•Notícia

Dia 9 d’abril. Aeròdrom de Corral d’ Allyon (Segòvia). 9:00 hores. Fa fred. El vent bufa amb ràfegues d’entre 30 i 40 Km/h. Els estudiants de l’equip Terrassa Rocket Team de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) de la UPC enllesteixen els darrers detalls al coet que han dissenyat per participar en la modalitat Battle of Rockets del concurs All You Can Fly, que organitza el Laboratori d’Experimentació en l’Espai i Microgravetat i la UPM. Hi ha nervis.

El treball intens de tres mesos es posarà a prova en uns pocs segons i qualsevol circumstància, per petita que sigui, els pot fer guanyar o perdre. Finalment, arriba el moment. El Blue Thunder —nom amb el qual s’ha batejat el coet— es col·loca a la rampa de llançament. Comença el compte enrere i en un obrir i tancar d’ulls es produeix la ignició i el coet s’enlaira com una exhalació cap el cel. Tot va segons el previst. En arribar a la seva màxima alçada, un dispositiu desplega el paracaigudes i el ‘Tro Blau’ aterra sense complicacions. Hi ha màxima expectació. El jurat examina l’altímetre que du incorporat el coet de l’ETSEIAT i informa que ha recorregut un total de 4.062 peus (1.413 metres) en 12,45 segons, i que ho ha fet a una velocitat màxima de 1.468km/h (1,2 Mach) trencant la barrera del so. L’alegria entre els components de l’equip es dispara. Cap equip ho ha pogut fer millor i, per tant, han guanyat el concurs. Missió complerta.

Aquest és relat de la fita que han aconseguit els vuit estudiants de l’ETSEIAT de la UPC amb la construcció d’un coet que ha trencat la barrera del so. El Blue Thunder fa 90 centímetres, pesa 700 grams sense combustible i 900 amb combustible i el seu motor, que era el mateix per a tots els participants, impulsa 321 Newtons/segon. Està construït amb fibra de carboni, alumini i fusta de balsa, què és molt lleugera i idònia per generar inèrcia entre les fibres dels materials compostos. Segons els components del Terrassa Rocket Team, el secret del triomf a Madrid és “haver realitzat un treball amb rigor, amb els càlculs perfectes pensant sempre n coet resistent, lleuger, estable i robust”. De fet, una de les claus de l’èxit ha estat treballar el tema de l’aeroelasticitat, perquè un vehicle d’aquest tipus a velocitats molt altes pot generar el fenomen que s’anomena de flameig, que consisteix en la vibració de l’estructura a la freqüència natural amplificada des de les aletes fins a tot el coet. D’aquesta manera, les ressonàncies del material afecten completament el coet i aquest acaba per trencar-se en ple vol. Per això, els estudiants de Campus de la UPC a Terrassa han reduït la mida de les aletes i han dissenyat el coet amb quatre aletes en comptes de tres, configuració que els ha permès reduir la resistència aerodinàmica, per mantenir l’estabilitat i evitar aquest possible fenomen.

L’equip Terrassa Rocket Team està format per Pol Guixé, Jaume Creus, Laura Subías, Emiliano Tolosa, Jordi Barrera, Pau Manent, David de la Torre i Bartomeu Maussuti. El projecte Thunder Blue ha estat possible gràcies al suport del programa INSPIRE3 de l’ETSEIAT, de l’associació d’estudiants EUROAVIA Terrassa i del Departament de Màquines i Motors Tèrmics de la UPC al Campus de Terrassa.

Per la seva part, l’equip We Cansat de l’ETSEIAT i membre de la mateixa associació ha aconseguit el tercer lloc en la modalitat Cansat-Comeback del mateix concurs All you Can Fly. Els membres de We Cansat han construït un satèl·lit: un dispositiu de la mida d’una llauna de refresc que, després d’enlairar-se a dins d’un coet, desplega un parapent i, gràcies a un sistema intel·ligent dissenyat pels estudiants, havia d’aterrar el més a prop possible d’una diana situada al terra. El Cansat està fabricat amb una estructura d’alumini i fibra de carboni amb un fuselatge de fibra de vidre per protegir el mecanisme.

A dins d’aquesta petita estructura, l’aparell porta el parapent plegat, acceleròmetres, altímetres baromètrics, microcontroladors, un detector de distància per infraroigs que detecta quan el Cansat està fora del coet, una bateria de liti polímer i un receptor de GPS, a més d’una petita mascota. Quan el Cansat arriba a l’alçada màxima, un dispositiu fa que es desplegui el parapent i aquest comença a modificar la seva trajoctèria gràcies a un servomotor programat. Prèviament, els estudiants ja havien introduït les dades referents a la força del vent previsible, la direcció i la velocitat.

Els components de We Cansat són Adrià Rovira, Enric Figuerola, Albert Arnau, Pol Cirera, Emiliano Tolosa, Jordi Barrera, Aleix Megías, Laia Ramió, labert Baenas, Marta Planas, Ivan Sumelzo, Eloi Ferrer, Pol Guixé i Dani Abajo. L’equip We Cansat de l’associació EUROVIA també rep el suport del programa INSPIRE3 de l’ETSEIAT.