•Notícia
Compartir
Les platges s’esfumen
L’alteració de la dinàmica litoral, ja sigui per condicions naturals o per l’acció de l’ésser humà, és un fenomen que s’ha accentuat els darrers anys. Al Laboratori d’Enginyeria Marítim de l'ETS de Camins, Canals i Ports de Barcelona ja fa temps que estudien aquests processos i coordinen projectes que han esdevingut eines útils per poder prendre decisions relacionades amb la gestió de la zona costanera.
02/12/2010
La zona costanera és un medi que es caracteritza per un equilibri dinàmic, és un espai que està sotmès a un moviment més intens que altres zones del territori i que constantment s’està transformant.
En condicions ideals, el funcionament natural d’una costa com la catalana depèn dels materials aportats pels rius i les rieres que arriben al mar en forma de sediments. Aquests sediments, especialmente la sorra, són transportats al llarg de la costa pels corrents i són dipositats a la platja per les onades.
Cal tenir en compte, però, que qualsevol canvi en les condicions ambientals (corrents, onatge, nivell del mar, etc.) es tradueix en una modificació inmediata de les característiques de la platja. Així, en el cas de la zona nord-occidental de la Mediterrània, una mateixa platja presenta variacions cícliques al llarg de l’any: durant l’època de temporals (des de la tardor fins a la primavera) predominen els períodes d’erosió costanera, que es manifesten en un retrocés de la línia de costa i la desaparició de les acumulacions sedimentàries, mentre que l’estiu coincideix amb un període de recuperació.
A banda d’això, la dinàmica litoral ha estat alterada de manera creixent i l’actuació de l’ésser humà sobre el medi en els darrers anys n’és el principal element modificador.
El volum de sediments que aporten els rius i les rieres és cada vegada més petit. Els motius d’aquesta situació són diversos, com ara la regulació de les conques hidrogràfiques mitjançant embassaments que actuen com a barrera, el canvi del règim hidràulic dels rius per aprofitar més aigua o l’excavació a les lleres en alguns trams dels rius per extreure’n sediments bàsicament per a la construcció.
Ens trobem, doncs, que l’alimentació de sediments decreix per aquestes causes i, per contra, l’acció del mar té la mateixa capacitat d’endur-se la mateixa quantitat de sediments. “Tenim menys entrades i més sortides”, explica José A. Jiménez, investigador del Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) a l'ETS de Camins, Canals i Ports de Barcelona. Com a conseqüència d’això, la platja s’aprima i, en general, es va perdent.
A aquestes actuacions que afecten la font, cal sumar-hi tot un seguit d’obres fetes a la costa, estructures com ara ports, espigons o dics, que incideixen en el moviment i la distribució dels sediments un cop són a la costa.
“La suma d’ambdós processos ens deixa amb unes platges alterades i en un balanç delicat. És un procés progressiu i que cada any empitjora”, asegura Jiménez. Al seu parer, el problema és que l’acció antròpica ha alterat l’equilibri natural que tenien les platges, de manera que “els mateixos procesos naturals s’encarreguen de desestabilitzar totalment el sistema”. “Cada vegada estem més exposats als fenòmens
naturals, no pas perquè augmentin, sinó perquè hem anat ocupant zones que abans no s’ocupaven i el que de manera natural ens protegia, com ara les platges, ja no ho fa”, afegeix.
Després de cinc anys de treball, el LIM, amb el Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC), també de la UPC, ha enllestit un estudi que analitza la situació de les costes formades per material sedimentari no consolidat, és a dir, les platges, al llarg del litoral català. En aquesta anàlisi, que porta per títol Estat de la zona costanera a Catalunya. Llibre verd 2010, s’han mesurat paràmetres com ara l’amplada de cada platja i l’alçada respecte al nivell del mar, els sediments o la dinàmica de la línia costanera (la velocitat d’avanç o de retrocés).
En total, s’han analitzat 331 platges, el 71 % de les quals s’estan erosionant. La taxa d’erosió se situa al voltant dels dos metres l’any i augmenta fins a un metre més l’any si s’hi inclouen les platges del delta de l’Ebre.
Quant a l’evolució de l’estabilitat física, els resultats mostren que l’estat d’un 60 %, aproximadament, de les platges de Catalunya es pot classificar com a dolent o molt dolent. Segons això, si es tenen en compte les amplades actuals de les platges i les taxes d’evolució que estan experimentant, d’aquí a deu anys al voltant del 30 % de les platges necessitaran recursos prioritaris, si el que es vol és mantenir-les, i n’hauran desaparegut un 7 %, aproximadament, alerten els autors de l’estudi.
