•Notícia

Quins considera que són els principals problemes de la universitat a Europa?
El primer de tots crec que pot ser el finançament. Després, la millora de la competitivitat en el món, és a dir, que la universitat ha d’intentar ser atractiva per a l'estudiantat i també per al professorat d’arreu del planeta. Finalment, no perdre de vista el desenvolupament de la qualitat del sistema d’ajuts.

I quines solucions proposa?
La cooperació en l’àmbit europeu portarà noves i bones pràctiques que els països europeus podran aprendre. És una bona idea donar suport a la qualitat de l’ensenyament aportant-hi noves idees per millorar-la. Així que una de les solucions per resoldre aquestes qüestions és inequívocament la cooperació, la col•laboració entre institucions de diferents països.

Quina hauria de ser l’agenda europea els propers anys?
D’una banda, s’hauria de garantir l’accés dels ciutadans europeus a l’aprenentatge; a més a més, fóra interessant fomentar la col•laboració entre universitats, com ja he dit, per millorar la qualitat de l’ensenyament. També considero que s’ha de tenir en compte un capítol que tracti de la creació d’una identitat europea al món, i, finalment, no hem d’oblidar que s’ha de millorar la cooperació entre l’educació i la recerca europea.

Quin és el paper de la universitat espanyola dins el marc europeu?
Entre altres coses i en relació amb la creació d’una identitat europea al món, és la porta d’entrada de l’Amèrica Llatina a Europa, que no és poca cosa.

Després de l’EEES, què?
L’EEES ha creat unes estructures i ha donat unes eines per poder treballar de cara al futur. Se li ha de donar temps perquè es posi en marxa. Res funciona bé el primer any. Crec que se li hauria de donar una mica més de temps.

Quan seria bo tornar-ne a parlar?
D’aquí a deu anys, com a mínim. Es tracta de poder tenir prou perspectiva i permetre que els tres principals objectius del projecte, és a dir, la mobilitat, la competitivitat i l’ocupabilitat, es puguin desenvolupar adequadament. Cal recordar que tots tres són igual d’importants, però no és menys important veure que, ara que ja s’ha produït el canvi, el més rellevant és mirar endavant i desenvolupar les idees de l’EEES convenientment. Ara no tancarem la carpeta i anirem a una altra cosa. Hem d’estar-hi a sobre. Això no havia passat mai abans. Tots estem molt interessats que tot es desenvolupi de la manera més ràpida possible, però potser convindria deixar passar un temps per veure com ha anat.

Creu que les polítiques educatives d’Europa topen amb una realitat local que no són prou perceptibles?
El que passa és que moltes de les polítiques, conceptes i marcs amb què treballa Europa no funcionen en totes les àrees. Per això es crea un mateix nivell de qualificació. Una de les coses més positives que han sorgit de tot el procés és que hem elaborat un llenguatge europeu unificat i ara sabem, per exemple, què és un nivell de postgrau a tot Europa. Aquestes són les eines que hem de fer servir per solucionar els problemes. Suposo que un dels temes per dur Europa a l’escala local és poder fer conferències i trobades on es pugui discutir i tenir una millor comprensió de què és l’EEES, per fer visible que no són només un conjunt de coses separades que s’han d’implementar.

S’ha de canviar el xip, doncs?
L’EEES és un gran pack. El professorat ha de pensar en aquest gran concepte. Un cop estigui incorporat, quan s’identifiqui amb el resultat de l’ensenyament, aleshores es podrà fer servir com un maó més d’aquest nou edifici, crec que servirà per entendre cap on es vol anar. D’alguna manera estem canviant la manera d’ensenyar.