•Notícia
El Campus de la UPC a Terrassa es consolida com un agent clau per al desenvolupament del territori
La potència investigadora, molt vinculada a la indústria; la bona acollida d’una oferta diversificada de titulacions en l’àmbit de la tecnologia, la salut i la imatge i els darrers projectes estratègics relacionats amb la innovació fan del Campus de la UPC a Terrassa un element clau per al desenvolupament de la ciutat de Terrassa, de la seva àrea d’influència i del país.
09/11/2010
La participació en projectes globals estratègics, així com la construcció i la posada en marxa de noves infraestructures avalen el bon moment que viu el Campus egarenc de la Politècnica.
El CEI de l’energia i Orbital 40: dos projectes estratègics
La Universitat Politècnica de Catalunya ha aconseguit de nou, per segona vegada consecutiva, el reconeixement com a Campus d’Excel·lència Internacional (CEI) pel seu projecte "Campus Energia UPC, energia per a l’excel·lència”. Bona part dels grups de recerca de referència internacional que treballen a la UPC en l’àmbit tecnològic de l’energia, i que han fet de la proposta politècnica una proposta guanyadora, estan al Campus de Terrassa. Els grups SEER, MCIA, CTTC, ESAII, LABSON, GRIC, TIEG, GEES, realitzen projectes de recerca nacionals i internacionals relacionats amb les energies renovables i l’eficiència energètica. Empreses líders del sector com CIRCUTOR, COPCISA, SEAT o VESTAS en són col·laboradores o part activa dels projectes d’investigació que aquests grups desenvolupen.
La UPC forma part activa d’Orbital 40, el projecte de parc científic i tecnològic de Terrassa que impulsa l’Ajuntament d’aquesta ciutat i que es basa en els actius de recerca i innovació tant del Campus de la UPC a Terrassa com del centre tecnològic LEITAT. La UPC té l’encàrrec de definir les línies estratègiques d’actuació. Està previst que Orbital 40 generi uns 15.000 llocs de treball pel 2030, un 10% dels quals seran ocupats per investigadors que, a llarg termini, treballaran en prop de 3.000 empreses. Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitats i Empreses de la Generalitat de Catalunya ha distingit aquest parc com un dels deu pols d’innovació de Catalunya. La inversió total prevista per a Orbital 40 és de 100 milions d’euros.
La UPC forma part activa d’Orbital 40, el projecte de parc científic i tecnològic de Terrassa que impulsa l’Ajuntament d’aquesta ciutat i que es basa en els actius de recerca i innovació tant del Campus de la UPC a Terrassa com del centre tecnològic LEITAT. La UPC té l’encàrrec de definir les línies estratègiques d’actuació. Està previst que Orbital 40 generi uns 15.000 llocs de treball pel 2030, un 10% dels quals seran ocupats per investigadors que, a llarg termini, treballaran en prop de 3.000 empreses. Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitats i Empreses de la Generalitat de Catalunya ha distingit aquest parc com un dels deu pols d’innovació de Catalunya. La inversió total prevista per a Orbital 40 és de 100 milions d’euros.
El 53% dels grups de recerca de la UPC que formen part de la xarxa TECNIO estan ubicats al Campus de Terrassa
L’any 2009 es van facturar 7,6 milions d’euros per activitats de recerca al Campus, xifra equivalent a la de l’any 2007. Aquesta facturació suposa l’11,3% del total que es factura a la UPC en el seu conjunt. Entre l’any 2009 i el 2010 s’han signat 8 projectes de recerca europeus, a través de sis grups de recerca, la qual cosa suposa uns ingressos de 2,5 milions d’euros..
D’altra banda, els grups de recerca del Campus de la UPC a Terrassa que formen part de la xarxa TECNIO (xarxa de la Generalitat de Catalunya que inclou els principals centres i agents experts en recerca aplicada i transferència tecnològica) ja són 10, és a dir, el 53% del total de centres de la UPC que formen part d’aquesta xarxa estratègica. Aquest fet reflecteix la implicació i la importància que té l’activitat de recerca del Campus de Terrassa en el sector industrial català.
Pel que fa als grups consolidats de recerca, al Campus de Terrassa n’hi ha 13, un 10% del total de la UPC. En conjunt, hi treballen 420 investigadors, distribuïts en 37 grups de recerca.
D’altra banda, els grups de recerca del Campus de la UPC a Terrassa que formen part de la xarxa TECNIO (xarxa de la Generalitat de Catalunya que inclou els principals centres i agents experts en recerca aplicada i transferència tecnològica) ja són 10, és a dir, el 53% del total de centres de la UPC que formen part d’aquesta xarxa estratègica. Aquest fet reflecteix la implicació i la importància que té l’activitat de recerca del Campus de Terrassa en el sector industrial català.
Pel que fa als grups consolidats de recerca, al Campus de Terrassa n’hi ha 13, un 10% del total de la UPC. En conjunt, hi treballen 420 investigadors, distribuïts en 37 grups de recerca.
