•Notícia

Julia Franco, camperola paraguaia de la Coordinadora Nacional de Mujeres Rurales e Indígenas (CONAMURI) i el professor Xavier Álvarez, de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), han presentat un informe a diferents Relators de Drets Humans de l’ONU, als que denuncien l’ús de productes altament tòxics en la producció agrícola de soja transgènica, la discriminació de la dona camperola al Paraguai i la greu situació en què es troben les comunitats de camperols i els pobles indígenes a aquest país.

Julia Franco i Xavier Álvarez han presentat, a la seu del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides a Ginebra, tres parlaments en els quals s’alerta sobre “l’ús indiscriminat i escassament regulat d’agrotòxics en el territori rural del Paraguai, en concret glifostat i paraquat, associats a les plantacions de soja transgènica”, sobre “les múltiples desigualtats i discriminacions que pateix la dona al Paraguai, sense que l’Estat prengui les mesures efectives per canviar aquesta realitat”, i, finalment, “sobre la greu situació en què es troben els pobles indígenes del Paraguai”.

Segons expliciten els informes, més de 20 milions de litres d’agroquímics son abocats cada any en territori paraguaià. Les poblacions camperoles i indígenes annexes a les plantacions de soja pateixen la contaminació dels rius i pous d’aigua, la mort d’animals i la destrucció de cultius de subsistència. Càncer, afeccions del sistema nerviós, malformacions fetals i debilitament del sistema immunològic són malalties habituals en el camp paraguaià. Aquest informe presentat per Franco i Álvarez denuncia un cas concret en el que més 200 indígenes van ser greument intoxicats per fumigació aèria intencionada. En una altra ocasió, 12 persones van morir a conseqüència de l’exposició a substàncies tòxiques.

La intervenció de CONAMURI i de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC davant el relator dels Drets Humans de l’ONU també va servir per denunciar la situació dels pobles indígenes al Paraguai. En aquest país, actualment, hi ha 17 pobles en 561 assentaments, que representen 412 comunitats amb cinc famílies lingüístiques corresponents a les llengües guaraní, maskoy, mataguayo, zamuco i guaicurú. El 46% d’aquestes comunitats no disposa de terra legalitzada i assegurada, tal i com indica l’article 46 de la Constitució Nacional. Tots els pobles indígenes del Paraguai pateixen discriminació institucional i cultural, desplaçaments forçats dels seus territoris, destrucció del seu hàbitat, privació del dret a l’educació i de la salut i del poder de decisió sobre les seves prioritats davant el seu propi desenvolupament.

Finalment, la representant dels camperols i dels indígenes va intervenir per denunciar l’estat de desigualtat i discriminació que pateix la dona al Paraguai, a nivell polític, alimentari, laboral, educatiu, sanitari i d’accés a la propietat de la terra. Segons l’informe, la dona paraguaia “pateix violència a la família, en les institucions públiques per ser camperoles, indígenes, per parlar guaraní, per ser pobre”