•Notícia
Compartir
Obrir la porta al coneixement
L’accés obert al coneixement de la UPC es pot considerar una realitat plenament consolidada. Contenir, gestionar, preservar i difondre la producció científica i acadèmica de la Universitat en format digital al dipòsit institucional UPCommons suposa un pas endavant en el desenvolupament de l’anomenada nova comunicació científica. Us n’expliquem algunes de les claus per entendre-ho.
Continguts Relacionats
18/02/2010
La generalització de l’ús d’Internet i el desenvolupament continu de les tecnologies de la informació i la comunicació, així com l’increment del preu de la subscripció a les revistes científiques i les clàusules abusives quant a la cessió dels drets d’autor, han sacsejat els sistemes tradicionals de comunicació científica i han obert un horitzó de noves possibilitats.
Des dels seus inicis, a principis de la dècada actual, el que avui coneixem com a open access o accés obert per Internet als continguts científics i acadèmics no ha deixat de guanyar adeptes arreu del món. Aquest moviment internacional, liderat des del començament per la comunitat acadèmica, s’ha difós i s’ha conegut gràcies a les iniciatives que diverses institucions han impulsat i que s’han fonamentat en les declaracions fetes a Budapest el 2002 i a Bethesda i Berlín el 2003.
Per assolir l’objectiu de l’accés obert al coneixement i facilitar-ne la difusió més enllà de les restriccions imposades pels interessos comercials, en pocs anys s’han consolidat dues estratègies complementàries: la via verda (autoarxiu en dipòsits digitals) i la via daurada (publicació en revistes en accés obert). Immersos, doncs, en una etapa de transició dels sistemes tradicionals de comunicació científica a uns sistemes nous, existeix l’opinió generalitzada que la via verda pot ser la que ens dugui a assolir aquest objectiu.
Des dels seus inicis, a principis de la dècada actual, el que avui coneixem com a open access o accés obert per Internet als continguts científics i acadèmics no ha deixat de guanyar adeptes arreu del món. Aquest moviment internacional, liderat des del començament per la comunitat acadèmica, s’ha difós i s’ha conegut gràcies a les iniciatives que diverses institucions han impulsat i que s’han fonamentat en les declaracions fetes a Budapest el 2002 i a Bethesda i Berlín el 2003.
Per assolir l’objectiu de l’accés obert al coneixement i facilitar-ne la difusió més enllà de les restriccions imposades pels interessos comercials, en pocs anys s’han consolidat dues estratègies complementàries: la via verda (autoarxiu en dipòsits digitals) i la via daurada (publicació en revistes en accés obert). Immersos, doncs, en una etapa de transició dels sistemes tradicionals de comunicació científica a uns sistemes nous, existeix l’opinió generalitzada que la via verda pot ser la que ens dugui a assolir aquest objectiu.
Compromís institucional
La UPC ha estat pionera a Espanya a promoure l’accés obert a la informació científica i acadèmica a través d’Internet. Des del punt de vista del compromís polític, s’ha adherit i ha signat les declaracions nacionals i internacionals més importants, com ara la Declaració de Berlín de l’any 2007, per la qual les institucions adherides es comprometien a afavorir les vies de l’accés obert, o l’acord que l’Associació Europea d’Universitats (EUA) va impulsar l’any 2008 per impulsar la difusió en obert dels continguts que provenen de la recerca científica i acadèmica.
Més recentment, l’octubre del 2009, el Consell de Govern va aprovar el mandat "Política institucional d’accés obert: accés, visibilitat, impacte i preservació de la producció acadèmica de la UPC a Internet”. La voluntat que emana d’aquest mandat és que tota la producció científica del professorat i del personal investigador de la UPC tingui una còpia al dipòsit institucional de la Universitat. En definitiva, es reclama que els resultats de la recerca finançada amb fons públics siguin de domini públic.
Més recentment, l’octubre del 2009, el Consell de Govern va aprovar el mandat "Política institucional d’accés obert: accés, visibilitat, impacte i preservació de la producció acadèmica de la UPC a Internet”. La voluntat que emana d’aquest mandat és que tota la producció científica del professorat i del personal investigador de la UPC tingui una còpia al dipòsit institucional de la Universitat. En definitiva, es reclama que els resultats de la recerca finançada amb fons públics siguin de domini públic.
UPCommons
D’altra banda, ara fa tres anys el Servei de Biblioteques i Documentació va posar en funcionament l’UPCommons, un portal que té com a missió garantir la preservació de la producció docent i de recerca científica i tècnica de la Universitat, per maximitzar-ne la visibilitat i, consegüentment, incrementar-ne l’impacte en la docència i la recerca de tot el món.
El portal facilita l’accés a set dipòsits digitals que s’estructuren segons la tipologia dels documents que contenen: eprints, revistes, tesis, treballs acadèmics, materials docents, imatges, vídeos, etc. Malgrat que encara queda camí per recórrer, algunes xifres avalen l’èxit del projecte. Arreu del món i durant les 24 hores del dia es pot accedir als més de 2.100 documents científics (articles en revistes especialitzades, comunicacions de congressos i informes de recerca) que s’han generat en les activitats de recerca del personal docent i investigador de la Universitat; als 6.125 articles de les revistes editades per les diferents unitats de la Universitat i a les comunicacions, les ponències i les actes presentades a congressos i jornades organitzats per la UPC, i als 4.867 treballs acadèmics finals elaborats per l'estudiantat de la Universitat.