"Ha arribat el moment de decidir quin tipus de costa volem en el futur, perquè la pressió i la degradació que pateix la nostra zona costanera actual ho exigeix de manera imperiosa. Hem de veure la situació actual com una oportunitat que ens obligui a fer un canvi en el paradigma de costa que volem tenir. El motiu és que el model costaner actual a mitjà i llarg terminis possiblement no serà sostenible, si més no amb els costos que actualment comporta”, explica Agustín Sánchez-Arcilla, director del LIM.
Si parlem de problemes a la zona costanera, cal dir que aquests estan relacionats amb la pèrdua de superfície de platja, que n’afecta els usos o explotacions principals. És a dir, pèrdua de superfície de platges turístiques i pèrdua de superfície que té com a conseqüència la desprotecció d’infraestructures.
Però resoldre aquests problemes no és una tasca fàcil. Cada vegada hi ha més veus que consideren que la solució comporta decidir quins són els objectius estratègics de la costa catalana, cosa que implica tenir una visió de conjunt del medi costaner i establir prioritats per a cada zona.
Així, hi ha d’haver platges on hi hagi sorra perquè el sector econòmic, en definitiva, en depèn. N’hi ha d’haver d’un altre tipus que protegeixen infraestructures i, finalment, zones com són el delta del Llobregat o el de l’Ebre, amb una gran riquesa natural, on les platges tenen un paper important de suport a l’ecosistema. En aquests casos caldrà decidir també si el que es vol és deixar que evolucionin de manera natural o bé protegir-les.
Prediccions fiables i precises
En condicions ideals, el funcionament natural d’una costa com la catalana depèn dels materials aportats pels rius i les rieres que arriben al mar en forma de sediments. Aquests sediments, especialmente la sorra, són transportats al llarg de la costa pels corrents i són dipositats a la platja per les onades.
Cal tenir en compte, però, que qualsevol canvi en les condicions ambientals (corrents, onatge, nivell del mar, etc.) es tradueix en una modificació inmediata de les característiques de la platja. Així, en el cas de la zona nord-occidental de la Mediterrània, una mateixa platja presenta variacions cícliques al llarg de l’any: durant l’època de temporals (des de la tardor fins a la primavera) predominen els períodes d’erosió costanera, que es manifesten en un retrocés de la línia de costa i la desaparició de les acumulacions sedimentàries, mentre que l’estiu coincideix amb un període de recuperació.
A banda d’això, la dinàmica litoral ha estat alterada de manera creixent i l’actuació de l’ésser humà sobre el medi en els darrers anys n’és el principal element modificador.
El volum de sediments que aporten els rius i les rieres és cada vegada més petit. Els motius d’aquesta situació són diversos, com ara la regulació de les conques hidrogràfiques mitjançant embassaments que actuen com a barrera, el canvi del règim hidràulic dels rius per aprofitar més aigua o l’excavació a les lleres en alguns trams dels rius per extreure’n sediments bàsicament per a la construcció.
Ens trobem, doncs, que l’alimentació de sediments decreix per aquestes causes i, per contra, l’acció del mar té la mateixa capacitat d’endur-se la mateixa quantitat de sediments. “Tenim menys entrades i més sortides”, explica José A. Jiménez, investigador del Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) a l'ETS de Camins, Canals i Ports de Barcelona. Com a conseqüència d’això, la platja s’aprima i, en general, es va perdent.
Platges desestabilitzades
“La suma d’ambdós processos ens deixa amb unes platges alterades i en un balanç delicat. És un procés progressiu i que cada any empitjora”, asegura Jiménez. Al seu parer, el problema és que l’acció antròpica ha alterat l’equilibri natural que tenien les platges, de manera que “els mateixos procesos naturals s’encarreguen de desestabilitzar totalment el sistema”. “Cada vegada estem més exposats als fenòmens
naturals, no pas perquè augmentin, sinó perquè hem anat ocupant zones que abans no s’ocupaven i el que de manera natural ens protegia, com ara les platges, ja no ho fa”, afegeix.
Després de cinc anys de treball, el LIM, amb el Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC), també de la UPC, ha enllestit un estudi que analitza la situació de les costes formades per material sedimentari no consolidat, és a dir, les platges, al llarg del litoral català. En aquesta anàlisi, que porta per títol Estat de la zona costanera a Catalunya. Llibre verd 2010, s’han mesurat paràmetres com ara l’amplada de cada platja i l’alçada respecte al nivell del mar, els sediments o la dinàmica de la línia costanera (la velocitat d’avanç o de retrocés).
En total, s’han analitzat 331 platges, el 71 % de les quals s’estan erosionant. La taxa d’erosió se situa al voltant dels dos metres l’any i augmenta fins a un metre més l’any si s’hi inclouen les platges del delta de l’Ebre.
