•Notícia
Compartir
Esquivar els perills de l’aigua
Les inundacions sobtades són freqüents a les conques mediterrànies. Cal comprendre aquests fenòmens naturals per poder elaborar mecanismes de prevenció i mitigació efectius. Diversos equips de recerca de la UPC hi treballen i impulsen una activitat investigadora notablement reconeguda.
Continguts Relacionats
23/09/2010
El risc associat a les crescudes d’aigua, les riuades i les inundacions és, amb diferència, el risc natural més important a Europa. Del 1998 al 2004 n’hi va haver més de cent, que van provocar 700 morts, prop de mig milió de persones desplaçades i danys que van ocasionar unes pèrdues d’uns 25.000 milions d’euros. A més a més, el canvi climàtic, la gestió inadequada dels espais fluvials, la construcció d’edificis en zones inundables i l’augment del nombre de persones en aquestes zones són factors que estan fent augmentar els riscos d’inundacions i els danys consegüents.
Davant d’aquest problema, els tècnics I els especialistes en la matèria reiteren la importància d’estar preparats per fer front a situacions d’aquest tipus, que són conseqüència de la pujada dels cabals dels rius o del nivell del mar. És també en aquest escenari que el Parlament Europeu va aprovar l’any 2007 una directiva sobre inundacions, en la qual s’especifica que els estats membres han d’elaborar per al 2013 mapes detallats de perillositat i risc per a la població i les infraestructures, i que per al 2015 han d’haver fet plans de gestió del risc d’inundacions.
Perquè la directiva sigui aplicable, des de la Unió Europea, a través del VII Programa marc d’R+D, s’han promogut diferents projectes de recerca. Un d’aquests projectes és IMPRINTS, sobre avenços en sistemes de previsió per a la gestió del risc d’inundacions sobtades i moviments de massa torrencials, que lidera el Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia (CRAHI) de la UPC i que coordina Daniel Sempere. Però si parlem d’inundacions sobtades, típicament associades al vessant mediterrani d’Europa, els Pirineus, els Alps i alters zones de muntanya, cal dir que són, sens dubte, les més problemàtiques per gestionar el risc.
El canvi climàtic, la inadequada gestió dels espais fluvials i la construcció en zones inundables són factors que augmenten el risc d'inundacions.
“La resposta clàssica per reduir aquest risc era dissenyar obres hidràuliques, embassaments o canalitzacions, com a protecció. Aquestes actuacions eren acceptades com una manera d’incrementar la seguretat; però amb el pas del temps, aquest enfocament ha anat canviant: a mesura que guanyem qualitat de vida, creix la consciència ambiental, no volem més obres gegantines i estem disposats a canviar la forma de relacionar-nos amb el riu, fet que porta a privilegiar les mesures de tipus no estructural”, explica Sempere.
Es tracta de mesures de gestió del risc, planificació de l’ús de zones inundables i generació de protocols d’actuació per a situacions d’emergència. “És aquest enfocament el que reivindica la directiva europea i en el qual incideix el projecte IMPRINTS”, puntualitza.
En el projecte hi participen 19 entitats públiques i privades europees, amb la col·laboració d’universitats de Sud-àfrica i el Canadà. La presència d’institucions que s’encarreguen de gestionar el risc d’inundacions garanteix l’aplicabilitat de la tecnologia o la recerca que duen a terme els diversos grups implicats en el projecte. Aquestes aplicacions, d’altra banda, es traslladaran als usuaris finals a través d’una plataforma desenvolupada per Hyds, una spin-off que sorgeix del CRAHI i que està participada per la UPC. Amb una durada de tres anys i mig, el projecte (que finalitzarà el juliol de 2012) actualment està en la fase de disseny i desenvolupament de les metodologies en què es basaran les noves eines de suport a la decisió per a sistemes d’alerta avançada, que incorporen millores en els models de previsió de precipitacions i en els models hidrològics.
Amb més de 15 anys d’experiència en riuades i inundacions, FLUMEN, l’institut de recerca de dinàmica fluvial i enginyeria hidrològica creat per la UPC i el Centre Internacional de Mètodes Numèrics (CIMNE), treballa en l’àmbit de l’anàlisi hidrodinàmica dels rius, és a dir, la mesura dels nivells i les velocitats de l’aigua als rius i al seu espai fluvial amb una probabilitat. determinada. Així mateix, també estudia el transport sòlid que generen aquests corrents.
