•Notícia

L’energia eòlica inicià el seu vol a Espanya als anys quaranta. “Les primeres experiències eren molt experimentals i aïllades. Uns dels primers a explotar- la en un procés productiu van ser els pagesos per als pous d’aigua”, explica Pedro Rodríguez, professor d’Enginyeria Elèctrica de l’EU d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa. A partir d’aleshores, l’activitat en aquest camp va madurar i les empreses es van començar a interessar per aquest nou sector. Catalunya, sense anar més lluny, té la que va ser la primera turbina eòlica que proporciona energia a un col·lectiu des de fa 25 anys.

“Al començament dels anys vuitanta, Catalunya va ser pionera en matèria d’energia eòlica a la Península. Actualment, hi ha instal•lats generadors que proporcionen una potència de l’ordre dels 420 MW i s’espera multiplicar aquesta xifra en els pròxims anys a través de miniparcs”, explica Josep Maria Guerrero, del Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial.

Tanmateix Catalunya és ara com ara la novena en el rànquing estatal de producció d’energia eòlica. Segons els experts, en els últims anys hi ha hagut un canvi de mentalitat i ara les iniciatives avancen amb força. “Certes protestes en contra del seu impacte ambiental i la manca d’una planificació més adequada per part de les administracions han fet que Catalunya estigui endarrerida en aquest àmbit”, afirma el professor Rodríguez. “En els últims anys l’energia eòlica ha estat subvencionada intensament i molta gent hi ha vist un focus de negoci”, opina el professor Esteve Codina, del Departament de Mecànica de Fluids de l’ETS d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa.

L’energia eòlica és, doncs, una vella coneguda encara que molt jove. Amb tot, el seu grau d’implantació a Espanya és un dels més elevats del món. Només Alemanya i els Estats Units ens superen quant a la potència instal·lada. “L’any 2008, l’energia eòlica cobria el 11,5 % de la demanda elèctrica a Espanya. L’any 2005, la Unió Europea va fixar que calia cobrir un 12,1 % mitjançant fonts d’energia renovable per al 2010. El 2007, aquesta ràtio es va incrementar fins al 20 % per al 2020. Tal com van les coses podrem assolir-ho”, assegura Rodríguez. Els Estats Units, per exemple, s’han fixat aquest mateix objectiu per al 2030.

Josep M. Guerrero, per la seva banda, afegeix que “a més a més de l'abundància de vent a comunitats autònomes com ara Navarra o Galícia, Espanya disposa d’un gran potencial industrial per desenvolupar aquest tipus de tecnologies i implantar-les. Empreses com ara Gamesa són ja un clar referent internacional”. Els plans d’implantació són ambiciosos i es preveu un fort creixement durant els propers anys. El Govern català ha aprovat un decret que simplifica la tramitació administrativa dels parcs eòlics i fotovoltaics, ja que el període de tramitació passa dels cinc anys de mitjana actuals als 18 mesos.
 

No obstant això, les turbines instal•lades al territori espanyol no sempre són les més adequades. Els experts consideren aquest fet com un avantatge, ja que en els nous parcs eòlics es podran usar turbines més modernes, que multipliquen per 5 o per 10 la potència de anteriors. “El retard en la implantació d’energia eòlica a Catalunya ens permetrà disposar de generadors més eficients i el benefici que n’obtindrem serà més alt”, afirma Rodríguez.

I què ens depara el futur? Un dels escenaris es troba mar endins, a les plataformes en mar oberta. “Aquestes plantes sovint estan connectades mitjançant línies d’alta tensió de corrent continu amb la xarxa elèctrica continental. Això està fent replantejar arquitectures i configuracions dels convertidors i les màquines dels parcs”, explica Guerrero. “Moltes d’aquestes instal•lacions s’han planificat per al període 2010-2020, i la majoria es construiran al mar del Nord i al Bàltic. Es muntarà la superxarxa de corrent continu, a la qual s’interconnectaran parcs eòlics de gran potència i que arribarà a Anglaterra, França, Alemanya, els països escandinaus, etc. Però el salt a Espanya encara no està previst", assegura Rodríguez.

En relació amb la fabricació de generadors i turbines conviuen dues tendències que no s’exclouen entre si. D’una banda, els grans fabricants estan desenvolupant prototipus més grans i eficients, de fins a 120 metres de diàmetre. De l’altra, “estan apareixent petits aerogeneradors d’eix vertical per als entorns urbans que, tot i tenir una eficiència més baixa, permeten una millor integració arquitectònica, sense necessitat de trencar la silueta urbana de la ciutat, i això amb la microgeneració prop del punt de consum”, explica Josep M. Guerrero. “I anirà a més”, opina Esteve Codina, que afegeix: “Ara les administracions sembla que estiguin ajudant més en aquest aspecte".

La construcció d’aquestes infraestructures influirà en el cost de l’energia? Els experts recalquen que s’ha de considerar l’amortització real de l’energia. Pedro Rodríguez ho exemplifica: “Quan es compara l’energia renovable d’un pantà i la d’una turbina, aquesta darrera és més cara. Però si es pensa a posar en marxa un pantà avui dia, el cost serà molt superior; tot això sense tenir en compte la polèmica que en suscitaria la construcció. S’haurien d’actualitzar els costos. I si la comparació es fa amb el gas o el petroli, el cost és superior perquè l’impacte ambiental del CO2 és molt elevat, i no només en termes econòmics".

Així, l’energia eòlica pot substituir el petroli o el gas? “No del tot. Anem a poc a poc: si arribem al 30 %, haurem aconseguit una molt bona fita. La part positiva és que ja no hem de comprar l’energia i que aquesta ja no contamina. A Espanya, 20 milions de tones de CO2 ja no van anar a parar a l’atmosfera arran de l’ús de l’energia eòlica", explica Pedro Rodríguez.
 

Pedro Rodríguez és també el coordinador del grup de recerca Sistemes Elèctrics d’Energia Renovable (SEER) de la UPC, que té un acord amb la Universitat d'Aalborg, a Dinamarca, per participar en el Vestas Power Programme. Aquest projecte de recerca té un pressupost de sis milions d’euros i inclou el desenvolupament de sistemes d’emmagatzematge de l’energia procedent de les turbines.

Arran de l’interès creixent per l’energia fotovoltaica, els investigadors de la UPC han desenvolupat uns sistemes d’emmagatzematge distribuïts que formaran part de la xarxa elèctrica del futur. Josep Maria Guerrero ens ho explica: “Es pretén que d’aquí a uns anys la xarxa elèctrica sigui més intel·ligent i alhora descentralitzada. Les grans centrals generadores d’energia elèctrica no desapareixeran, però es potenciarà la creació de microxarxes elèctriques que funcionin autònomament i interactuant amb la xarxa elèctrica".

“Així —argumenta Josep Maria Guerrero—, si hi ha problemes a la xarxa, determinades seccions se’n poden desconnectar i funcionar com una illa energètica. Cal que els generadors i els punts de consum estiguin al més a prop possible per evitar les pèrdues que es produeixen a través de les grans línies de transmissió i les apagades derivades d’avaries puntuals. Si volem equilibrar la generació i el consum energètic d’aquestes microxarxes, es necessiten elements d’emmagatzematge energètic. L’energia eòlica, que és una font de generació variable, requerirà sistemes d’emmagatzematge per integrar-se adequadament en la xarxa elèctrica".