Creixement de la producció científica
Un bon indicador per mesurar la producció de recerca bàsica és el nombre de tesis doctorals llegides. L’any 2007 es van llegir al Campus de la UPC a Terrassa 25 tesis doctorals, l’any 2008 se’n van llegir 47 i el 2009, 33 . Aquestes xifres representen una mitja d’un 12% del total de tesis llegides a la UPC. Enguany, dos tesis doctorals elaborades al Campus de Terrassa han rebut el premi extraordinari de doctorat. Dels 63 treballs presentats a aquests premis, 8 van resultar premiats, dos dels quals són les tesis doctorals de Joaquim Oton, del grup GOAPI, i dirigida per M. Sagrario Millán, i de Jordi Cusidó, que ha estat dirigit per José Luis Romeral, del grup MCIA.
El 2008, el total de la producció de recerca bàsica del Campus de la UPC a Terrassa (les tesis doctorals, els articles científics en revistes de reconegut prestigi i les activitats d’investigació reconegudes) va suposar un 13% del total generat aquell any a la UPC.
El 2008, el total de la producció de recerca bàsica del Campus de la UPC a Terrassa (les tesis doctorals, els articles científics en revistes de reconegut prestigi i les activitats d’investigació reconegudes) va suposar un 13% del total generat aquell any a la UPC.
Tercera fase de l’edifici Gaia: model K2M
L’edifici Gaia és una de les infraestructures de nova creació amb què compten els investigadors i investigadores del Campus de la UPC a Terrassa. Dins d’aquest edifici, que ha suposat una inversió total de 7,7 milions d’euros, ja hi treballen 86 investigadors que formen part de 6 grups de recerca. Un cop enllestida la segona fase de l’edifici, recentment s’hi han instal·lat 55 d’aquests investigadors, que estan integrants als grups GBMI, MSM Lab i SAC.
Actualment, està en marxa la construcció de la tercera fase de l’edifici Gaia, una superfície total de 2.300 m2 i un espai útil de 1.752m2 que s’orientarà a la col·laboració universitat-empresa. Aquests nous espais, que segons el previst estaran construïts al gener del 2012, s’oferiran de lloguer, prioritàriament, a empreses que desenvolupin projectes de base tecnològica. Per tant, s’aplicarà un model de gestió equivalent al que ja existeix a l’edifici K2M construït al Campus Nord de la UPC, a Barcelona.
Actualment, està en marxa la construcció de la tercera fase de l’edifici Gaia, una superfície total de 2.300 m2 i un espai útil de 1.752m2 que s’orientarà a la col·laboració universitat-empresa. Aquests nous espais, que segons el previst estaran construïts al gener del 2012, s’oferiran de lloguer, prioritàriament, a empreses que desenvolupin projectes de base tecnològica. Per tant, s’aplicarà un model de gestió equivalent al que ja existeix a l’edifici K2M construït al Campus Nord de la UPC, a Barcelona.
Una oferta de titulacions dins de l’EEES amb excel·lent acollida
Un cop finalitzat tot el procés de matriculació, tots els centres docents del Campus de Terrassa han omplert la totalitat de les places ofertades. Aquesta és una excel·lent notícia ja que aquest curs era clau per observar el comportament social envers la nova oferta de titulacions sota els criteris marcats per l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i l’acollida de nous graus com el d’Enginyeria en Disseny Industrial. El grau d’atracció en sol·licituds d’estudis universitaris en primera opció és més que òptim. Per exemple, compta amb l’Escola d’Enginyeria de la UPC amb un major de sol·licituds de matrícula en primera opció. A més, les dues escoles d’enginyeria, l’ETT i l’ETSEIAT, van completar al juny totes les places ofertades. De fet, el Campus compta amb el centre amb la nota de tall mes alta d’aquesta universitat i moltes titulacions han experimentat un augment en la nota d’accés.
El curs 2010-2011, s’han matriculat més de 5.000 estudiants distribuïts en 12 graus, quatre titulacions de segons cicle, 7 màsters universitaris als que participa i en el grau per a la gent gran. (Tota l’oferta acadèmica del Campus de la UPC a Terrassa es pot consultar a www.terrassa.upc.edu).
El curs 2010-2011, s’han matriculat més de 5.000 estudiants distribuïts en 12 graus, quatre titulacions de segons cicle, 7 màsters universitaris als que participa i en el grau per a la gent gran. (Tota l’oferta acadèmica del Campus de la UPC a Terrassa es pot consultar a www.terrassa.upc.edu).
Noves infraestructures per a la docència: l’Egarmèdia
Aquest curs s’iniciaran les obres d’un nou edifici per al campus de la UPC a Terrassa. Es tracta de l’Egarmèdia que es construirà en l’espai que separa actualment el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la UPC (CITM) i la tercera fase de l’Edifici Gaia. El pressupost està calculat en uns 3,9 milions d’euros i s’espera que l’estiu de 2013 estigui enllestit. L’espai total d’aquest edifici serà de 2000 m2 i està destinat a activitats departamentals i a cobrir les noves necessitats sorgides arran de l’EEES.
