•Notícia
Compartir
Aqüicultura: reproduir en captivitat
L’aqüicultura s’està expandint a un ritme creixent al món, però el gran salt del sector passa per produir intensament ocupant poc espai, optimitzar les instal·lacions, reduir l'impacte ecològic i controlar els residus que se’n deriven. S’albira que aquest tipus de cultiu pot proveir, en el futur, altres mercats a part de l’alimentari.
11/02/2011
L’aqüicultura és el cultiu d’organismes aquàtics en el seu medi, incloent-hi peixos, crustacis, mol·luscs, rèptils, amfibis i plantes aquàtiques, i implica necessàriament la intervenció humana per reproduir-los, alimentar-los i protegir-los dels depredadors.
Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), és el sector de producció d’aliments que creix més ràpidament (un 7,4% anual) i que més es diversifica. La producció aqüícola mundial per al consum humà (peixos, crustacis, mol·luscs i altres animals aquàtics) va passar de 47,4 milions de tones el 2006 a 52,2 milions de tones el 2008. Pel que fa a les plantes aquàtiques, sobretot les algues marines, cultivades per al mercat de l’alimentació i per a usos no alimentaris, la producció va passar de 14 milions de tones el 2006 a 15,8 milions de tones el 2008.
A escala mundial, les xifres mostren que l’aqüicultura s’ha expandit a un ritme molt ràpid, però si s’analitza la situació arreu del món s’observa, per exemple, un cert estancament del sector a Europa. “Segurament el coll d’ampolla per canviar el creixement del sector a Europa, sobretot a la Mediterrània, és resoldre la compatibilització de l’activitat aqüícola amb la resta d’activitats que es despleguen a la costa i amb el respecte al medi costaner”, afirma Joan Oca, director de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) i investigador del grup de recerca Aqüicultura i Qualitat dels Productes Aquàtics (AQUAL).
Per minimitzar l’impacte ecològic de les instal·lacions aqüícoles també es pensa en la possibilitat d’incorporar-hi sistemes de producció anomenats multitròfics, que tradicionalment s’han utilitzat a l’Àsia. Es tracta de combinar diversos nivells de la cadena tròfica, espècies carnívores i herbívores, per obtenir un residu final neutre, ja que una espècie es nodreix del residu de l’anterior.
“Perquè el gran objectiu del sector — afegeix Lourdes Reig, investigadora del grup AQUAL— és optimitzar i millorar les instal·lacions. L’aqüicultura és una activitat en què encara no s’han desplegat tecnologies que en la producció d’altres espècies animals estan totalment desenvolupades. Hi ha molt camí per fer perquè els processos no estan tan estandarditzats.”
En els darrers anys, AQUAL ha orientat una part de la seva recerca en el marc del projecte europeu Raceways, l’objectiu del qual era optimitzar els tancs allargats (raceways) que s’utilitzen en instal·lacions a terra. En la segona fase del projecte, batejat amb el nom de Compaqua, es desenvoluparà un sistema de producció intensiu i compacte per optimitzar l’ús dels recursos.
AQUAL també estudia optimitzar el disseny dels tancs de cultiu, en el marc d’un projecte orientat a millorar les instal·lacions i la tecnologia que s’utilitzen a la Mediterrània per facilitar la intensificació i el creixement del sector aqüícola. L’aportació del grup en aquest projecte, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, se centra en el disseny de tancs de diferents geometries que tinguin unes bones condicions hidràuliques, que siguin autonetejables i que afavoreixin una qualitat de l’aigua relativament uniforme per tal que l’ús de l’espai sigui el més eficient possible i no hi hagi zones del tanc que els peixos no utilitzin.
Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), és el sector de producció d’aliments que creix més ràpidament (un 7,4% anual) i que més es diversifica. La producció aqüícola mundial per al consum humà (peixos, crustacis, mol·luscs i altres animals aquàtics) va passar de 47,4 milions de tones el 2006 a 52,2 milions de tones el 2008. Pel que fa a les plantes aquàtiques, sobretot les algues marines, cultivades per al mercat de l’alimentació i per a usos no alimentaris, la producció va passar de 14 milions de tones el 2006 a 15,8 milions de tones el 2008.
A escala mundial, les xifres mostren que l’aqüicultura s’ha expandit a un ritme molt ràpid, però si s’analitza la situació arreu del món s’observa, per exemple, un cert estancament del sector a Europa. “Segurament el coll d’ampolla per canviar el creixement del sector a Europa, sobretot a la Mediterrània, és resoldre la compatibilització de l’activitat aqüícola amb la resta d’activitats que es despleguen a la costa i amb el respecte al medi costaner”, afirma Joan Oca, director de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) i investigador del grup de recerca Aqüicultura i Qualitat dels Productes Aquàtics (AQUAL).
