•Notícia
Compartir
El sistema redueix el risc de les lesions causades per la posició del passatger
Cinturons de seguretat amb segell UPC
El professor Balduí Blanqué, del Grup d’Accionaments Elèctrics amb Commutació Electrònica, ha desenvolupat i patentat un sistema que incrementa l’eficàcia dels cinturons de seguretat dels vehicles gràcies al fet que detecta la posició de la persona que ocupa el seient. Diverses empreses d’àmbit internacional ja s’han interessat en el sistema.
03/10/2011
Els primers cinturons de seguretat per a cotxes es van començar a fabricar, tot i que de forma discontínua, al començament de la dècada de 1950 a l’empresa nord-americana Ford. En aquells temps ni usuaris ni fabricants els veien com una mesura necessària per preservar la integritat dels ocupants dels vehicles, sinó més aviat com un valor afegit per situar els models de cotxe que en portaven en una bona posició al mercat.
No va ser fins al 1959 que la companyia alemanya Volvo va començar a instal·lar-los com un equipament estàndard en tota la seva gamma de vehicles. L’enginyer Nils Bohlin va ser l’encarregat de liderar aquell projecte, el qual va desembocar en la invenció i la universalització del cinturó de seguretat de tres punts que ha perdurat fins a l’actualitat. I precisament s’anomena així perquè subjecta la persona amb tres punts d’ancoratge.
Des d’aleshores, els cinturons de seguretat per a vehicles han experimentat diverses evolucions tecnològiques, amb la particularitat que l’última d’aquestes innovacions porta el segell de la UPC. L’investigador Balduí Blanqué, del Grup d’Accionaments Elèctrics amb Commutació Electrònica (GAECE), amb seu al campus de Vilanova i la Geltrú, ha desenvolupat i patentat un nou sistema que millora l’eficàcia dels cinturons de seguretat perquè aquests són capaços de detectar en tot moment la posició dels ocupants del vehicle.
Blanqué ha elaborat aquest nou dispositiu amb la col·laboració de Melcior Malivern, estudiant de l’Escola Politécnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, que havia centrat el seu projecte de fi de carrera en l’àmbit de la seguretat passiva i, concretament, en l’esbós d’un nou sistema que facilités la presa de mesures en el procés d’homologació dels cinturons de seguretat.
El resultat d’aquesta feina conjunta és un dispositiu que, a diferència dels actuals, no necessita l’adhesió de cap cinta mil·limetrada ni la col·locació d’un sensor a la part exterior per on llisca la cinta, que moltes vegades frena el comportament natural del mateix cinturó.
A més, com que el nou sistema aporta informació contínua sobre els moviments dels ocupants del vehicle, també facilita l’elaboració d’informes relacionats amb els hàbits dels conductors i la resta d’usuaris d’un cotxe. Tal com explica Balduí Blanqué, el prototip es pot utilitzar “tant per extreure dades de mesura en l’homologació de vehicles com per activar senyals que disparen adequadament elements de seguretat del mateix vehicle, com ara els airbags o els pretensors dels cinturons de seguretat”. D’aquesta manera “es redueix el risc de les lesions per causa de la posició dels ocupants d’un vehicle”.
El sistema ha estat verificat i validat en col·laboració amb el Laboratori de Seguretat Passiva Applus+ IDIADA, on s’han dut a terme proves estàtiques i dinàmiques amb un trineu utilitzant instrumentació genèrica de mesura.
Diverses empreses del sector automobilístic ja han manifestat interès per conèixer el producte i poder-lo explotar comercialment. “L’aplicació d’idees desenvolupades gràcies a l’ús de noves tecnologies afavoreix oportunitats d’evolució i de negoci, com també d’investigació en àmbits fins ara insospitats per a la universitat”, afirma Blanqué.
No va ser fins al 1959 que la companyia alemanya Volvo va començar a instal·lar-los com un equipament estàndard en tota la seva gamma de vehicles. L’enginyer Nils Bohlin va ser l’encarregat de liderar aquell projecte, el qual va desembocar en la invenció i la universalització del cinturó de seguretat de tres punts que ha perdurat fins a l’actualitat. I precisament s’anomena així perquè subjecta la persona amb tres punts d’ancoratge.
Des d’aleshores, els cinturons de seguretat per a vehicles han experimentat diverses evolucions tecnològiques, amb la particularitat que l’última d’aquestes innovacions porta el segell de la UPC. L’investigador Balduí Blanqué, del Grup d’Accionaments Elèctrics amb Commutació Electrònica (GAECE), amb seu al campus de Vilanova i la Geltrú, ha desenvolupat i patentat un nou sistema que millora l’eficàcia dels cinturons de seguretat perquè aquests són capaços de detectar en tot moment la posició dels ocupants del vehicle.
Blanqué ha elaborat aquest nou dispositiu amb la col·laboració de Melcior Malivern, estudiant de l’Escola Politécnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, que havia centrat el seu projecte de fi de carrera en l’àmbit de la seguretat passiva i, concretament, en l’esbós d’un nou sistema que facilités la presa de mesures en el procés d’homologació dels cinturons de seguretat.
El resultat d’aquesta feina conjunta és un dispositiu que, a diferència dels actuals, no necessita l’adhesió de cap cinta mil·limetrada ni la col·locació d’un sensor a la part exterior per on llisca la cinta, que moltes vegades frena el comportament natural del mateix cinturó.
A més, com que el nou sistema aporta informació contínua sobre els moviments dels ocupants del vehicle, també facilita l’elaboració d’informes relacionats amb els hàbits dels conductors i la resta d’usuaris d’un cotxe. Tal com explica Balduí Blanqué, el prototip es pot utilitzar “tant per extreure dades de mesura en l’homologació de vehicles com per activar senyals que disparen adequadament elements de seguretat del mateix vehicle, com ara els airbags o els pretensors dels cinturons de seguretat”. D’aquesta manera “es redueix el risc de les lesions per causa de la posició dels ocupants d’un vehicle”.
El sistema ha estat verificat i validat en col·laboració amb el Laboratori de Seguretat Passiva Applus+ IDIADA, on s’han dut a terme proves estàtiques i dinàmiques amb un trineu utilitzant instrumentació genèrica de mesura.
Diverses empreses del sector automobilístic ja han manifestat interès per conèixer el producte i poder-lo explotar comercialment. “L’aplicació d’idees desenvolupades gràcies a l’ús de noves tecnologies afavoreix oportunitats d’evolució i de negoci, com també d’investigació en àmbits fins ara insospitats per a la universitat”, afirma Blanqué.
Segueix-nos a Twitter