Josep Dolz, investigador de FLUMEN, assenyala: ”Després de tants anys treballant aquesta qüestió, hem arribat a la conclusió que el problema de les inundacions no és un problema d’eines, ni de modelització numèrica, ni que plogui molt, ni que no sapiguem quina riuada vindrà. El problema és que ens hem ficat al mig del riu, és un problema d’ocupació, gestió i ordenació del territori.”
Per a Josep Dolz aquesta és la primera clau per abordar el problema. “Això no suposa cap repte tecnològic, sinó utilizar bé les eines que tenim, tant legals com tecnològiques, i planificar i evitar l’argument que ens enfrontem a episodis excepcionals”, explica. Arribats en aquest punt, conviure amb el fet d’haver ocupat els espais fluvials de manera poc respectuosa amb la xarxa de drenatge natural implica prendre mesures. I per poder-les implementar millor, FLUMEN impulsa projectes de recerca com ara l’IBER.
Es tracta d’un conjunt de models numèrics integrats per simular els fluxos en rius i estuaris, amb vocació d’anar actualitzant-los i incorporant-hi els suggeriments dels usuaris. La primera versió del programa es pot descarregar des d’Internet i fonamentalment inclou l’anàlisi d’aspectes com ara el risc d’inundació i el transport sòlid. És una eina pensada per facilitar la presa de decisions als gestors, ja que, per exemple, si el que es vol és construir un polígon industrial en un emplaçament determinat, amb aquesta eina es pot analitzar el risc que s’assumeix.
El projecte, patrocinat pel Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques (CEDEX) i finançat per l’Administració hidràulica espanyola, recull l’experiència acumulada al llarg dels anys del Grup d’Enginyeria de l’Aigua i del Medi Ambient de la Universitat de la Corunya i de FLUMEN.
Amb IBER, ja s’ha estudiat el risc d’inundació de la xarxa fluvial d’Andorra, la dinàmica d’inundació de les maresmes de Doñana o les actuacions fetes al tram final del riu Francolí.
En les àrees urbanes els problemes d’inundació tenen una dinàmica i unes característiques pròpies. Des del punt de vista hidrològic, la diferència més gran entre una conca urbana i una conca natural és el tipus de superficie sobre la qual incideix la pluja.
La urbanització del territori porta implícita una impermeabilització del sòl, ja que a les ciutats s’han substituït superficies permeables per altres d’impermeables, amb la qual cosa hi predominen zones asfaltades, voreres, etc. Sobre àrees verdes, patis o solars sense edificar. Aquestes altes taxes d’impermeabilització provoquen un increment dels riscos i una dificultat de resolució dels possibles problemes.
La solució per no tenir aigua de pluja als carrers ha estat dissenyar col·lectors, conductes subterranis que reben l’aigua tan de pressa com és possible i que la transporten per la xarxa de drenatge a un punt de desguàs, les rieres, el riu o el mar. “Però quan es produeixen pluges que acumulen una gran quantitat d’aigua en poc temps, es pot donar el cas que el sistema de drenatge no tingui prou capacitat per absorbir el cabal que hi arriba. És per això que, actualment, es proposa la construcció de dipòsits d’acumulació d’aigua de pluja distribuïts estratègicament per la ciutat. Si aquesta aigua no fos recollida i no entrés als dipòsits, circularia per la xarxa de col·lectors i produiria possiblement una inundació”, explica l’investigador Manuel Gómez, de FLUMEN.
Un altre aspecte que cal tenir en compte i al qual tradicionalment no s’ha donat la importància que mereix és el problema de la captació. L’aigua de pluja entra a la xarxa de drenatge a través dels embornals que hi ha al carrer. “Però sovint es dóna el cas que aquests elements de captació no s’han dissenyat ni s’han situat correctament, de tal manera que tot i que els col·lectors no estiguin al màxim de la seva capacitat, el sistema no és capaç de captar l’aigua que circula pels carrers”, apunta Gómez.
Al laboratori hidràulic de la UPC es fan estudis que permeten mesurar les velocitats de risc que té una avinguda d’aigua. Aquesta és una variable poc estudiada, però molt útil per al disseny d’embornals i per saber que quan hi ha valors de flux crítics cal anar amb compte, perquè hi pot haver un perill per a la circulació dels vianants.
“La pluja provoca un efecte de rentatge superficial de la ciutat. Però aquesta aigua arrossega la contaminació dipositada als carrers, oli, benzina, plàstics, papers, i, a més a més, es barreja amb la contaminació que hi ha dintre de la xarxa, sediments, matèria orgànica que s’hi acumula després de dies de no ploure”, explica Manuel Gómez.
