Esteu aquí: Inici > Més notícies > 2011 > Bioremediació per descontaminar aqüífers

Notícia

Compartir Share

Llavors de ciència. Article publicat a la revista Informacions, número 145

Bioremediació per descontaminar aqüífers

La recerca d’una estudiant de doctorat ha comportat considerables avenços per resoldre el problema de la contaminació d’aigües subterrànies. Montse Calderer ha desenvolupat la seva tesi doctoral a la Fundació CTM, Centre Tecnològic de Manresa, i s’ha centrat en l’estudi dels processos de bioremediació, una tecnologia de descontaminació que es basa en processos naturals o en l’estimulació d’aquests per eliminar els contaminants.

10/11/2011

La tesi de Montse Calderer, desenvolupada sota la direcció de Joan de Pablo, del Departament d'Enginyeria Química, s’ha centrat en l’estudi de dos processos de bioremediació d’aigües subterrànies: la desnitrificació, per eliminar els nitrats —provinents sobretot de residus ramaders—, i la decloració reductiva d’hidrocarburs alifàtics clorats, components que es troben en desgreixadors i dissolvents utilitzats en la indústria.

Els microorganismes dels aqüífers tenen una capacitat natural d’eliminar aquests contaminants, ja que utilitzen els nitrats i els hidrocarburs alifàtics clorats com a acceptors d’electrons en el seu procés respiratori. D’aquesta manera s’aconsegueix que el nitrat es redueixi a nitrogen gas i els hidrocarburs alifàtics clorats es degradin fins a etè o età, que són compostos innocus. Aquests processos ocorren de manera natural al medi ambient, però sovint es veuen limitats per la baixa disponibilitat de donadors d’electrons. Calderer, que és llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estudiat com estimular aquests fenòmens mitjançant l’addició de donadors d’electrons, bàsicament de matèria orgànica com ara la glucosa, el lactat, l’acetat o la melassa.

Aplicació ‘in situ’

S’han dut a terme experiments al laboratori amb material d’aqüífers contaminats d’Argentona i d’una zona industrial de Vilvoorde (Bèlgica). Els resultats han demostrat el potencial degradador d’ambdós aqüífers i la viabilitat d’estimular aquests procesos afegint-hi matèria orgànica. Alhora, també han demostrat la importància de dissenyar acuradament tecnologies de bioremediació in situ per tal de no alterar la hidrodinàmica dels aqüífers i evitar el creixement excessiu de microorganismes. Per aquest motiu, paral·lelament als experiments de laboratori, s’ha desenvolupat un model matemàtic que és una primera aproximació per dissenyar i aplicar un procés de bioremediació en condicions reals. Aquest model permet ajustar-ne els tractaments que realitzen, com ara la dosificació de matèria orgànica, i predir el procés de bioremediació in situ.
 

 


Segueix-nos a Twitter Obriu l'enllaç en una finestra nova
És notícia
Kip S. Thorne, investit doctor 'honoris causa' per la UPC Kip S. Thorne, doctor ‘honoris causa’ per la UPC, distingit amb el Premi Nobel de Física L’astrofísic nord-americà Kip S. Thorne, doctor ‘honoris causa’ per la Universitat ... [llegir +]
La tecnologia aeroespacial del futur, aquest dissabte al CosmoCaixa La UPC i CosmoCaixa organitzen ‘Moonit’ per descobrir la tecnologia aeroespacial del futur El proper dissabte, 7 d’octubre, de 19 a 24 hores, tindrà lloc al CosmoCaixa de Barcelona la Nit ... [llegir +]
El dispositiu sense fil WOMEN-UP que es mostra a l'IOThings Solutions World Congress. Tecnologia avançada de la UPC, a l’IOT Solutions World Congress La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) donarà a conèixer solucions avançades en ... [llegir +]
Amb la col·laboració de:
Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia Any de la Ciència 2007 Ministerio de Ciencia e Innovación
Aquest web utilitza cookies pròpies per oferir una millor experiència i servei. En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies Obriu l'enllaç en una finestra nova.
Oficina de Mitjans de Comunicació.
C/ Jordi Girona 31, 08034 Barcelona Tel.: +34 93 401 61 43
oficina.mitjans.comunicacio@(upc.edu)
© UPC Obriu l'enllaç en una finestra nova. Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech