•Notícia

• Vídeo de la instal·lació de l'Observatori Submarí Extensible (OBSEA)

El 2007, el Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques va iniciar el projecte Listening to The Deep Ocean Environment (LIDO) per enregistrar els sons del fons marí i avaluar, a posteriori, en quina mesura els sorolls artificials (transport marítim, pesca, construccions offshore, maniobres militars, etc) influeixen en la qualitat de vida dels cetacis i els provoquen malalties o, fins i tot, la mort.

Ara, el LAB, dirigit per Michel André, ha desenvolupat uns algorismes que interpreten aquests sons de manera automatitzada, els classifiquen a temps real segons si són d’origen biològic o antropogènic, i, dins d’aquesta divisió, identifiquen les espècies de cetacis presents en l’àrea analitzada. Les dades permeten mesurar el grau d’impacte de les fonts de contaminació acústica sobre la conservació dels ecosistemes.

La innovació és pionera al món i permet un estalvi considerable del temps d’anàlisi i de recursos humans en els processos de detecció i classificació dels sons, ja que aquests són totalment automatitzats. D’aquesta manera, la tecnologia evita que el flux continu de dades acústiques sense analitzar saturi els discs durs dels centres de recerca. Aquest era, fins ara, un problema a l’hora de tractar informàticament les sèries ininterrompudes de dades.

Finalment, els senyals acústics i el resultat de l’anàlisi es poden escoltar i visualitzar en directe a través d’un web accessible per a la comunitat científica internacional i per a les persones no expertes.

El soroll al mar ha existit sempre, de manera natural o biològica. No obstant, degut al seu caràcter recent i no controlat, la introducció massiva de fonts sonores artificials s'ha convertit en una amenaça pel seu equilibri, més important que qualsevol altra contaminació a la que s'enfronta en medi marí.

El sentit de l’oïda és vital per als cetacis, ja que l’utilitzen per cercar les preses, orientar-se, migrar, relacionar-se entre membres de la mateixa espècie i, per tant, una correcta funcionalitat auditiva assegura la seva supervivència.

Mitjançant un conjunt de 13 hidròfons instal·lats en més d’una desena de plataformes submarines ubicades arreu del món, el sistema de la UPC detecta la presència de cetacis i permet l’estudi de les relacions d’aquests animals amb el seu hàbitat i amb altres mamífers. La innovació obre, per tant, un món completament inèdit per al coneixement biològic d’aquestes espècies. Però la importància del projecte LIDO radica en la possibilitat d’apropar-se a la sensibilitat dels cetacis vers les fonts de contaminació acústica, detectar les interaccions entre aquests animals i l’activitat humana i, el que és fonamental, permet prendre decisions per mitigar el soroll quan la vida d’aquests mamífers és amenaçada.

Fins ara, s’ha relacionat l’augment dels varaments de balenes, catxalots i altres cetacis a les platges d’arreu amb l’increment del soroll produït per la pesca, el comerç marítim, les maniobres militars o la construcció de plataformes petrolieres o de parcs eòlics. Ara, gràcies a la tecnologia desenvolupada per l’equip de recerca de la UPC, instal·lat al Campus de Vilanova i la Geltrú, es podrà comprovar amb certesa la relació de causa-efecte directa que existeix entre els dos fets.

A partir d’aquesta informació, els governs, les institucions o les empreses que operen al mar poden establir protocols d’actuació per evitar que aquestes espècies pateixin l’exposició als sorolls d’origen antropogènic que els puguin causar danys auditius i, per tant, es desequilibrin els ecosistemes marins.

De fet, el LAB ha redactat el Manual de bones pràctiques per a la gestió de la contaminació acústica al mar, per encàrrec del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, en el marc del projecte ECREM (Efectos y Control del Ruido en Ecosistema Marinos). El Manual és un primer pas per a l’elaboració d’un esborrany de llei i de bones pràctiques que reguli la contaminació acústica al mar a Espanya, que és un dels primers països de la Unió Europea que té intenció d’establir una normativa al respecte.

Cal tenir en compte que, segons és previst, en els propers anys el tràfic marítim a la conca mediterrània augmentarà notablement per mitigar la contaminació atmosfèrica derivada del transport de mercaderies per carretera. La nova directiva europea del mar estableix que, abans del 2012, els Estats membres hauran d’acomplir un conjunt d’indicadors per mesurar la contaminació acústica marítima. Ara, un grup d’11 experts europeus, un dels quals és Michel André, director del LAB de la UPC, treballen per establir quins seran concretament aquests indicadors.

En un futur proper, el LAB té previst desenvolupar tecnologies d’alarma instal·lades en diferents suports, com ara boies autònomes o robots submarins, que avisin de l’aproximació dels cetacis en àrees de nivells elevats de soroll i posin en funcionament els protocols d’actuació.

Des de fa 15 anys, l’equip de la UPC dedica esforços a l’estudi de la contaminació acústica al mar i a la creació de solucions tecnològiques que permetin combinar les activitats humanes i els interessos de la indústria amb la conservació dels cetacis i del medi marí.

El LAB centra, en particular, l’estudi de la contaminació acústica en els cetacis perquè aquests mamífers marins estan en la part més alta de la cadena alimentària, i les seves activitats depenen de l’intercanvi d’informació acústica; per tant, el seu comportament vers les fonts de contaminació acústica ajuda a determinar la situació general dels entorns marins. Els cetacis són considerats bioindicadors de l’equilibri acústic als oceans.

La plataforma LIDO, que registra els sorolls submarins de diferents punts d’Europa i de Nord-Amèrica, està oberta a la comunitat científica internacional.
Les fonts sonores són detectades per uns hidròfons instal·lats en més d’una desena d’observatoris submarins. D’una banda, els sensors de LIDO estan ubicats a la Xarxa Europea d’Observatoris Submarins (ESONET), entre els quals s’inclou l’Observatori Submarí Extensible (OBSEA) de la UPC instal·lat a la costa de Vilanova i la Geltrú. Així mateix, a França, el LAB disposa d’un altre grup de sensors instal·lats a les infraestructures submarines d’ANTARES, un projecte internacional que se centra a detectar partícules subatòmiques anomenades neutrins, que es desplacen per l’espai sense ser detinguts per la matèria. D’altra banda, a Nord-Amèrica, hi ha tres hidròfons més ubicats a les plataformes submarines de la xarxa NEPTUNE del Canadà.

El LAB està tancant un acord amb el Japó per instal·lar la tecnologia en 17 plataformes destinades a la detecció de riscos de terratrèmol a l’arxipèlag asiàtic.