•Notícia
Compartir
BKC, territori excel·lent
El Barcelona Knowledge Campus (BKC) és el projecte guanyador de la primera convocatòria de campus d’excel·lència internacional (CEI) que el 2009 va impulsar el Govern espanyol. Presentat per la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya per rendibilitzar l’activitat i el coneixement que es generen a la porta est de la Ciutat Comtal, és un dels nuclis clau de formació i recerca del sud d’Europa.
Continguts Relacionats
01/04/2010
Formació d’alta qualitat, talent, innovació, internacionalització... són conceptes que, en ocasions, semblen buits de contingut real. Grans projectes, grans plans, grans estratègies... El Barcelona Knowledge Campus (BKC) conté tots aquests conceptes però no és difícil de justificar que és una realitat que cada dia travessa l’avinguda Diagonal, de sud a nord i de nord a sud, en una xarxa complexa de persones, activitats i coneixement.
Obtenir aquest segell de qualitat implica una inversió en la zona d’uns 42 milions d’euros fins a 2015. I, tot i que encara no està gaire clar com i en quines condicions es farà aquesta inversió, les dues universitats no dubten que la suma de les seves capacitats ha de tenir com a conseqüència directa una multiplicació de l’excel·lència que repercutirà directament sobre el teixit econòmic del país. I és que el BKC aspira a convertir-se en un motor de l’activitat científica, social i empresarial.
Per al rector de la UPC, Antoni Giró, una de les claus perquè fos seleccionat el projecte presentat amb la Universitat de Barcelona (UB) va ser la independència de la comissió internacional d’experts que va arbitrar el concurs, al qual s’havien presentat una cinquantena d’universitats espanyoles, el novembre passat a Madrid. “És la primera vegada —relatava Antoni Giró aleshores—, que s’ha fet un rànquing oficial d’universitats en el qual s’ha evidenciat el potencial de la UB i la UPC”.
El rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, reflexionava sobre les fortaleses del projecte presentat conjuntament i destacava que el BKC “fa palesa la bona entesa que les dues universitats mantenen des de fa temps i la col·laboració habitual entre grups i centres de recerca”.
Les dimensions del BKC són tan grans com les seves ambicions. Al llarg de les 227 hectàrees de la zona es distribueixen 16 centres docents, 90 departaments i 15 biblioteques. Una xarxa de coneixement en expansió per on circulen a diari més de 42.000 estudiants i estudiantes per cursar els 53 estudis de grau, els 119 màsters oficials i els 59 estudis de doctorat amb menció de qualitat que s’hi imparteixen.
La matèria primera amb la qual es compta és el treball de 314 grups de recerca, amb 6.800 investigadors i investigadores que fan la seva tasca entorn dels 23 centres científics i tecnològics i de les 47 spin-offs que han nascut al caliu de la zona.
En aquesta línia de treball, el BKC acull el programa Knowledge To Market (K2M) de la UPC, allotjat en un edifici del Campus Nord en el qual grups de recerca de l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació col·laboren amb empreses per introduir al mercat nous productes TIC.
“Més enllà de la universitat com a emissora i l’empresa com a receptora de coneixements, el que vol el BKC és potenciar també la recerca conjunta entre universitat i empresa”, afirma Mireia de la Rubia, gerenta del Parc UPC i una dels artífexs de la proposta. Per de la Rubia, el K2M és un model plenament extrapolable, ja que impulsa projectes de recerca molt propers al mercat i que poden procedir tant d’entitats vinculades, com d’empreses preexistents o de spin-offs.
Treballar per millorar la transferència, la valorització i la comercialització dels resultats de la recerca implica aspectes ben diversos. Un dels més rellevants és l’univers complex de la patent. La proposta del BCK posa l’èmfasi en la consolidació d’un sistema de suport als projectes de recerca que incrementi la protecció sobre la propietat intel·lectual generada i que permeti estendre les ales al gran nombre de patents nacionals i internacionals que sorgeixen cada any en l’àrea del Campus, bona part de les quals acaben morint sense que hagin estat comercialitzades.
El Barcelona Knowledge Campus és una aposta internacional, pensada especialment per consolidar la zona com un pol d’atracció i de retenció del talent, afavorint l’estada de professorat i investigadors estrangers i fomentant, alhora, la mobilitat internacional.