Aquest és un repte de futur important i resoldre’l implica, primerament, implementar sistemes aqüícoles molt més intensius, és a dir, aconseguir grans produccions ocupant poc territori.
En segon lloc, vol dir fer una aqüicultura capaç de controlar els residus que genera, com ara l’abocament dels pinsos no ingerits, de les femtes i de tots els metabòlits resultants de l’excreció dels peixos. “Cal desenvolupar sistemes de recirculació d’aigua eficients, sistemes que permetin fer captacions d’aigua molt petites i fer un tractament de l’aigua exhaustiu a terra, pensant fins i tot a buscar alguna utilitat als residus, de manera que es torni al mar una aigua en unes condicions molt correctes”, explica Joan Oca.Per minimitzar l’impacte ecològic de les instal·lacions aqüícoles també es pensa en la possibilitat d’incorporar-hi sistemes de producció anomenats multitròfics, que tradicionalment s’han utilitzat a l’Àsia. Es tracta de combinar diversos nivells de la cadena tròfica, espècies carnívores i herbívores, per obtenir un residu final neutre, ja que una espècie es nodreix del residu de l’anterior.
“Perquè el gran objectiu del sector — afegeix Lourdes Reig, investigadora del grup AQUAL— és optimitzar i millorar les instal·lacions. L’aqüicultura és una activitat en què encara no s’han desplegat tecnologies que en la producció d’altres espècies animals estan totalment desenvolupades. Hi ha molt camí per fer perquè els processos no estan tan estandarditzats.”
Precisament, aquest és l’àmbit de treball fonamental del grup de recerca AQUAL. “Fem una recerca orientada al desenvolupament de sistemes molt intensius a terra, amb el màxim control de tots els paràmetres mediambientals, i ens centrem prioritàriament en peixos plans. Estudiem aspectes de comportament, és a dir, volem saber quins tipus de substrat, quines zones dels tancs de cultiu o quin nivell de velocitat i de turbulència de l’aigua prefereixen els animals i, a partir d’aquí, dissenyem les instal·lacions”, comenta Joan Oca.
Aquest és un plantejament que combina i supera la separació que sovint existeix entre enginyeria i biologia. “El nostre és un grup mixt, perquè som conscients que quan treballes en un procés productiu en què intervenen organismes vius aquest divorci és impossible. Si del que es tracta és d’estandarditzar processos, hem d’observar els efectes que té qualsevol tecnologia en el producte final, que és el peix”, afegeix. 
Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), l'aqüicultura és el sector de producció d'aliments que creix més ràpidament.
En els darrers anys, AQUAL ha orientat una part de la seva recerca en el marc del projecte europeu Raceways, l’objectiu del qual era optimitzar els tancs allargats (raceways) que s’utilitzen en instal·lacions a terra. En la segona fase del projecte, batejat amb el nom de Compaqua, es desenvoluparà un sistema de producció intensiu i compacte per optimitzar l’ús dels recursos.
AQUAL també estudia optimitzar el disseny dels tancs de cultiu, en el marc d’un projecte orientat a millorar les instal·lacions i la tecnologia que s’utilitzen a la Mediterrània per facilitar la intensificació i el creixement del sector aqüícola. L’aportació del grup en aquest projecte, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, se centra en el disseny de tancs de diferents geometries que tinguin unes bones condicions hidràuliques, que siguin autonetejables i que afavoreixin una qualitat de l’aigua relativament uniforme per tal que l’ús de l’espai sigui el més eficient possible i no hi hagi zones del tanc que els peixos no utilitzin.
Perills i usos de l’aqüicultura
Actualment s’extreuen dels oceans més de cent milions de tones de peix, però no tot acaba a la taula dels consumidors. Més d’una tercera part de la pesca extractiva s’utilitza per fer farines i oli de peix, i aproximadament el 60 % de les farines i el 90 % de l’oli es destina a la producció de pinsos per alimentar peixos cultivats.
En un context com aquest, en què el mercat demana majoritàriament espècies carnívores que s’alimenten amb farines de peix, el futur de l’aqüicultura necessita trobar una alternativa. “De moment, la fórmula és anar substituint la farina de peix per proteïna d’origen vegetal”, explica Lourdes Reig. Però el desenvolupament sostenible del sector inclou no tan sols millorar la nutrició, sinó també millorar la reproducció, és a dir, aconseguir que totes les espècies es puguin reproduir en captivitat. “D’aquesta manera —afegeix Reig—, l’aqüicultura passaria a ser una activitat independent de les captures.”
