•Notícia
Compartir
La realitat ja no és el que era
Buscar parella, comprar-nos roba, informar-nos d’una ruta turística, obtenir informació d’un edifici o d’un museu... Ara podem accedir a aquests serveis apuntant amb un mòbil d’última generació a diferents punts del carrer. Aquesta manera enriquida de veure el món és la realitat augmentada, que tot just ha començat però que esclatarà ben aviat amb un ampli ventall d’opcions possibles.
29/09/2010
La realitat augmentada consisteix “a integrar en la imatge real una imatge generada per ordinador, o un altre dispositiu electrònic, de manera que s’aporta més informació, s’augmenta —d’aquí el nom— la imatge real”, segons Josep Maria Duque, professor del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) de la UPC.
“Aquest concepte sorgeix de la idea d’aconseguir que els usuaris tinguin una percepció més rica de la realitat que tenen al davant dels ulls, bé a través de la seva càmera de vídeo o del telèfon mòbil, utilitzant aplicacions que superposin, a la imatge que estem captant, altres informacions que ajudin a reconèixer objectes visibles o fins i tot amagats a l’entorn o en algun edifici de la vora”, explica Manel Medina, director del Centre d’Aplicacions d’Internet (CANET), de la UPC.
Les tecnologies que fan possible afegir informació a les imatges reals i dur a la pràctica el concepte de la realitat augmentada ja es feien servir fa uns 20 anys en entorns professionals i a centres de recerca: són la visió per ordinador, el processament de la imatge i la incorporació del GPS als dispositius mòbils, juntament amb la brúixola i els acceleròmetres en 3D. Aquestes tecnologies han contribuït al fet que la informació sigui més fàcil de reconèixer i més rápida d’obtenir. Així mateix, per als consumidors, la realitat augmentada va arribar ara fa uns tres anys, amb l’aparició dels telèfons intel·ligents, els anomenats smartphones.
Manuel García-Cervigón, director tècnic de l’Equip de Seguretat per a la Coordinació d’Emergències en Xarxes Telemàtiques (esCERT) de la UPC, assegura: “El nombre d’aplicacions de la realitat augmentada és infinit. Pot aplicar-se pràcticament a qualsevol àmbit de la vida. Serveix per buscar parella o per comprar roba i pot ajudar-nos a pujar un cim o a trobar un refugi de muntanya. Això és possible per a mòbils que tenen un hardware amb una gran capacitat de processament, als quals es poden introduir moltes tecnologies, com ara bases de dades o dispositius que permeten la geolocalització. Així, per exemple, podem buscar des de samarretes a una tipologia concreta de persones.” Segons el mateix García-Cervigón: “La realitat augmentada mostra si persones d’aquest perfil es troben en un radi proper. Hi ha una aplicació, anomenada Augmented ID (reconeixedor de The Astonishing Tribe), que permet accedir a la informació pública d’una persona només apuntant-li a la cara amb un mòbil. Es podria buscar una imatge entre un repositori d’usuaris que han donat l’autorització i consultar els seus gustos i característiques, la qual cosa podria ajudar a trencar el gel”, explica a tall d’exemple García-Cervigon.
La realitat augmentada també permet intercanviar informació. Per exemple, si busquem un restaurant, podem conèixer què n’opinen els clients només enfocant el mòbil a la imatge del local. “I no només aporta informació textual, sinó informació gràfica molt útil”, afirma. “Amb la realitat augmentada seria possible que, anant en cotxe per un lloc on no es veiessin bé els revolts, el dibuix d’aquests se superposés al vidre del vehicle, de manera que el conductor pogués rebre la informació prèviament a fer el revolt.”
En entorns professionals també es detecten força aplicacions de la realitat augmentada, que pot donar suport als serveis d’emergència en les grans catàstrofes, alertant sobre els materials perillosos que hi ha en aquella zona. “En l’entorn de l’aviació, en què es fa servir des de fa anys, ajuda a accedir més fàcilment a la informació per reparar un equip”, apunta Manel Medina. I és especialmente útil en qualsevol camp en què s’hagin de fer reparacions i manteniment, “ja que permet consultar información abundant i facilitar-ne la interpretació simplement superposant text a la imatge del dispositiu”, afegeix Duque.
El Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la UPC ha desenvolupat una aplicació mèdica amb un sistema de reconeixement d’imatges per a les operacions quirúrgiques que activa una alarma si detecta alguna anomalia.
La realitat augmentada també servirá per representar fenòmens complexos en 3D i millorar la comprensió de les formes, des de qualsevol angle, per a les persones. De fet, el CITM va crear una aplicació per al Saló de l’Ensenyament d’enguany —una fira en la qual les universitats presenten la seva oferta acadèmica als futurs estudiants— en què es mostraven models en 3D creats pels mateixos alumnes sobre unes targetes publicitàries que es repartien entre els assistents al Saló. Un cop a casa, amb un ordinador, es podia recuperar la información de les targetes.
Pel que fa a la implantació de la tecnologia, els dos experts de la UPC creuen que el sector de la realitat augmentada esclatarà amb moltes aplicacions a començaments del 2011 als Estats Units, mentre que al Japó és un fet quotidià. A Espanya creuen que trigarà més a popularitzar-se perquè els mòbils amb pantalla tàctil que permeten apropar-se a algun lloc encara no estan a l’abast de tothom. I és que García-Cervigón està convençut que “la realitat augmentada passarà a ser tan habitual a les nostres vides com ho van ser la televisió o la ràdio en el seu moment."
“De fet, per als joves ja és habitual a través dels videojocs i dels mòbils —apunta Josep Maria Duque—, però en combinar- ho amb altres tècniques com són la visió estereoscòpica o la realimentació tàctil, i amb la millora dels sistemes de visualització, s’incrementaran les possibilitats fins al límit de no poder discernir el que és real del que és virtual.”
“Aquest concepte sorgeix de la idea d’aconseguir que els usuaris tinguin una percepció més rica de la realitat que tenen al davant dels ulls, bé a través de la seva càmera de vídeo o del telèfon mòbil, utilitzant aplicacions que superposin, a la imatge que estem captant, altres informacions que ajudin a reconèixer objectes visibles o fins i tot amagats a l’entorn o en algun edifici de la vora”, explica Manel Medina, director del Centre d’Aplicacions d’Internet (CANET), de la UPC.
Les tecnologies que fan possible afegir informació a les imatges reals i dur a la pràctica el concepte de la realitat augmentada ja es feien servir fa uns 20 anys en entorns professionals i a centres de recerca: són la visió per ordinador, el processament de la imatge i la incorporació del GPS als dispositius mòbils, juntament amb la brúixola i els acceleròmetres en 3D. Aquestes tecnologies han contribuït al fet que la informació sigui més fàcil de reconèixer i més rápida d’obtenir. Així mateix, per als consumidors, la realitat augmentada va arribar ara fa uns tres anys, amb l’aparició dels telèfons intel·ligents, els anomenats smartphones.
La realitat augmentada també permet intercanviar informació. Per exemple, si busquem un restaurant, podem conèixer què n’opinen els clients només enfocant el mòbil a la imatge del local. “I no només aporta informació textual, sinó informació gràfica molt útil”, afirma. “Amb la realitat augmentada seria possible que, anant en cotxe per un lloc on no es veiessin bé els revolts, el dibuix d’aquests se superposés al vidre del vehicle, de manera que el conductor pogués rebre la informació prèviament a fer el revolt.”
En entorns professionals també es detecten força aplicacions de la realitat augmentada, que pot donar suport als serveis d’emergència en les grans catàstrofes, alertant sobre els materials perillosos que hi ha en aquella zona. “En l’entorn de l’aviació, en què es fa servir des de fa anys, ajuda a accedir més fàcilment a la informació per reparar un equip”, apunta Manel Medina. I és especialmente útil en qualsevol camp en què s’hagin de fer reparacions i manteniment, “ja que permet consultar información abundant i facilitar-ne la interpretació simplement superposant text a la imatge del dispositiu”, afegeix Duque.
El Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la UPC ha desenvolupat una aplicació mèdica amb un sistema de reconeixement d’imatges per a les operacions quirúrgiques que activa una alarma si detecta alguna anomalia.
La realitat augmentada també servirá per representar fenòmens complexos en 3D i millorar la comprensió de les formes, des de qualsevol angle, per a les persones. De fet, el CITM va crear una aplicació per al Saló de l’Ensenyament d’enguany —una fira en la qual les universitats presenten la seva oferta acadèmica als futurs estudiants— en què es mostraven models en 3D creats pels mateixos alumnes sobre unes targetes publicitàries que es repartien entre els assistents al Saló. Un cop a casa, amb un ordinador, es podia recuperar la información de les targetes.
Sens dubte, la realitat augmentada aporta avantatges, però aquesta nova manera de percebre el món també planteja grans incògnites com ara les tractades al W3C Workshop: Augmented Reality on the Web, que va tenir lloc a la UPC el mes de juny. La gratuïtat o no dels serveis que se’n deriven és una de les qüestions sobre les quals es va reflexionar a la trobada. “Caldrà permetre que els usuaris tinguin accés lliure a certa informació, independentment que aquesta sigui publicitària o que estigui patrocinada; és a dir, si volguessin obtener informació turística haurien de tenirhi accés gratuït, però si fos una información més especialitzada com ara la valoració d’un crític d’un restaurant a la Guia Michelin, potser sí que l’haurien de pagar”, reflexiona Manuel Medina.
Pel que fa a la implantació de la tecnologia, els dos experts de la UPC creuen que el sector de la realitat augmentada esclatarà amb moltes aplicacions a començaments del 2011 als Estats Units, mentre que al Japó és un fet quotidià. A Espanya creuen que trigarà més a popularitzar-se perquè els mòbils amb pantalla tàctil que permeten apropar-se a algun lloc encara no estan a l’abast de tothom. I és que García-Cervigón està convençut que “la realitat augmentada passarà a ser tan habitual a les nostres vides com ho van ser la televisió o la ràdio en el seu moment."
“De fet, per als joves ja és habitual a través dels videojocs i dels mòbils —apunta Josep Maria Duque—, però en combinar- ho amb altres tècniques com són la visió estereoscòpica o la realimentació tàctil, i amb la millora dels sistemes de visualització, s’incrementaran les possibilitats fins al límit de no poder discernir el que és real del que és virtual.”
Productes a la recerca de consumidor
La UPC està desenvolupant una aplicació de realitat augmentada, que probablement es dirà Geobuyme, per apropar els productes i els serveis de les empreses als usuaris. La idea és que una persona interessada en un producte l’inclogui a la seva llista de preferències i que, quan s’apropi a un establiment que el té, rebi un avís al mòbil. Per aconseguir-ho, s’ha de construir una base de dades amb les botigues que tenen el producte, saber on és respecte a l’usuari i on es trova aquest; per a això, els investigadors de la UPC treballen per integrar la localització i un sistema per escollir productes basat en marcadors.
“Imaginem que ens agrada una impressora i l’enfoquem amb el mòbil. Ens sortirà un petit marcador amb realitat augmentada que ajudarà el nostre mòbil a distingir la marca d’aquesta impressora, que passarà a formar part de les nostres preferències. Tradicionalment, s’han fet servir els codis de barres i, ara, els marcadors QR, Quick Response”, explica García-Cervigón. La primera versió de Geobuyme podria estar enllestida a l’octubre i la idea és que, arran d’aquest, es configuri una spin-off per comercialitzar-lo.
“Imaginem que ens agrada una impressora i l’enfoquem amb el mòbil. Ens sortirà un petit marcador amb realitat augmentada que ajudarà el nostre mòbil a distingir la marca d’aquesta impressora, que passarà a formar part de les nostres preferències. Tradicionalment, s’han fet servir els codis de barres i, ara, els marcadors QR, Quick Response”, explica García-Cervigón. La primera versió de Geobuyme podria estar enllestida a l’octubre i la idea és que, arran d’aquest, es configuri una spin-off per comercialitzar-lo.
Segueix-nos a Twitter
