•Notícia

• Video del Freighter Bird

Deu estudiants i estudiantes d’enginyeria aeronàutica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han dissenyat el dirigible del segle XXI batejat com a Freighter Bird (ocell carregador), una aeronau ecològica capaç de transportar gran quantitat de pes amb velocitat mitjana sense fer servir combustible fòssil. Gran estalvi energètic, dràstica reducció d’emissions de CO2, nul·la contaminació acústica i viabilitat tècnica i comercial són els valors d’aquesta idea que va aconseguir el premi SENER-ETSEIAT al final del curs passat.
360 metres de llarg, 40 metres d’alçada, 400 tones de pes, una velocitat punta de 130 km/h, propulsió amb energia solar, estructura d’alumini i fibra de vidre, i 805.000 m3 de volum que s’omplen d’heli per mantenir-se enlairat. Aquestes són les dades bàsiques de la fitxa tècnica del dirigible que han dissenyat els deu estudiants d’enginyeria aeronàutica de l’ETSEIAT de la UPC. Una aeronau que, sobretot, té la virtut de no contaminar perquè és capaç de transportar cada dia 200 tones a 130 km/h, estalviant al medi ambient 8.000 tones de CO2 i 65 tones d`òxid d’hidrogen. L’estalvi anual estimat pels estudiants en diners per combustible seria de mig milió d’euros per cada dirigible.
Si no és amb benzina, com funciona el dirigible? Aquesta és la pregunta que tothom fa als estudiants, que han ideat un enginyós sistema de captura de l’energia del sol amb plaques solars disposades a tota la superfície superior del Freighter Bird. Aquesta energia s’emmagatzema en unes bateries que la transformen per moure les hèlix ubicades a la popa de l’aeronau. Per donar una mica més de potència, les bateries s’acompanyen de petites cèl·lules d’hidrogen en quantitat ínfima que queden aïllades en quatre tancs estancs per reduir qualsevol tipus de risc. I és que la seguretat era una altra de les qüestions a tenir en compte a l’hora de treballar el projecte. Molts encara recorden les imatges mudes dels anys 30 d’un zepelí en flames. “Això ja no és cap problema. Aquest zepelí va esclatar perquè el gas amb que inflaven l’aeronau era hidrogen, un gas molt lleuger. El nostre és d’heli, que pesa una miqueta més que l’hidrogen, però que no es inflamable. Per tant, no hi ha cap tipus de risc d’accident similar al del zepelí de 1937”, afirmen gairebé alhora els estudiants.
Un dels paràmetres que avaluava l’empresa SENER i el professorat de l’assignatura de Projectes d’Enginyeria de l’ETSEIAT era la viabilitat econòmica de la idea i la rendibilitat comercial. Segons el jurat del premi SENER-ETSEIAT, l’equip del Freighter Bird demostra amb escreix que aquest dirigible és perfectament construïble i que podria ser competitiu al mercat actual. El preu estimat de construcció seria de 45 milions d’euros, un preu equivalent al del clàssic Boeing 747. La seva rendibilitat, en un mercat tant difícil i competitiu com l’aeronàutic, estaria assegurada, ja que ocuparia un segment a mig camí entre els avantatges i els desavantatges dels avions i els grans vaixells de transport de mercaderies.

El Freighter Bird seria, doncs, més econòmic que l’avió, però més lent, i més car que el vaixell, però més ràpid. Segons l’estudi fet per l’equip d’estudiants, el cost del vaixell és de 0,36€ per quilòmetre i contenidor transportat; el de l’avió és de 50€ per quilòmetre i contenidor transportat i el del dirigible seria d’1,18€ per quilòmetre i contenidor transportat. El dirigible, per tant, no substituiria a l’avio però seria un complement necessari al mercat aeronàutic. De fet, segons expliquen els estudiants i estudiantes del projecte, hi ha empreses que tenen en cartera aquesta idea i estan estudiant de manera molt seriosa posar-la a la pràctica. L'Aeroscraft de l’empresa nord-americana Worldwide Aeros Corporation, o l’israelià Airshipone són dos exemple de prototips comercials en estudi pensats per l’oci i el turisme de luxe.
Els estudiants, a més, destaquen un altre valor afegit que fa del dirigible un mitjà òptim per al transport de mercaderies: no necessita de cap infraestructura especialment adequada per enlairar-se o aterrar i podria carregar o descarregar les mercaderies molt a prop del seu origen real, estalviant així el primer desplaçament de la mercaderia als aeroports o als ports. Fins i tot, el dirigible està dissenyat per carregar enlairat.
De fet, el disseny d’un dirigible ecològic de transport va ser un repte que van proposar els responsables de l’empresa SENER i del Departament de Projectes de l’Enginyeria de la UPC a l’ETSEIAT a l’estudiantat que cursa l’assignatura de projectes, i que va treballar durant quatre mesos, de manera molt intensa, tots els aspectes tècnics i comercials. Segons els mateixos estudiants, el més difícil va ser coordinar els càlculs dels tres departaments amb els que es van organitzar: aerodinàmica, estructura i propulsió, perquè sense saber els paràmetres aerodinàmics, difícilment podien dissenyar una estructura o calcular la propulsió necessària per fer volar l’aeronau.

Per solucionar-ho van utilitzar un mètode molt habitual a les empreses de construcció aeronàutica, l’anomenat mètode iteratiu, que consisteix en proposar hipòtesis per cadascun dels tres departaments fins que els càlculs quadrin.

Amb tot, segons els estudiants, les claus de l’èxit del treball han estat la motivació, la consciència d’equip i la molt bona comunicació entre tots els membres, que sovint es tancaven durant caps de setmana a casa d’alguns d’ells per treballar sense interferències i amb plena concentració.