És per això que s’estudia la possibilitat de construir dipòsits anticontaminació per retenir l’aigua dels primers minuts de precipitació, al volum de la qual hi ha associada una massa de contaminació més forta.
Davant d’aquest problema, els tècnics I els especialistes en la matèria reiteren la importància d’estar preparats per fer front a situacions d’aquest tipus, que són conseqüència de la pujada dels cabals dels rius o del nivell del mar. És també en aquest escenari que el Parlament Europeu va aprovar l’any 2007 una directiva sobre inundacions, en la qual s’especifica que els estats membres han d’elaborar per al 2013 mapes detallats de perillositat i risc per a la població i les infraestructures, i que per al 2015 han d’haver fet plans de gestió del risc d’inundacions.
Perquè la directiva sigui aplicable, des de la Unió Europea, a través del VII Programa marc d’R+D, s’han promogut diferents projectes de recerca. Un d’aquests projectes és IMPRINTS, sobre avenços en sistemes de previsió per a la gestió del risc d’inundacions sobtades i moviments de massa torrencials, que lidera el Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia (CRAHI) de la UPC i que coordina Daniel Sempere. Però si parlem d’inundacions sobtades, típicament associades al vessant mediterrani d’Europa, els Pirineus, els Alps i alters zones de muntanya, cal dir que són, sens dubte, les més problemàtiques per gestionar el risc.
El canvi climàtic, la inadequada gestió dels espais fluvials i la construcció en zones inundables són factors que augmenten el risc d'inundacions.
“La resposta clàssica per reduir aquest risc era dissenyar obres hidràuliques, embassaments o canalitzacions, com a protecció. Aquestes actuacions eren acceptades com una manera d’incrementar la seguretat; però amb el pas del temps, aquest enfocament ha anat canviant: a mesura que guanyem qualitat de vida, creix la consciència ambiental, no volem més obres gegantines i estem disposats a canviar la forma de relacionar-nos amb el riu, fet que porta a privilegiar les mesures de tipus no estructural”, explica Sempere.
Es tracta de mesures de gestió del risc, planificació de l’ús de zones inundables i generació de protocols d’actuació per a situacions d’emergència. “És aquest enfocament el que reivindica la directiva europea i en el qual incideix el projecte IMPRINTS”, puntualitza.
En el projecte hi participen 19 entitats públiques i privades europees, amb la col·laboració d’universitats de Sud-àfrica i el Canadà. La presència d’institucions que s’encarreguen de gestionar el risc d’inundacions garanteix l’aplicabilitat de la tecnologia o la recerca que duen a terme els diversos grups implicats en el projecte. Aquestes aplicacions, d’altra banda, es traslladaran als usuaris finals a través d’una plataforma desenvolupada per Hyds, una spin-off que sorgeix del CRAHI i que està participada per la UPC. Amb una durada de tres anys i mig, el projecte (que finalitzarà el juliol de 2012) actualment està en la fase de disseny i desenvolupament de les metodologies en què es basaran les noves eines de suport a la decisió per a sistemes d’alerta avançada, que incorporen millores en els models de previsió de precipitacions i en els models hidrològics.
Amb més de 15 anys d’experiència en riuades i inundacions, FLUMEN, l’institut de recerca de dinàmica fluvial i enginyeria hidrològica creat per la UPC i el Centre Internacional de Mètodes Numèrics (CIMNE), treballa en l’àmbit de l’anàlisi hidrodinàmica dels rius, és a dir, la mesura dels nivells i les velocitats de l’aigua als rius i al seu espai fluvial amb una probabilitat. determinada. Així mateix, també estudia el transport sòlid que generen aquests corrents.
Josep Dolz, investigador de FLUMEN, assenyala: ”Després de tants anys treballant aquesta qüestió, hem arribat a la conclusió que el problema de les inundacions no és un problema d’eines, ni de modelització numèrica, ni que plogui molt, ni que no sapiguem quina riuada vindrà. El problema és que ens hem ficat al mig del riu, és un problema d’ocupació, gestió i ordenació del territori.”
Per a Josep Dolz aquesta és la primera clau per abordar el problema. “Això no suposa cap repte tecnològic, sinó utilizar bé les eines que tenim, tant legals com tecnològiques, i planificar i evitar l’argument que ens enfrontem a episodis excepcionals”, explica. Arribats en aquest punt, conviure amb el fet d’haver ocupat els espais fluvials de manera poc respectuosa amb la xarxa de drenatge natural implica prendre mesures. I per poder-les implementar millor, FLUMEN impulsa projectes de recerca com ara l’IBER.
