•Notícia

Continguts Relacionats

Francesc Bofill, graduat del Màster universitari d’Optometria i Ciències de la Visió de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha realitzat un estudi, dirigit per Aurora Torrents, professora de l’Escola Universitària d’Òptica i Optometria de Terrassa (EUOOT), de la UPC, en el qual s'ha analitzat la utilització dels colors en més de 70 llibres diferents per a nens i nenes d’ensenyament primari. Entre altres conclusions, l’estudi demostra que hi ha exercicis de matemàtiques que no poden ser resolts pels nens daltònics (el 8% de la població escolar masculina a Espanya), la qual cosa pot influir directament en el seu aprenentatge i en l’avaluació que fan els mestres. Les editorials més importants ja s’han compromès a solucionar aquest problema.

Els llibres de matemàtiques per a nens i nenes d’ensenyament primari utilitzen sovint el color com a recurs per a la resolució dels exercicis. Les solucions als senzills problemes que es proposen perquè els alumnes de primària comencin a aprendre els secrets dels números i de les seves operacions es dissenyen amb opcions de tria a partir de colors. Si en un exercici apareixen alhora el color vermell i el verd i el vermell i el groc, un alumne amb problemes de discriminació cromàtica tindrà dificultats per comprendre el problema i possiblement s’equivocarà en la resposta. Això pot comportar que el mestre pensi que l’alumne no sap resoldre l’operació, sense imaginar que, el que en realitat passa, és que el llibre amb què treballa no és el més adient degut al problema que pateix.
 

El daltonisme és la dificultat o impossibilitat de distingir determinats colors. En general, és una anomalia hereditària que a Espanya afecta aproximadament el 8% dels homes i al 0,4% de les dones i causa confusió dels colors vermells, verds i grocs, principalment. En ocasions, les famílies no se n’adonen que els seus fills pateixen daltonisme fins que es fan grans. Per tant, si traslladem les xifres de l’estudi de Francesc Bofill a la població escolar, el 8% dels nens a Espanya tindria dificultats per aprendre matemàtiques amb els llibres actuals. Segons els dos investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya, cap centre escolar dels que han participat a l’estudi era conscient d’aquest fet.
 

En el seu treball, Bofill ha analitzat més de 70 títols publicats per 12 editorials espanyoles sobre tres disciplines diferents: matemàtiques, llengua catalana i llengua castellana. Per conèixer els llibres més utilitzats a Catalunya, també va demanar col·laboració a més de 300 centres d’ensenyament primari dels que, finalment, en van participar 88.

L’anàlisi dels llibres contemplava proves de colorimetria que es van realitzar al laboratori del Grup d’Òptica Aplicada i Processament d’Imatge (GOAPI) de l’EUOOT. La conclusió va ser que els colors emprats dins d’un mateix exercici per la major part de les editorials són indiscernibles o dificultosos de diferenciar per a nens i nenes daltònics. Segons Francesc Bofill, l'ús dels colors en els llibres de llengua és adequat, llevat d'algunes petites excepcions.

Les més importants editorials d’aquest àmbit editorial, com ara Cruïlla, Edebé i Santillana, han col·laborat molt activament en aquest estudi i han manifestat el seu interès a solucionar els problemes que hi ha als llibres de matemàtiques que editen. Segons l’estudi, els llibres de text de matemàtiques d’aquestes tres editorials tenen entre un 11% i un 8% de pàgines no aptes per als nens daltònics.

Segons Aurora Torrents i Francesc Bofill, les solucions per evitar aquest problema passarien per repensar el disseny dels exercicis que es proposen, introduint formes geomètriques o diferents fons acolorits. Així, la resolució de l’exercici no es basaria exclusivament en la percepció cromàtica.

D’altra banda, es recomana tenir cura en la combinació de colors que se sol·licita en els exercicis i no fer separar, per exemple, pomes vermelles de pomes verdes, o fer dibuixar els conjunts i separar els elements en vermell per als nombres parells i en verd per als senars. Així, Torrents i Bofill aconsellen combinar, per exemple, el blau amb el groc o amb el taronja i evitar el vermell amb el verd o amb el groc.