•Notícia
Compartir
El primer capítol de la mostra es pot visitar a la sala de l’Arquería de Nuevos Ministerios
Fins el 16 de maig es presenta a Madrid l'exposició 'ReHabitar en nueve episodios'
El grup de recerca Habitar, dirigit per Xavier Monteys, del Departament de Projectes Arquitectònics, mostrarà el seu treball en la primera de les nou exposicions de 'ReHabitar en nueve episodios’, que organitza el Ministeri d’Habitatge.
24/03/2010
href="https://saladepremsa2.upc.edu/es"" target="_blank">Departament de Projectes Arquitectònics.
Fins el 16 de maig es podrà visitar aquesta primera exposició, que revisa els factors que han determinat la nostra manera de fer habitatges fins ara i planteja treure profit d’un parc ja edificat que encara sembla capaç d'oferir habitatges com si fossin nous. Rehabitar és, abans que res, aprofitar allò que tenim, tal com suggereix la comparació de l'arquitectura domèstica amb la cuina d'Ángel Muro, l'autor d''El Practicón. Tratado completo de cocina al alcance de todos y aprovechamiento de sobras'. En aquest sentit, aprofitar les sobres en el camp de l'edificació sembla que adquireix una rellevància innegable en un moment com l'actual, en el qual les veus autoritzades proposen un decreixement serè oposat al desenvolupament descontrolat que hem vist en alguns casos al nostre país.
Aquest primer episodi de Rehabitar és una exposició d'arquitectura gairebé sense arquitectura, que posa l'èmfasi en les persones com a habitants i que reuneix un conjunt heterogeni d'objectes, imatges, fotografies i dibuixos que pengen de les parets d'unes sales inventades amb cartró. Escenes amb persones, rostres, però també notícies, anuncis, receptes i algun reportatge, tot això s’aplega en aquesta primera mostra per explicar què significa Rehabitar i, especialment, quin sentit adquireix en el moment actual aquesta paraula. Una exposició amb pocs edificis, plànols i maquetes que, tanmateix, en recórrer-la, transmet arquitectura pels quatre costats.
L'antesala del recinte expositiu pròpiament dit mostra una gran pissarra amb el dibuix d'un bernat ermità i un text escrit a mà. És una primera i sorprenent declaració d'intencions, tant en la forma com en el contingut. A continuació, quatre estances que simulen les habitacions d'una casa en estat d'abandonament expressen el caràcter domèstic de l'exposició, amb quadres a les parets, finestres a través de les quals entra la llum, portes entreobertes i tamborets que els visitants poden moure per seure i llegir amb tranquil·litat els textos que acompanyen tot el que està exposat. Aquests textos, alguns escrits a màquina i d'altres a mà, a tall de graffiti, constitueixen la clau per entendre quines són les reflexions que es troben al darrere de l'elecció i la combinació de les imatges i objectes que pengen o que s'insereixen a les parets.
Les quatre estances, que es poden recórrer en un ordre indiferent, exposen, entre altres coses, notícies de premsa relacionades amb la sobreconstrucció dels últims anys, el biaix demagògic que adquireix un determinat discurs sostenible o la tendència a rebutjar les coses velles o ja existents; fragments de pel·lícula i fins i tot el diorama d'un pessebre que expliquen com la presència humana altera radicalment els espais, fent que adquireixin tot el seu sentit; gravats d'arquitectures històriques, com el de l'amfiteatre d'Arles convertit en una ciutat fortificada, o una peixera amb un bernat ermità, que mostren com s'aprofiten estratègicament i materialment les preexistències per a usos diferents dels originals; o receptes de cuina del llibre El practicón, d'Ángel Muro, i receptes d'arquitectura que anuncien els continguts de les exposicions futures.
Les vuit exposicions que seguiran, de caràcter i format diversos, ubicades a diferents sales de La Arquería, desgranaran unes altres tantes aproximacions a la idea de Rehabitar i permetran, entre altres coses, concedir una segona oportunitat als mobles; revisar l'habitació de lloguer com a extensió variable de la casa; obrir alguna porta més entre les peces d'un mateix habitatge o una segona entrada; posar una taula a la cuina per incitar canvis en l’ús que se’n fa; disoldre l'hegemonia de la sala d’estar; reanimar el carrer alentint el moviment i domesticant les plantes baixes, o pensar en balcons o cobertes com a habitacions exteriors. En definitiva, aquestes exposicions que aborden Rehabitar, plantegen com es pot interrogar de nou la casa, subvertint l'ús que en fem per infondre-hi nova vida.