Una de les estrelles del Campus és l’oferta de 16 màsters impartits íntegrament en anglès, així com el programa de màsters Erasmus Mundus, creat per la Unió Europea per atraure estudiants altament qualificats d’altres països perquè cursin programes formatius.
Entre els catalitzadors internacionals hi ha també la creació de l’International Welcome Point, un punt de trobada per a estudiants i estudiantes internacionals, i la creació de l’Escola de Postgrau i Doctorat Internacional, que serà única per a tot el Campus i que permetrà coordinar i adequar millor els diferents programes, a més de donar suport a projectes de recerca amb participació dels doctorands.
La millora docent per la qual aposten tant la UPC com la UB es reflecteix en el projecte BKC. El repte de l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) implica unes exigències per a les universitats que també es recullen en el projecte: classes amb menys estudiants, una atenció més personalitzada, el foment del treball en equip... El BKC apunta cap a aquesta mateixa direcció, tot buscant que l’alumne se situï al centre del procés educatiu i que la sinèrgia de les dues universitats tingui com a resultat un aprofitament més elevat dels recursos disponibles tant des del punt constructiu com pedagògic.
Per promoure una major eficiència docent, la UB i la UPC també han configurat un mapa concret de programes compartits que té, d’entrada, les dues titulacions que ambdues universitats imparteixen conjuntament, una enginyeria (Enginyeria Geològica) i un nou grau adaptat a l’EEES (grau interuniversitari d’Estadística), així com els 12 màsters oficials en els quals també participen altres universitats catalanes.
L’adequació a l’EEES comporta no solament un canvi d’infraestructures, sinó també del mateix concepte d’aprenentatge. Per aquest motiu, el BKC també és un compàs perquè l’emprenedoria i la innovació es consolidin com a competències transversals en el procés d’aprenentatge.
“L’objectiu és que al final de la carrera els estudiants i estudiantes hagin adquirit una faceta emprenedora que els permeti explotar la seva capacitat creativa i innovadora en forma d’execució de projectes”, explica Mireia de la Rubia.
Ningú no dubta que, en termes de recerca, el BKC ja sigui un espai d’excel·lència internacional, però tampoc que encara queda molt per fer. La unió de la UB i de la UPC en aquesta singladura comuna suma diverses infraestructures científiques i tecnològiques de gran potencial com ara el Parc Científic de Barcelona, adscrit a la UB, i el Parc de Recerca i Innovació de la UPC, el Parc UPC. A la mateixa zona també hi ha el Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación, amb el superordinador MareNostrum a ple rendiment, i el Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners, amb el seu canal d’onatge.
Tanmateix amb la mirada en l’horitzó de l’any 2015, el BKC també té prevista la creació de noves entitats i centres de recerca i transferència de coneixement que donaran impuls al potencial del Campus. És el cas del Centre d’Infraestructures Científiques per a la Recerca i la Innovació Tecnològica (CICRIT), que agruparà la major part de les infraestructures científiques de ciències de la vida de què disposa la UB per treure el màxim rendiment dels equipament científics.
El Campus ha de crear al seu voltant un model social integral amb recursos i instal·lacions al servei de la ciutadania. Per això, a més de les actuacions en l’àmbit de la docència, la recerca i la innovació, s’inclou dins del projecte un pla urbanístic que ha de fer de la zona un focus de vida universitària amb accessos, instal·lacions i serveis de qualitat a disposició dels ciutadans, per apropar-los a l’activitat i el coneixement.
En aquest gran entramat de coneixement universitari que configura el BKC hi ha molts reptes de futur. Per Francesc Solé Parellada, delegat del rector per al Parc Científic i Tecnològic de la UPC i una altra de les moltes persones que han liderat el projecte, “el repte és demostrar que la selecció com a Campus d’Excel·lència Internacional és una motivació per continuar endavant i per posicionar millor la universitat en el món”. “Més —explica— si tenim en compte que a la universitat espanyola, en general, li costa estar present en els rànquings internacionals”. “No deixarem passar l’oportunitat”, assegura.