Ara per ara, el principal objectiu de l’aqüicultura és la producció d’aliments per al consum humà. No obstant això, els investigadors creuen que el gran salt que li falta a l’aqüicultura és que pugui proveir molts altres sectors. Parlem de productes que tinguin un interès nutricional: a banda de vitamines o sals minerals que ja estan en el mercat, s’estan investigant productes que potencialment tenen efectes sobre l’artrosi, el càncer o la fibromiàlgia.
Però també productes amb interès farmacològic obtinguts a partir d’algues o productes interessants des del punt de vista tecnològic per a indústries com la dels biocombustibles. Cal no oblidar que l’aqüicultura també pot proveir mercats com el de l’aquariologia o la repoblació del medi aquàtic amb espècies animals i vegetals.
En un context com aquest, en què el mercat demana majoritàriament espècies carnívores que s’alimenten amb farines de peix, el futur de l’aqüicultura necessita trobar una alternativa. “De moment, la fórmula és anar substituint la farina de peix per proteïna d’origen vegetal”, explica Lourdes Reig. Però el desenvolupament sostenible del sector inclou no tan sols millorar la nutrició, sinó també millorar la reproducció, és a dir, aconseguir que totes les espècies es puguin reproduir en captivitat. “D’aquesta manera —afegeix Reig—, l’aqüicultura passaria a ser una activitat independent de les captures.”
Ara per ara, el principal objectiu de l’aqüicultura és la producció d’aliments per al consum humà. No obstant això, els investigadors creuen que el gran salt que li falta a l’aqüicultura és que pugui proveir molts altres sectors. Parlem de productes que tinguin un interès nutricional: a banda de vitamines o sals minerals que ja estan en el mercat, s’estan investigant productes que potencialment tenen efectes sobre l’artrosi, el càncer o la fibromiàlgia.
Però també productes amb interès farmacològic obtinguts a partir d’algues o productes interessants des del punt de vista tecnològic per a indústries com la dels biocombustibles. Cal no oblidar que l’aqüicultura també pot proveir mercats com el de l’aquariologia o la repoblació del medi aquàtic amb espècies animals i vegetals.
El recel dels consumidors
En aquest temps en què no sempre sabem el que mengem, un altre dels grans reptes de l’aqüicultura és convèncer el consumidor que el peix de cultiu és saludable i bo. Cal encara fer molta pedagogia, diuen els experts, perquè un dels obstacles que ha de combatre el sector és la creença de les diferències que hi ha entre el peix salvatge i el de piscifactoria.
Malgrat aquesta creença, les diferències són difícils de trobar perquè pràcticament tenen les mateixes característiques i qualitat. Els peixos procedents de l’aqüicultura són fills de peixos salvatges, han crescut en una granja però la seva dotació genètica és pràcticament idèntica a la de l’animal salvatge. Per exemple, contenen els mateixos greixos poliinsaturats omega-3, els quals des del punt de vista dietètic es consideren especialment saludables. A més a més, aquest tipus de peixos segueixen un control sanitari exhaustiu, tant per a la seva salut com per a la del consumidor.
Potser la gran diferència que es pot trobar amb els peixos salvatges i que sovint no agrada al consumidor és que les espècies de piscifactoria són més greixoses perquè estan més ben alimentades. És per això que s’està intentant portar al mercat un peix que tingui les característiques que el consumidor exigeix.
Un altre problema que cal afrontar és el fet que el peix de cultiu és un producte no diferenciat. Podem esperar que amb el pas del anys els piscicultors aconsegueixin diferenciar cada producte d’acord amb els seus usos i les franges de possibles consumidors.
Malgrat aquesta creença, les diferències són difícils de trobar perquè pràcticament tenen les mateixes característiques i qualitat. Els peixos procedents de l’aqüicultura són fills de peixos salvatges, han crescut en una granja però la seva dotació genètica és pràcticament idèntica a la de l’animal salvatge. Per exemple, contenen els mateixos greixos poliinsaturats omega-3, els quals des del punt de vista dietètic es consideren especialment saludables. A més a més, aquest tipus de peixos segueixen un control sanitari exhaustiu, tant per a la seva salut com per a la del consumidor.
Potser la gran diferència que es pot trobar amb els peixos salvatges i que sovint no agrada al consumidor és que les espècies de piscifactoria són més greixoses perquè estan més ben alimentades. És per això que s’està intentant portar al mercat un peix que tingui les característiques que el consumidor exigeix.
Un altre problema que cal afrontar és el fet que el peix de cultiu és un producte no diferenciat. Podem esperar que amb el pas del anys els piscicultors aconsegueixin diferenciar cada producte d’acord amb els seus usos i les franges de possibles consumidors.
Segueix-nos a Twitter