Finalment, els visitants d'aquesta mostra i de les mostres que seguiran poden expressar les seves opinions en un llibre de visites que forma part del bloc de ReHabitar, que s’ha posat en funcionament com a mitjà complementari de divulgació dels continguts de cada exposició.
Fins el 16 de maig es podrà visitar aquesta primera exposició, que revisa els factors que han determinat la nostra manera de fer habitatges fins ara i planteja treure profit d’un parc ja edificat que encara sembla capaç d'oferir habitatges com si fossin nous. Rehabitar és, abans que res, aprofitar allò que tenim, tal com suggereix la comparació de l'arquitectura domèstica amb la cuina d'Ángel Muro, l'autor d''El Practicón. Tratado completo de cocina al alcance de todos y aprovechamiento de sobras'. En aquest sentit, aprofitar les sobres en el camp de l'edificació sembla que adquireix una rellevància innegable en un moment com l'actual, en el qual les veus autoritzades proposen un decreixement serè oposat al desenvolupament descontrolat que hem vist en alguns casos al nostre país.
Aquest primer episodi de Rehabitar és una exposició d'arquitectura gairebé sense arquitectura, que posa l'èmfasi en les persones com a habitants i que reuneix un conjunt heterogeni d'objectes, imatges, fotografies i dibuixos que pengen de les parets d'unes sales inventades amb cartró. Escenes amb persones, rostres, però també notícies, anuncis, receptes i algun reportatge, tot això s’aplega en aquesta primera mostra per explicar què significa Rehabitar i, especialment, quin sentit adquireix en el moment actual aquesta paraula. Una exposició amb pocs edificis, plànols i maquetes que, tanmateix, en recórrer-la, transmet arquitectura pels quatre costats.
L'antesala del recinte expositiu pròpiament dit mostra una gran pissarra amb el dibuix d'un bernat ermità i un text escrit a mà. És una primera i sorprenent declaració d'intencions, tant en la forma com en el contingut. A continuació, quatre estances que simulen les habitacions d'una casa en estat d'abandonament expressen el caràcter domèstic de l'exposició, amb quadres a les parets, finestres a través de les quals entra la llum, portes entreobertes i tamborets que els visitants poden moure per seure i llegir amb tranquil·litat els textos que acompanyen tot el que està exposat. Aquests textos, alguns escrits a màquina i d'altres a mà, a tall de graffiti, constitueixen la clau per entendre quines són les reflexions que es troben al darrere de l'elecció i la combinació de les imatges i objectes que pengen o que s'insereixen a les parets.
Les quatre estances, que es poden recórrer en un ordre indiferent, exposen, entre altres coses, notícies de premsa relacionades amb la sobreconstrucció dels últims anys, el biaix demagògic que adquireix un determinat discurs sostenible o la tendència a rebutjar les coses velles o ja existents; fragments de pel·lícula i fins i tot el diorama d'un pessebre que expliquen com la presència humana altera radicalment els espais, fent que adquireixin tot el seu sentit; gravats d'arquitectures històriques, com el de l'amfiteatre d'Arles convertit en una ciutat fortificada, o una peixera amb un bernat ermità, que mostren com s'aprofiten estratègicament i materialment les preexistències per a usos diferents dels originals; o receptes de cuina del llibre El practicón, d'Ángel Muro, i receptes d'arquitectura que anuncien els continguts de les exposicions futures.
Les vuit exposicions que seguiran, de caràcter i format diversos, ubicades a diferents sales de La Arquería, desgranaran unes altres tantes aproximacions a la idea de Rehabitar i permetran, entre altres coses, concedir una segona oportunitat als mobles; revisar l'habitació de lloguer com a extensió variable de la casa; obrir alguna porta més entre les peces d'un mateix habitatge o una segona entrada; posar una taula a la cuina per incitar canvis en l’ús que se’n fa; disoldre l'hegemonia de la sala d’estar; reanimar el carrer alentint el moviment i domesticant les plantes baixes, o pensar en balcons o cobertes com a habitacions exteriors. En definitiva, aquestes exposicions que aborden Rehabitar, plantegen com es pot interrogar de nou la casa, subvertint l'ús que en fem per infondre-hi nova vida.
Finalment, els visitants d'aquesta mostra i de les mostres que seguiran poden expressar les seves opinions en un llibre de visites que forma part del bloc de ReHabitar, que s’ha posat en funcionament com a mitjà complementari de divulgació dels continguts de cada exposició.
Segueix-nos a Twitter
