•Notícia
Llavors de ciència. Article publicat a la revista Informacions, número 145
Bioremediació per descontaminar aqüífers
La recerca d’una estudiant de doctorat ha comportat considerables avenços per resoldre el problema de la contaminació d’aigües subterrànies. Montse Calderer ha desenvolupat la seva tesi doctoral a la Fundació CTM, Centre Tecnològic de Manresa, i s’ha centrat en l’estudi dels processos de bioremediació, una tecnologia de descontaminació que es basa en processos naturals o en l’estimulació d’aquests per eliminar els contaminants.
La tesi de Montse Calderer, desenvolupada sota la direcció de Joan de Pablo, del Departament d'Enginyeria Química, s’ha centrat en l’estudi de dos processos de bioremediació d’aigües subterrànies: la desnitrificació, per eliminar els nitrats —provinents sobretot de residus ramaders—, i la decloració reductiva d’hidrocarburs alifàtics clorats, components que es troben en desgreixadors i dissolvents utilitzats en la indústria.
Els microorganismes dels aqüífers tenen una capacitat natural d’eliminar aquests contaminants, ja que utilitzen els nitrats i els hidrocarburs alifàtics clorats com a acceptors d’electrons en el seu procés respiratori. D’aquesta manera s’aconsegueix que el nitrat es redueixi a nitrogen gas i els hidrocarburs alifàtics clorats es degradin fins a etè o età, que són compostos innocus. Aquests processos ocorren de manera natural al medi ambient, però sovint es veuen limitats per la baixa disponibilitat de donadors d’electrons. Calderer, que és llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estudiat com estimular aquests fenòmens mitjançant l’addició de donadors d’electrons, bàsicament de matèria orgànica com ara la glucosa, el lactat, l’acetat o la melassa.
S’han dut a terme experiments al laboratori amb material d’aqüífers contaminats d’Argentona i d’una zona industrial de Vilvoorde (Bèlgica). Els resultats han demostrat el potencial degradador d’ambdós aqüífers i la viabilitat d’estimular aquests procesos afegint-hi matèria orgànica. Alhora, també han demostrat la importància de dissenyar acuradament tecnologies de bioremediació in situ per tal de no alterar la hidrodinàmica dels aqüífers i evitar el creixement excessiu de microorganismes. Per aquest motiu, paral·lelament als experiments de laboratori, s’ha desenvolupat un model matemàtic que és una primera aproximació per dissenyar i aplicar un procés de bioremediació en condicions reals. Aquest model permet ajustar-ne els tractaments que realitzen, com ara la dosificació de matèria orgànica, i predir el procés de bioremediació in situ.
Fundació CTM, Centre Tecnològic de Manresa
Article publicat a la pàgina 13 de la revista Informacions, número 145 [pdf]
Segueix-nos a Twitter