Es tracta d’un conjunt de models numèrics integrats per simular els fluxos en rius i estuaris, amb vocació d’anar actualitzant-los i incorporant-hi els suggeriments dels usuaris. La primera versió del programa es pot descarregar des d’Internet i fonamentalment inclou l’anàlisi d’aspectes com ara el risc d’inundació i el transport sòlid. És una eina pensada per facilitar la presa de decisions als gestors, ja que, per exemple, si el que es vol és construir un polígon industrial en un emplaçament determinat, amb aquesta eina es pot analitzar el risc que s’assumeix.
El projecte, patrocinat pel Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques (CEDEX) i finançat per l’Administració hidràulica espanyola, recull l’experiència acumulada al llarg dels anys del Grup d’Enginyeria de l’Aigua i del Medi Ambient de la Universitat de la Corunya i de FLUMEN.
Amb IBER, ja s’ha estudiat el risc d’inundació de la xarxa fluvial d’Andorra, la dinàmica d’inundació de les maresmes de Doñana o les actuacions fetes al tram final del riu Francolí.
Divulgació i educació
Evitar o reduir el risc d’inundacions implica necessàriament un treball de conscienciació i educació de la societat. Davant d’un avís d’inundació, tothom ha de ser capaç de reaccionar a la seva escala: des de l’Ajuntament afectat, que ha de posar en marxa els protocols i plans d’emergència corresponents, fins a la població, que ha d’actuar en conseqüència. Es tracta d’assumir entre tots la responsabilitat de viure en una zona de risc, per minimitzar, així, desgràcies que sovint són molt mesurables. En les àrees urbanes els problemes d’inundació tenen una dinàmica i unes característiques pròpies. Des del punt de vista hidrològic, la diferència més gran entre una conca urbana i una conca natural és el tipus de superficie sobre la qual incideix la pluja.La urbanització del territori porta implícita una impermeabilització del sòl, ja que a les ciutats s’han substituït superficies permeables per altres d’impermeables, amb la qual cosa hi predominen zones asfaltades, voreres, etc. Sobre àrees verdes, patis o solars sense edificar. Aquestes altes taxes d’impermeabilització provoquen un increment dels riscos i una dificultat de resolució dels possibles problemes.
La solució per no tenir aigua de pluja als carrers ha estat dissenyar col·lectors, conductes subterranis que reben l’aigua tan de pressa com és possible i que la transporten per la xarxa de drenatge a un punt de desguàs, les rieres, el riu o el mar. “Però quan es produeixen pluges que acumulen una gran quantitat d’aigua en poc temps, es pot donar el cas que el sistema de drenatge no tingui prou capacitat per absorbir el cabal que hi arriba. És per això que, actualment, es proposa la construcció de dipòsits d’acumulació d’aigua de pluja distribuïts estratègicament per la ciutat. Si aquesta aigua no fos recollida i no entrés als dipòsits, circularia per la xarxa de col·lectors i produiria possiblement una inundació”, explica l’investigador Manuel Gómez, de FLUMEN.
Un altre aspecte que cal tenir en compte i al qual tradicionalment no s’ha donat la importància que mereix és el problema de la captació. L’aigua de pluja entra a la xarxa de drenatge a través dels embornals que hi ha al carrer. “Però sovint es dóna el cas que aquests elements de captació no s’han dissenyat ni s’han situat correctament, de tal manera que tot i que els col·lectors no estiguin al màxim de la seva capacitat, el sistema no és capaç de captar l’aigua que circula pels carrers”, apunta Gómez.
Al laboratori hidràulic de la UPC es fan estudis que permeten mesurar les velocitats de risc que té una avinguda d’aigua. Aquesta és una variable poc estudiada, però molt útil per al disseny d’embornals i per saber que quan hi ha valors de flux crítics cal anar amb compte, perquè hi pot haver un perill per a la circulació dels vianants.
Nous problemes, nous reptes: la contaminació
“La pluja provoca un efecte de rentatge superficial de la ciutat. Però aquesta aigua arrossega la contaminació dipositada als carrers, oli, benzina, plàstics, papers, i, a més a més, es barreja amb la contaminació que hi ha dintre de la xarxa, sediments, matèria orgànica que s’hi acumula després de dies de no ploure”, explica Manuel Gómez.
És per això que s’estudia la possibilitat de construir dipòsits anticontaminació per retenir l’aigua dels primers minuts de precipitació, al volum de la qual hi ha associada una massa de contaminació més forta.
Segueix-nos a Twitter
