•Notícia
La UPC coordina un programa científic per aprofundir en l'estudi de l'origen de l'univers
A la cerca de la història de l’univers
L’origen del elements i la història nuclear de l’univers, des del 'Big Bang' fins a l’actualitat, és l’àmbit que centra el programa científic EuroGENESIS, impulsat recentment per la 'European Science Foundation' i que coordina la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
26/07/2010
Amb un pressupost de 2,5 milions d’euros i una durada de tres anys, el programa EuroGENESIS reuneix uns 400 investigadors, entre astrofísics teòrics, astrònoms observacionals, cosmoquímics i físics nuclears, per sumar esforços en aquest àmbit i intentar entendre com la matèria ha esdevingut complexa, fins al punt de permetre l’aparició de la vida.
La història nuclear de l’univers arrenca amb el Big Bang, quan les cendres de l’explosió primordial van cristal·litzar, durant els primers minuts de vida de l’univers, en només un grapat d’espècies químiques: hidrogen (i el seu isòtop pesat deuteri), heli (en les variants 3He i 3He) i liti (7Li). La resta d’espècies químiques que constitueixen la taula periòdica dels elements (el ferro que hi ha a la nostra sang, el calci del nostres ossos, el silici dels xips d’ordinador...) han hagut d’esperar a la gestació de les primeres estrelles de l’univers, uns 180 milions d’anys després.
EuroGENESIS s’articula com a iniciativa de recerca en aquest camp, des d’un vessant multidisciplinar i transnacional. Seleccionat i aprovat dins dels prestigiosos programes EuroCORES de la European Science Foundation (ESF), el programa neix amb l’esperit d’articular els esforços, fins ara aïllats i independents, en una acció unificada i coordinada de recerca dins d’aquest àmbit.
En total, el projecte aplega 29 centres de recerca de renom de 16 països europeus, del Canadà i dels Estats Units, al voltant de quatre projectes: estudi de la formació de grans còsmics com a mecanisme d’anàlisi d’estels massius, els estels massius com a agents de l’evolució química, les empremtes nucleosintètiques de les primeres estrelles i la física dels objectes compactes. Aquest darrer projecte, en el qual participen un centenar de científics d’Espanya, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Canadà, Croàcia, Grècia i els Estats Units, està coordinat pel professor Jordi José, del Departament de Física i Enginyeria Nuclear de la UPC, coordinador també de tot el programa EuroGENESIS.
Per primer cop un programa científic en aquest camp integra astrofísics teòrics experts en la modelització d’estels; astrònoms observacionals que determinen les abundàncies químiques de l’univers mitjançant telescopis terrestres i espacials o a partir de mesures de grans meteorítics al laboratori; cosmoquímics que estudien com la matèria s’associa a l’espai fins a constituir sòlids i possiblement planetes que puguin hostejar formes de vida; i també físics nuclears, que proporcionen la informació bàsica sobre el tipus de transmutacions nuclears que tenen lloc als estels mitjançant esforços experimentals i teòrics.
La història nuclear de l’univers arrenca amb el Big Bang, quan les cendres de l’explosió primordial van cristal·litzar, durant els primers minuts de vida de l’univers, en només un grapat d’espècies químiques: hidrogen (i el seu isòtop pesat deuteri), heli (en les variants 3He i 3He) i liti (7Li). La resta d’espècies químiques que constitueixen la taula periòdica dels elements (el ferro que hi ha a la nostra sang, el calci del nostres ossos, el silici dels xips d’ordinador...) han hagut d’esperar a la gestació de les primeres estrelles de l’univers, uns 180 milions d’anys després.
EuroGENESIS s’articula com a iniciativa de recerca en aquest camp, des d’un vessant multidisciplinar i transnacional. Seleccionat i aprovat dins dels prestigiosos programes EuroCORES de la European Science Foundation (ESF), el programa neix amb l’esperit d’articular els esforços, fins ara aïllats i independents, en una acció unificada i coordinada de recerca dins d’aquest àmbit.
En total, el projecte aplega 29 centres de recerca de renom de 16 països europeus, del Canadà i dels Estats Units, al voltant de quatre projectes: estudi de la formació de grans còsmics com a mecanisme d’anàlisi d’estels massius, els estels massius com a agents de l’evolució química, les empremtes nucleosintètiques de les primeres estrelles i la física dels objectes compactes. Aquest darrer projecte, en el qual participen un centenar de científics d’Espanya, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Canadà, Croàcia, Grècia i els Estats Units, està coordinat pel professor Jordi José, del Departament de Física i Enginyeria Nuclear de la UPC, coordinador també de tot el programa EuroGENESIS.
Per primer cop un programa científic en aquest camp integra astrofísics teòrics experts en la modelització d’estels; astrònoms observacionals que determinen les abundàncies químiques de l’univers mitjançant telescopis terrestres i espacials o a partir de mesures de grans meteorítics al laboratori; cosmoquímics que estudien com la matèria s’associa a l’espai fins a constituir sòlids i possiblement planetes que puguin hostejar formes de vida; i també físics nuclears, que proporcionen la informació bàsica sobre el tipus de transmutacions nuclears que tenen lloc als estels mitjançant esforços experimentals i teòrics.
Segueix-nos a Twitter