A més, en pocs anys UPCommons ha esdevingut una referència internacional. Segons el Rànquing web de repositoris del món del juliol passat, que publica semestralment el Laboratori de Cibermetria del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques), UPCommons ocupa el quart lloc en la llista mundial d’arxius institucionals (Top 400 institucional) i el novè en la d’arxius institucionals i temàtics (Top 400).
El portal facilita l’accés a set dipòsits digitals que s’estructuren segons la tipologia dels documents que contenen: eprints, revistes, tesis, treballs acadèmics, materials docents, imatges, vídeos, etc. Malgrat que encara queda camí per recórrer, algunes xifres avalen l’èxit del projecte. Arreu del món i durant les 24 hores del dia es pot accedir als més de 2.100 documents científics (articles en revistes especialitzades, comunicacions de congressos i informes de recerca) que s’han generat en les activitats de recerca del personal docent i investigador de la Universitat; als 6.125 articles de les revistes editades per les diferents unitats de la Universitat i a les comunicacions, les ponències i les actes presentades a congressos i jornades organitzats per la UPC, i als 4.867 treballs acadèmics finals elaborats per l'estudiantat de la Universitat.
A més, en pocs anys UPCommons ha esdevingut una referència internacional. Segons el Rànquing web de repositoris del món del juliol passat, que publica semestralment el Laboratori de Cibermetria del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques), UPCommons ocupa el quart lloc en la llista mundial d’arxius institucionals (Top 400 institucional) i el novè en la d’arxius institucionals i temàtics (Top 400).
Beneficis de l'accés obert
Els dipòsits institucionals com UPCommons permeten donar més visibilitat als documents indexats i faciliten una difusió més gran de l’activitat de recerca, en benefici tant dels mateixos autors i autores com de les universitats i dels centres de recerca on s'han produït els textos.
De fet, cada vegada més autors i autores de la UPC dipositen una còpia de la seva activitat científica i acadèmica en dipòsits oberts reconeguts dins la comunitat científica o en el mateix dipòsit de la Universitat, conscients dels avantatges que això suposa.
“La generalització de l’accés obert és una eina clau per aconseguir la universalització de l’accés a la informació científica”, afirma Joan Ramon Casas, catedràtic del Departament d’Enginyeria de la Construcció de l’ETS d’Enginyers de Camins, Canals i Ports. No obstant això, puntualitza: “No crec que, ara per ara, hi hagi una contradicció entre el model tradicional de publicació i l’accés obert. Són dos processos que es complementen, en el sentit que, l’investigador, el que busca quan publica el resultat d’una recerca, és fer-la conèixer al nombre més gran de persones. Atès que els dos models conviuen actualment, el millor és fer-ho en ambdós suports".
L’accés obert també s’ha beneficiat d’altres moviments que han contribuït a consolidar- lo, com ara els avenços fets en el desenvolupament del programari lliure. Així, seguint la tendència mundial a implementar els dipòsits institucionals en programari lliure, la majoria de dipòsits que integren UPCommons funcionen amb la plataforma de codi obert DSpace, desenvolupada conjuntament per l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i l'empresa Hewlett-Packard.
Especialment dissenyada perquè s’hi dipositi material digital de recerca, la plataforma permet emmagatzemar-lo, indexar-lo, preservar-lo i distribuir-lo.
La generalització de l’ús d’Internet com a mitjà de transmissió de la informació ha permès un canvi en els models de compartició i intercanvi del coneixement.
Els drets d’autor de les obres difoses a la xarxa són els mateixos que en l’entorn analògic, tot i que els autors i les autores disposen de noves eines per indicar quins usos no permesos per la legislació volen autoritzar i amb quines condicions. Per exemple, mitjançant les llicències Creative Commons poden cedir determinats drets que tenen en exclusivitat (reproducció, distribució, comunicació a la xarxa, etc.), però sempre indicant les condicions que regeixen aquests usos (citació obligada de l’autoria original, usos no comercials, etc.). Des d’UPCommons s’impulsa aquestes llicències que faciliten l’accés obert a la informació i al coneixement.
De fet, cada vegada més autors i autores de la UPC dipositen una còpia de la seva activitat científica i acadèmica en dipòsits oberts reconeguts dins la comunitat científica o en el mateix dipòsit de la Universitat, conscients dels avantatges que això suposa.
“La generalització de l’accés obert és una eina clau per aconseguir la universalització de l’accés a la informació científica”, afirma Joan Ramon Casas, catedràtic del Departament d’Enginyeria de la Construcció de l’ETS d’Enginyers de Camins, Canals i Ports. No obstant això, puntualitza: “No crec que, ara per ara, hi hagi una contradicció entre el model tradicional de publicació i l’accés obert. Són dos processos que es complementen, en el sentit que, l’investigador, el que busca quan publica el resultat d’una recerca, és fer-la conèixer al nombre més gran de persones. Atès que els dos models conviuen actualment, el millor és fer-ho en ambdós suports".