Obtenir aquest segell de qualitat implica una inversió en la zona d’uns 42 milions d’euros fins a 2015. I, tot i que encara no està gaire clar com i en quines condicions es farà aquesta inversió, les dues universitats no dubten que la suma de les seves capacitats ha de tenir com a conseqüència directa una multiplicació de l’excel·lència que repercutirà directament sobre el teixit econòmic del país. I és que el BKC aspira a convertir-se en un motor de l’activitat científica, social i empresarial.
Per al rector de la UPC, Antoni Giró, una de les claus perquè fos seleccionat el projecte presentat amb la Universitat de Barcelona (UB) va ser la independència de la comissió internacional d’experts que va arbitrar el concurs, al qual s’havien presentat una cinquantena d’universitats espanyoles, el novembre passat a Madrid. “És la primera vegada —relatava Antoni Giró aleshores—, que s’ha fet un rànquing oficial d’universitats en el qual s’ha evidenciat el potencial de la UB i la UPC”.
El rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, reflexionava sobre les fortaleses del projecte presentat conjuntament i destacava que el BKC “fa palesa la bona entesa que les dues universitats mantenen des de fa temps i la col·laboració habitual entre grups i centres de recerca”.
“BKC aspira a convertir-se en un motor de l’activitat científica, social i empresarial”
Les dimensions del BKC són tan grans com les seves ambicions. Al llarg de les 227 hectàrees de la zona es distribueixen 16 centres docents, 90 departaments i 15 biblioteques. Una xarxa de coneixement en expansió per on circulen a diari més de 42.000 estudiants i estudiantes per cursar els 53 estudis de grau, els 119 màsters oficials i els 59 estudis de doctorat amb menció de qualitat que s’hi imparteixen.
Missió possible
La missió principal del BKC és col·laborar en la transformació de l’entorn per mitjà d’un model social integral basat en la innovació i el desenvolupament sostenible, i erigir-se en un campus de prestigi internacional. Per aconseguir-ho, es vol aprofitar millor els resultats de la recerca mitjançant la consolidació de processos de valorització i, al mateix temps, reforçar la recerca que es du a terme en funció de les demandes socials i de producció. La matèria primera amb la qual es compta és el treball de 314 grups de recerca, amb 6.800 investigadors i investigadores que fan la seva tasca entorn dels 23 centres científics i tecnològics i de les 47 spin-offs que han nascut al caliu de la zona.
En aquesta línia de treball, el BKC acull el programa Knowledge To Market (K2M) de la UPC, allotjat en un edifici del Campus Nord en el qual grups de recerca de l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació col·laboren amb empreses per introduir al mercat nous productes TIC.
“Més enllà de la universitat com a emissora i l’empresa com a receptora de coneixements, el que vol el BKC és potenciar també la recerca conjunta entre universitat i empresa”, afirma Mireia de la Rubia, gerenta del Parc UPC i una dels artífexs de la proposta. Per de la Rubia, el K2M és un model plenament extrapolable, ja que impulsa projectes de recerca molt propers al mercat i que poden procedir tant d’entitats vinculades, com d’empreses preexistents o de spin-offs.
“S’optimitzaran els resultats de la recerca mitjançant processos de valorització”
Treballar per millorar la transferència, la valorització i la comercialització dels resultats de la recerca implica aspectes ben diversos. Un dels més rellevants és l’univers complex de la patent. La proposta del BCK posa l’èmfasi en la consolidació d’un sistema de suport als projectes de recerca que incrementi la protecció sobre la propietat intel·lectual generada i que permeti estendre les ales al gran nombre de patents nacionals i internacionals que sorgeixen cada any en l’àrea del Campus, bona part de les quals acaben morint sense que hagin estat comercialitzades.
El Barcelona Knowledge Campus és una aposta internacional, pensada especialment per consolidar la zona com un pol d’atracció i de retenció del talent, afavorint l’estada de professorat i investigadors estrangers i fomentant, alhora, la mobilitat internacional.
Una de les estrelles del Campus és l’oferta de 16 màsters impartits íntegrament en anglès, així com el programa de màsters Erasmus Mundus, creat per la Unió Europea per atraure estudiants altament qualificats d’altres països perquè cursin programes formatius.
Entre els catalitzadors internacionals hi ha també la creació de l’International Welcome Point, un punt de trobada per a estudiants i estudiantes internacionals, i la creació de l’Escola de Postgrau i Doctorat Internacional, que serà única per a tot el Campus i que permetrà coordinar i adequar millor els diferents programes, a més de donar suport a projectes de recerca amb participació dels doctorands.
La millora docent per la qual aposten tant la UPC com la UB es reflecteix en el projecte BKC. El repte de l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) implica unes exigències per a les universitats que també es recullen en el projecte: classes amb menys estudiants, una atenció més personalitzada, el foment del treball en equip... El BKC apunta cap a aquesta mateixa direcció, tot buscant que l’alumne se situï al centre del procés educatiu i que la sinèrgia de les dues universitats tingui com a resultat un aprofitament més elevat dels recursos disponibles tant des del punt constructiu com pedagògic.
Per promoure una major eficiència docent, la UB i la UPC també han configurat un mapa concret de programes compartits que té, d’entrada, les dues titulacions que ambdues universitats imparteixen conjuntament, una enginyeria (Enginyeria Geològica) i un nou grau adaptat a l’EEES (grau interuniversitari d’Estadística), així com els 12 màsters oficials en els quals també participen altres universitats catalanes.
“La UB i la UPC han creat un mapa que concreta la seva col·laboració docent”
L’adequació a l’EEES comporta no solament un canvi d’infraestructures, sinó també del mateix concepte d’aprenentatge. Per aquest motiu, el BKC també és un compàs perquè l’emprenedoria i la innovació es consolidin com a competències transversals en el procés d’aprenentatge.
“L’objectiu és que al final de la carrera els estudiants i estudiantes hagin adquirit una faceta emprenedora que els permeti explotar la seva capacitat creativa i innovadora en forma d’execució de projectes”, explica Mireia de la Rubia.
Ningú no dubta que, en termes de recerca, el BKC ja sigui un espai d’excel·lència internacional, però tampoc que encara queda molt per fer. La unió de la UB i de la UPC en aquesta singladura comuna suma diverses infraestructures científiques i tecnològiques de gran potencial com ara el Parc Científic de Barcelona, adscrit a la UB, i el Parc de Recerca i Innovació de la UPC, el Parc UPC. A la mateixa zona també hi ha el Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación, amb el superordinador MareNostrum a ple rendiment, i el Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners, amb el seu canal d’onatge.
Tanmateix amb la mirada en l’horitzó de l’any 2015, el BKC també té prevista la creació de noves entitats i centres de recerca i transferència de coneixement que donaran impuls al potencial del Campus. És el cas del Centre d’Infraestructures Científiques per a la Recerca i la Innovació Tecnològica (CICRIT), que agruparà la major part de les infraestructures científiques de ciències de la vida de què disposa la UB per treure el màxim rendiment dels equipament científics.
Un campus ciutadà
El Campus ha de crear al seu voltant un model social integral amb recursos i instal·lacions al servei de la ciutadania. Per això, a més de les actuacions en l’àmbit de la docència, la recerca i la innovació, s’inclou dins del projecte un pla urbanístic que ha de fer de la zona un focus de vida universitària amb accessos, instal·lacions i serveis de qualitat a disposició dels ciutadans, per apropar-los a l’activitat i el coneixement.
En aquest gran entramat de coneixement universitari que configura el BKC hi ha molts reptes de futur. Per Francesc Solé Parellada, delegat del rector per al Parc Científic i Tecnològic de la UPC i una altra de les moltes persones que han liderat el projecte, “el repte és demostrar que la selecció com a Campus d’Excel·lència Internacional és una motivació per continuar endavant i per posicionar millor la universitat en el món”. “Més —explica— si tenim en compte que a la universitat espanyola, en general, li costa estar present en els rànquings internacionals”. “No deixarem passar l’oportunitat”, assegura.
Més que sumar
El Barcelona Knowledge Campus és un projecte de suma de forces no solament de les dues universitats que en formen part, sinó que també té el suport d’altres actors socials rellevants com ara la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona —a través de diversos programes de dinamització de la relació entre la universitat i l’empresa— i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) —que disposa de vuit centres a la zona del BKC—, juntament amb les principals xarxes universitàries internacionals a què pertanyen les dues universitats.
Segueix-nos a Twitter