Quant a l’evolució de l’estabilitat física, els resultats mostren que l’estat d’un 60 %, aproximadament, de les platges de Catalunya es pot classificar com a dolent o molt dolent. Segons això, si es tenen en compte les amplades actuals de les platges i les taxes d’evolució que estan experimentant, d’aquí a deu anys al voltant del 30 % de les platges necessitaran recursos prioritaris, si el que es vol és mantenir-les, i n’hauran desaparegut un 7 %, aproximadament, alerten els autors de l’estudi.
"Ha arribat el moment de decidir quin tipus de costa volem en el futur, perquè la pressió i la degradació que pateix la nostra zona costanera actual ho exigeix de manera imperiosa. Hem de veure la situació actual com una oportunitat que ens obligui a fer un canvi en el paradigma de costa que volem tenir. El motiu és que el model costaner actual a mitjà i llarg terminis possiblement no serà sostenible, si més no amb els costos que actualment comporta”, explica Agustín Sánchez-Arcilla, director del LIM.
Gestió costanera
Una de les funcions de la platja és la protecció, de manera que on hi ha un passeig marítim, la via del tren o un edifici, si hi ha un cordó de sorra suficientment ample, la platja resistirà millor l’impacte de les tempestes. Les altres dues funcions que habitualment se li atribueixen són una funció recreativa, un lloc per al descans i el plaer dels visitants, i una altra d’ecològica, perquè suporta un ecosistema molt important.Si parlem de problemes a la zona costanera, cal dir que aquests estan relacionats amb la pèrdua de superfície de platja, que n’afecta els usos o explotacions principals. És a dir, pèrdua de superfície de platges turístiques i pèrdua de superfície que té com a conseqüència la desprotecció d’infraestructures.
Però resoldre aquests problemes no és una tasca fàcil. Cada vegada hi ha més veus que consideren que la solució comporta decidir quins són els objectius estratègics de la costa catalana, cosa que implica tenir una visió de conjunt del medi costaner i establir prioritats per a cada zona.
Així, hi ha d’haver platges on hi hagi sorra perquè el sector econòmic, en definitiva, en depèn. N’hi ha d’haver d’un altre tipus que protegeixen infraestructures i, finalment, zones com són el delta del Llobregat o el de l’Ebre, amb una gran riquesa natural, on les platges tenen un paper important de suport a l’ecosistema. En aquests casos caldrà decidir també si el que es vol és deixar que evolucionin de manera natural o bé protegir-les.
Prediccions fiables i precisesEls canvis en la climatologia fan que es requereixin, d’una banda, projeccions o escenaris futurs de clima a mitjà i llarg terminis, i de l’altra, prediccions amb models cada vegada més precisos i que permetin distingir quina platja té problemes i quina no en té, o quina zona d’un port és més problemàtica davant d’una altra que potser no ho és.
Des de fa temps, el LIM treballa en ambdues escales, la del canvi de la climatologia i la de les prediccions a uns pocs dies. En l’àmbit de les prediccions, coordina dins del VII Programa marc de la Unió Europea un projecte de recerca anomenat FIELD_AC (Fluxes, Interactions and Environment at the Land-Ocean Boundary. Downscaling, Assimilation and Coupling), l’objectiu del qual és “millorar la precisió i la fiabilitat de les prediccions d’onatge, corrents, nivells del mar, etc. a la frontera mar-terra, que sempre és la més problemàtica de caracteritzar”, explica Daniel González, sotsdirector del LIM.
Aquest és un projecte amb una aplicació final molt clara i orientada a la gestió de costes, en què estan implicades tres àrees del laboratori: onatge, enginyera oceanogràfica i hidrodinàmica costanera.
En el marc d’aquest projecte també es du a terme una campanya de mesures intensiva a la costa catalana que després faran servir equips científics d’arreu d’Europa.
Des de fa temps, el LIM treballa en ambdues escales, la del canvi de la climatologia i la de les prediccions a uns pocs dies. En l’àmbit de les prediccions, coordina dins del VII Programa marc de la Unió Europea un projecte de recerca anomenat FIELD_AC (Fluxes, Interactions and Environment at the Land-Ocean Boundary. Downscaling, Assimilation and Coupling), l’objectiu del qual és “millorar la precisió i la fiabilitat de les prediccions d’onatge, corrents, nivells del mar, etc. a la frontera mar-terra, que sempre és la més problemàtica de caracteritzar”, explica Daniel González, sotsdirector del LIM.
Aquest és un projecte amb una aplicació final molt clara i orientada a la gestió de costes, en què estan implicades tres àrees del laboratori: onatge, enginyera oceanogràfica i hidrodinàmica costanera.
En el marc d’aquest projecte també es du a terme una campanya de mesures intensiva a la costa catalana que després faran servir equips científics d’arreu d’Europa.
Segueix-nos a Twitter
