•Notícia
Compartir
L'objectiu és enviar imatges del satèl·lit a la Terra
Estudiants de la UPC tracten d'enviar un robot esfèric a la Lluna
Un grup d’estudiants de l’EPSC, dirigits pel professor Joshua Tristancho, està dissenyant un mini robot en forma de bola anomenat PicoRover per envia-lo a la Lluna i guanyar la competició Google Lunar X PRIZE.
16/03/2010
Enric Fernández, Raúl Cuadrado Santolaria, Andrés Petilo Pérez, Victor Kravchenko, Raquel González Rufián, Marta Jurado Vilar i Roger Jove Casulleras, cursen diverses titulacions a l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels (EPSC) i integren l’equip de la UPC participant en el Google Lunar X Prize.
Dirigit per Joshua Tristancho, són membres, a més, de l’equip FREDNET, format majoritàriament per diversos grups universitaris dels Estats Units, amb els quals treballen conjuntament per posar sobre el terreny de la Lluna un petit robot anomenat PicoRover que incorpora una càmera i que ha d’enviar imatges de la superfície del satèl·lit fins a la Terra. El robot integra una càmera incorporada que haurà d’enviar les imatges de la superfície lunar fins a la Terra. El grup és l’únic de l’Estat en competició al Google Lunar X PRIZE, la primera iniciativa privada per aconseguir imatges del satèl·lit. En total 500 persones de 64 països, en el somni de posar un enginy a la Lluna, ja que el compromís, si guanyen el concurs, és donar l’import del premia una ONG.
L’equip ha desenvolupat també el control del sistema, que s’opera des d’una petita computadora de només dos grams de pes, que està dotada de WI-FI i que s’ubica a la bola.
El prototipus actual sobre el que es treballa és una bola de 12 centímetres de diàmetre que integra, en el seu interior, un motor, una bateria, un sistema de telecomandament i una càmera d’alta definició. Tot plegat no sobrepassa els 250 grams de pes. La bola està construïda amb materials de baix cost i d’ús quotidià —com ara bombetes, paper d’alumini i fils d’acer—, però és capaç de protegir els elements que conté de les altes temperatures lunars, així com de remuntar inclinacions sobre la sorra fins ara no aconseguides per cap vehicle rodat.
És en aquest aspecte on se centren actualment els esforços del grup de l’EPSC. Gràcies a un sistema de contrapesos, el PicoRover ha modelitzat el comportament d’una esfera autocontinguda i autopropulsada per a l’exploració lunar fent servir la sorra de la platja de Castelldefels al seu experiment. Els resultats han estat millors dels esperats inicialment: de moment, l’equip ha aconseguit que la bola es mantingui en una superfície de sorra amb 33 graus d’inclinació. Sense l’ús d’aquets fills, qualsevol bola o qualsevol roda cauria amb un angle molt inferior d’inclinació.
Un lleuger mecanisme basat en una corona i un motor amb un contrapès provoquen l’efecte del saltamartí o Roly-Poly toy en anglès (en castellà, tentetieso), que permet que una bola rodi en una direcció sense la necessitat de fer servir quatre rodes. Una altra aportació que ha fet el grup PicoRover és la incorporació d’una finestra semiesfèrica on hi ha una càmera d’alta resolució que es manté horitzontal independentment de la posició del contrapès.
El grup centra esforços també en el desenvolupament de les antenes per retransmetre les imatges a la terra, que es capturaran a través d’una càmara d’Alta Definició (HD) model 353 de la marca Elphel, una de les empreses que esponsoritzen el projecte.
Participació multidisciplinar en el camp dels minisatèl·litsPer poder arribar a la fita marcada pel concurs, cal que els equips desenvolupin tant els robots com els mòduls del satèl·lit i la càpsula d’allunament, que serán enviats a l’espai des de les Illes Canàries dins d’una llençadora que podria llogar-se (amb un cost d’entre 4 a 10 milions de dòlars) o bé ser construïda pels mateixos equips (amb un cost d’uns 3 milions de dollars).
En aquest sentit, el grup de l’EPSC compta amb la col·laboració de professorat i estudiantat de l’Escola especialitzat en algun dels camps relacionats amb el desenvolupament de minisatèl·lits i que podrien contribuir, si el calendari del concurs ho permet, a la construcció de la seva pròpia mini llançadora, la WikiLauncher. Hi ha professorat de diferents departaments de la UPC com ara Daniel Crespo, Jordi Gutiérrez, del Departament de Física Aplicada, o Sonia Pérez Mansilla, del Departament de Matemàtica Aplicada IV també de la UPC. En aquest sentit s’han iniciat contactes per implicar també més universitats espanyoles en el projecte.
La previsió és que molts dels avenços que es generin a partir d’aquesta cursa espacial podrien servir de prototips o solucions que es transferirien al sector aeroespacial en general i no només a grans corporacions.
Els patrocinadors del projecte FREDNET són Elphel Inc, Hurricane Electric Internet Services i el nord-americà David Masten.
El principal canal de comunicació de l'equip és un portal a Internet en què els participants poden aportar idees i valorar les diverses propostes i iniciatives.
Un concurs de GoogleEl concurs Google Lunar X PRIZE preveu atorgar fins a 20 milions de dòlars al primer equip que aconsegueixi enviar un dispositiu a la Lluna que sigui capaç de recórrer 500 metres per la superfície del satèl·lit, capturar imatges i enviar-les a la Terra en temps real. Google premiarà amb un extra de 5 milions de dòlars a qui a més filmi i enviar imatges sobre restes de les missions lunars anteriors, entre altres.
La cursa té com a data límit d’arribada el 31 de desembre de 2014, però la previsió és fer servir una llançadora comercial a la qual el dispositiu es lliuraria durant el 2012, aproximadament, ja que una llançadora necessita almenys dos anys per integrar el robot en el seu interior.
