny del grup de Jorgina va ser considerat el més factible i el millor treballat, raó per la qual es va endur la medalla d’or. En la presentació, l’equip va explicar al tribunal que si els materials proposats existissin, serien lleugers com una ploma, durs i resistents com un diamant i flexibles com una goma.

Els responsables del CVA es prenen molt seriosament aquesta activitat perquè aprofiten i posen a la pràctica real, moltes vegades, els estudis i les innovacions que realitzen els participants del curs. A més, segons Busquets, “l’estada em va servir també per fer molts contactes amb professionals del sector industrial aeroespacial. Tens tracte directe amb responsables de recursos humans d’algunes empreses importants. I no només això: el fet de treballar amb estudiants amb experiències i trajectòries diverses t’amplia considerablement els horitzons i els punts de vista”.

Un cop acabada l’escola d’estiu, la CVA va brindar l’oportunitat a Jorgina Busquets i a dos estudiants més d’enginyeria aeronàutica de l’ETSEIAT —Neus Lladó i Adrià Salvador— de poder gaudir d’una estada d’11 dies a la gran base espacial europea de Kourou, a la Guayana Francesa. Aquesta base la gestiona Arianespace i la CNES (Agència espacial francesa). Durant l’estada, el grup d’estudiants de la UPC, juntament amb d’altres universitaris europeus, va poder gaudir del funcionament de les plataformes de llançament i dels sofisticats centres de control des d’on s’han posat en òrbita els satèl·lits Soyuz, Vega i Ariane 5. Aquesta experiència l'han explicat en un acte, a l'ETSEIAT, el 25 de febrer.

Durant aquesta estada, Adrià Salvador, estudiant de primer curs d’Enginyeria Aeronàutica de l’ETSEIAT, va ser seleccionat pel Servei de Programes Educatius de Barcelona per viatjar a Kourou, pel seu treball de recerca titulat ‘Cròniques i la seva aplicació a la Física’, fet durant el curs de batxillerat. De la visita a la base espacial, Salvador explica que “va ser molt interessant perquè vam conviure durant 11 dies amb altres companys europeus en un centre aeroespacial fent activitats tecnològiques, veient com, per exemple, s’entrenen els astronautes, o les bases de control dels satèl·lits”.