L’accés obert també s’ha beneficiat d’altres moviments que han contribuït a consolidar- lo, com ara els avenços fets en el desenvolupament del programari lliure. Així, seguint la tendència mundial a implementar els dipòsits institucionals en programari lliure, la majoria de dipòsits que integren UPCommons funcionen amb la plataforma de codi obert DSpace, desenvolupada conjuntament per l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i l'empresa Hewlett-Packard.
Especialment dissenyada perquè s’hi dipositi material digital de recerca, la plataforma permet emmagatzemar-lo, indexar-lo, preservar-lo i distribuir-lo.
La generalització de l’ús d’Internet com a mitjà de transmissió de la informació ha permès un canvi en els models de compartició i intercanvi del coneixement.
Els drets d’autor de les obres difoses a la xarxa són els mateixos que en l’entorn analògic, tot i que els autors i les autores disposen de noves eines per indicar quins usos no permesos per la legislació volen autoritzar i amb quines condicions. Per exemple, mitjançant les llicències Creative Commons poden cedir determinats drets que tenen en exclusivitat (reproducció, distribució, comunicació a la xarxa, etc.), però sempre indicant les condicions que regeixen aquests usos (citació obligada de l’autoria original, usos no comercials, etc.). Des d’UPCommons s’impulsa aquestes llicències que faciliten l’accés obert a la informació i al coneixement.
Registre, reconeixement i avaluació de la producció científica
La UPC fa anys que ha implantat un sistema d’avaluació de la producció científica del professorat i del personal investigador. Es tracta del sistema de punts d’activitat de recerca (punts PAR), una eina per reconèixer les activitats que tots ells duen a terme, com ara els articles publicats a revistes, les comunicacions a congressos, les tesis llegides, els premis, l’autoria de llibres, la participació en projectes europeus, les patents registrades, etc.
Si prenem com a exemple els articles publicats a revistes, comprovem que estan més ben valorats aquells que han estat publicats en revistes presents a la base de dades Journal Citation Report, de l’Institut per a la Informació Científica.
Disposar d’aquesta informació permet, entre altres coses, identificar àrees d’excel·lència, elaborar una oferta global de la UPC de cara a l’exterior i prendre decisions sobre l’assignació dels recursos, l’estructura organitzativa o el reconeixement de la tasca acadèmica i de recerca.
Per recollir aquestes dades, la UPC disposa d’una nova aplicació informàtica, el Descriptor de la Recerca i l’Activitat Acadèmica (DRAC), una base de dades de l’activitat que duen a terme els investigadors i les investigadores, els grups de recerca i les unitats bàsiques de la Universitat.
Una de les novetats del DRAC és la interoperabilitat amb altres sistemes de la Universitat, com ara UPCommons. “Aquesta aplicació, l’objectiu principal de la qual és la generació del currículum del professorat, està vinculada amb el dipòsit institucional de la Universitat; és a dir, mentre el professor o la professora està actualitzant el seu currículum té la possibilitat de publicar el text complet d’un article a UPCommons”, explica Ramon Miralles, cap de l’Oficina Tècnica d’R+D+I del Centre de Transferència de Tecnologia. I afegeix: “Des del punt de vista de la introducció d’informació, el que permet i representa una millora és el fet que en un sol moment temporal es pot tenir la referència bibliogràfica i el dipòsit del text complet de l’article a UPCommons".
Si prenem com a exemple els articles publicats a revistes, comprovem que estan més ben valorats aquells que han estat publicats en revistes presents a la base de dades Journal Citation Report, de l’Institut per a la Informació Científica.
Disposar d’aquesta informació permet, entre altres coses, identificar àrees d’excel·lència, elaborar una oferta global de la UPC de cara a l’exterior i prendre decisions sobre l’assignació dels recursos, l’estructura organitzativa o el reconeixement de la tasca acadèmica i de recerca.
Per recollir aquestes dades, la UPC disposa d’una nova aplicació informàtica, el Descriptor de la Recerca i l’Activitat Acadèmica (DRAC), una base de dades de l’activitat que duen a terme els investigadors i les investigadores, els grups de recerca i les unitats bàsiques de la Universitat.
Una de les novetats del DRAC és la interoperabilitat amb altres sistemes de la Universitat, com ara UPCommons. “Aquesta aplicació, l’objectiu principal de la qual és la generació del currículum del professorat, està vinculada amb el dipòsit institucional de la Universitat; és a dir, mentre el professor o la professora està actualitzant el seu currículum té la possibilitat de publicar el text complet d’un article a UPCommons”, explica Ramon Miralles, cap de l’Oficina Tècnica d’R+D+I del Centre de Transferència de Tecnologia. I afegeix: “Des del punt de vista de la introducció d’informació, el que permet i representa una millora és el fet que en un sol moment temporal es pot tenir la referència bibliogràfica i el dipòsit del text complet de l’article a UPCommons".
Segueix-nos a Twitter