Dirigit per Joshua Tristancho, són membres, a més, de l’equip FREDNET, format majoritàriament per diversos grups universitaris dels Estats Units, amb els quals treballen conjuntament per posar sobre el terreny de la Lluna un petit robot anomenat PicoRover que incorpora una càmera i que ha d’enviar imatges de la superfície del satèl·lit fins a la Terra. El robot integra una càmera incorporada que haurà d’enviar les imatges de la superfície lunar fins a la Terra. El grup és l’únic de l’Estat en competició al Google Lunar X PRIZE, la primera iniciativa privada per aconseguir imatges del satèl·lit. En total 500 persones de 64 països, en el somni de posar un enginy a la Lluna, ja que el compromís, si guanyen el concurs, és donar l’import del premia una ONG.
Un prototipus que supera desnivells de 30 graus
Des de la seva inscripció al concurs el 2007, el grup de l’EPSC ja ha desenvolupat diferents prototipus del PicoRover —Pico perquè el pes és inferior a 1 quilogram, i Rover perquè és un explorador lunar— basant-se sempre en el disseny esfèric per facilitar el desplaçament en l’entorn lunar, amb poca gravetat i sobre una superfície irregular de pedra i cendra. L’objectiu és desenvolupar un robot totalment autònom que sigui capaç de rodar o aturar-se en el territori lunar quan sigui necessari.L’equip ha desenvolupat també el control del sistema, que s’opera des d’una petita computadora de només dos grams de pes, que està dotada de WI-FI i que s’ubica a la bola.
El prototipus actual sobre el que es treballa és una bola de 12 centímetres de diàmetre que integra, en el seu interior, un motor, una bateria, un sistema de telecomandament i una càmera d’alta definició. Tot plegat no sobrepassa els 250 grams de pes. La bola està construïda amb materials de baix cost i d’ús quotidià —com ara bombetes, paper d’alumini i fils d’acer—, però és capaç de protegir els elements que conté de les altes temperatures lunars, així com de remuntar inclinacions sobre la sorra fins ara no aconseguides per cap vehicle rodat.
És en aquest aspecte on se centren actualment els esforços del grup de l’EPSC. Gràcies a un sistema de contrapesos, el PicoRover ha modelitzat el comportament d’una esfera autocontinguda i autopropulsada per a l’exploració lunar fent servir la sorra de la platja de Castelldefels al seu experiment. Els resultats han estat millors dels esperats inicialment: de moment, l’equip ha aconseguit que la bola es mantingui en una superfície de sorra amb 33 graus d’inclinació. Sense l’ús d’aquets fills, qualsevol bola o qualsevol roda cauria amb un angle molt inferior d’inclinació.
Un lleuger mecanisme basat en una corona i un motor amb un contrapès provoquen l’efecte del saltamartí o Roly-Poly toy en anglès (en castellà, tentetieso), que permet que una bola rodi en una direcció sense la necessitat de fer servir quatre rodes. Una altra aportació que ha fet el grup PicoRover és la incorporació d’una finestra semiesfèrica on hi ha una càmera d’alta resolució que es manté horitzontal independentment de la posició del contrapès.
En solitari o formant part d’una xarxa de PicoRovers
Els seus constructors expliquen que el robot PicoRover podria anar en solitari o formar part d’un grup de PicoRovers que es comunicarien a partir d’una xarxa d’ones de ràdio, i que no s’allunyarien entre sí més de 100 metres per no perdre la cobertura. De ser així, seria la primera xarxa de sensors que actuaria sobre la Lluna. El grup centra esforços també en el desenvolupament de les antenes per retransmetre les imatges a la terra, que es capturaran a través d’una càmara d’Alta Definició (HD) model 353 de la marca Elphel, una de les empreses que esponsoritzen el projecte.
Participació multidisciplinar en el camp dels minisatèl·lits
En aquest sentit, el grup de l’EPSC compta amb la col·laboració de professorat i estudiantat de l’Escola especialitzat en algun dels camps relacionats amb el desenvolupament de minisatèl·lits i que podrien contribuir, si el calendari del concurs ho permet, a la construcció de la seva pròpia mini llançadora, la WikiLauncher. Hi ha professorat de diferents departaments de la UPC com ara Daniel Crespo, Jordi Gutiérrez, del Departament de Física Aplicada, o Sonia Pérez Mansilla, del Departament de Matemàtica Aplicada IV també de la UPC. En aquest sentit s’han iniciat contactes per implicar també més universitats espanyoles en el projecte.
Codi obert i la transferència tecnològica per al sector aeroespacial
La participació de FREDNET en el concurs és singular també perquè la seva filosofia es basa en compartir els coneixements assolits perquè tothom pugui participar en el projecte. L’equip està impulsat pel programador nord-americà Fred J. Bourgeois i té com a objectiu sumar esforços de professionals de la ciència, l’enginyeria i la tècnica d’arreu. La previsió és que molts dels avenços que es generin a partir d’aquesta cursa espacial podrien servir de prototips o solucions que es transferirien al sector aeroespacial en general i no només a grans corporacions.
Els patrocinadors del projecte FREDNET són Elphel Inc, Hurricane Electric Internet Services i el nord-americà David Masten.
El principal canal de comunicació de l'equip és un portal a Internet en què els participants poden aportar idees i valorar les diverses propostes i iniciatives.
Un concurs de Google
La cursa té com a data límit d’arribada el 31 de desembre de 2014, però la previsió és fer servir una llançadora comercial a la qual el dispositiu es lliuraria durant el 2012, aproximadament, ja que una llançadora necessita almenys dos anys per integrar el robot en el seu interior.
Segueix-nos a Twitter