Nous habitatges universitaris
En pocs dies s’iniciarà la construcció dels nous habitatges universitaris de la UPC al Campus. L’edifici s’ubicarà al solar que s’ubica a la cantonada de la Rambla Sant Nebridi amb el carrer Miquel Vives. En total, es construiran 795 m2 de superfície de planta dins d’una superfície màxima edificable de 3.642m2. Destinats a estudiantat i professorat visitant, els habitatges tindran capacitat per a 90 persones. Pel que fa a la distribució, 60 habitatges seran d’un sol dormitori i 30 més estaran habilitats amb dos dormitoris. L’adjudicatària del concurs públic per a la construcció i gestió dels habitatges és l’empres RESA, que explotarà aquesta infraestructura durant els propers 30 anys. Aquesta oferta se sumarà a les 180 places disponibles a la residència Francesc Giralt i Serra (ubicada al Carrer Ramon y Cajal), de manera que l’oferta d’habitatge universitari del campus de la UPC a Terrassa comptarà a partir del proper curs amb 270 places.
Francesc Astals, nou delegat del rector
Francesc Astals i Coma, expresident de Caixa Terrassa i exdirector de l’ETSEIAT, és des del 14 de juny el nou delegat del rector al Campus de Terrassa, en substitució de Joseba Quevedo. Astals, terrassenc de naixement, s’ha format a les dues escoles d’enginyeria de la UPC a la ciutat egarenca, i ha desenvolupat la major part de la seva trajectòria professional i acadèmica en aquest Campus.
En complir els 14 anys va ingressar a l’Escola Industrial de Terrassa (actual Escola d’Enginyeria de Terrassa), a on va obtenir el títol de Pèrit Industrial Elèctric. Després va accedir als estudis d’enginyeria industrial al centre que actualment és l’ETSEIAT, on es va llicenciar en l’especialitat de mecànica. Després d’un període exercint la seva professió en el sector industrial, l’any 1975 va ser contractat com a professor ajudant de la Càtedra de Tecnologia Paperera. El 1982 obté el grau de doctor enginyer industrial. Des de l’any 1984 és professor titular d’universitat. Les seves publicacions científiques se centren en l’àmbit de la física i la imprimibilitat dels papers i ha estat convidat a impartir conferències i seminaris sobre aquest camp en diferents països d’Europa i Amèrica, tot i que posteriorment ha centrat la seva activitat de recerca cap a l’àmbit dels transports i la logística.
Francesc Astals va entrar a formar part de l’equip directiu de l’ETSEIAT l’any 1991 com a sotsdirector d’extensió universitària i, després, va ser coordinador de la reforma del pla d’estudis. L’any 1995 és elegit director de l’ETSEIAT i renova mandat el 1998 fins l’any 2001. Durant els sis anys del seu mandat, es finalitza la reforma del pla d’estudis d’enginyeria industrial, d’enginyeria en automàtica i electrònica industrial i d’organització industrial, i es dissenya i es posa en marxa una nova modalitat semipresencial en els ensenyaments d’organització industrial. El 1995, com a representant de l’ETSEIAT, entra a formar part de l’assemblea general de Caixa Terrassa, de la que en va ser president del 2003 al 2009.
En complir els 14 anys va ingressar a l’Escola Industrial de Terrassa (actual Escola d’Enginyeria de Terrassa), a on va obtenir el títol de Pèrit Industrial Elèctric. Després va accedir als estudis d’enginyeria industrial al centre que actualment és l’ETSEIAT, on es va llicenciar en l’especialitat de mecànica. Després d’un període exercint la seva professió en el sector industrial, l’any 1975 va ser contractat com a professor ajudant de la Càtedra de Tecnologia Paperera. El 1982 obté el grau de doctor enginyer industrial. Des de l’any 1984 és professor titular d’universitat. Les seves publicacions científiques se centren en l’àmbit de la física i la imprimibilitat dels papers i ha estat convidat a impartir conferències i seminaris sobre aquest camp en diferents països d’Europa i Amèrica, tot i que posteriorment ha centrat la seva activitat de recerca cap a l’àmbit dels transports i la logística.
Francesc Astals va entrar a formar part de l’equip directiu de l’ETSEIAT l’any 1991 com a sotsdirector d’extensió universitària i, després, va ser coordinador de la reforma del pla d’estudis. L’any 1995 és elegit director de l’ETSEIAT i renova mandat el 1998 fins l’any 2001. Durant els sis anys del seu mandat, es finalitza la reforma del pla d’estudis d’enginyeria industrial, d’enginyeria en automàtica i electrònica industrial i d’organització industrial, i es dissenya i es posa en marxa una nova modalitat semipresencial en els ensenyaments d’organització industrial. El 1995, com a representant de l’ETSEIAT, entra a formar part de l’assemblea general de Caixa Terrassa, de la que en va ser president del 2003 al 2009.
Segueix-nos a Twitter
