•Notícia

El Laboratori de Materials de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB), de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha iniciat els treballs per a la recuperació del Forn del Raig, un forn de calç preindustrial, encara per datar, ubicat a la finca de Forn de la Calç, al municipi de Calders (Barcelona). El seu funcionament continu, diferent del dels forns efímers més comuns i estesos, i el bon estat de conservació de les restes trobades el fan únic a Catalunya, on es coneixen poques referències de jaciments similars.

L’objectiu final de la restauració, impulsada pel Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat del Forn de la Calç de Calders (CACIS) i patrocinada per l’empresa Cales de Pachs, és la posada en marxa del Forn del Raig per poder-hi fer una cuita anual i experimentar i mostrar als visitants l’antic procés d’obtenció de la calç a partir de la cocció de la pedra calcària. En el passat aquest producte va ser clau per a la construcció i l’agricultura.

En el marc del projecte, un cop finalitzada l’excavació arqueològica i netejada la zona, s’ha realitzat la caracterització del morter de la maçoneria i de la pedra de la pedrera contigua, alhora que s’ha identificat el material de la configuració exterior del forn. Així mateix, els investigadors de la UPC estan analitzant les ceràmiques, les restes de calç i les vitrificacions de la xemeneia, que és la part del forn que s’ha trobat en millor estat.

Amb la col·laboració del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), s’han realitzat proves in situ per a la datació amb arqueomagnetisme i ara s’està preparant la datació en el laboratori.

“Hi ha evidències que el forn es va utilitzar en diverses ocasions. La cocció era contínua però la producció s’aturava cada 3 o 4 mesos”, segons explica Judith Ramírez-Casas, professora del Departament de Construccions Arquitectòniques II de la UPC i responsable del projecte, juntament amb Joan Ramon Rosell, professor del mateix departament.

Era un forn de flama curta, és a dir, en què la cocció es feia per capes. “Sobre la graella, ubicada a la part inferior del forn s’escampaven, en aquest ordre, una capa de combustible, una de pedra i una altra de combustible, successivament. A mesura que avançava la cocció s’anaven afegint capes de combustible i de pedra, materials que rajaven per la xemeneia; d’aquí ve el nom de Forn del Raig”, afirma.

Més esvelt que els forns efímers preindustrials, aquest té forma de tronc piramidal semienterrat. Els materials emprats en la seva construcció són la ceràmica groga i roja i la pedra. Un cop excavat l’interior del forn, la porta d’entrada té una alçada d’uns 2 m i l’interior de la xemeneia té una alçada de 6,70 m, amb un diàmetre màxim de 1,42 m i mínim de 0,82 m. Entre l’estructura exterior i la xemeneia hi ha un reblert de terra amb còdols.

Els investigadors de la UPC han trobat poques referències de jaciments similars en el territori català. En relació a aquesta recerca, només s’ha trobat un document escrit que parla de l'existència de diversos forns de calç a la finca de Forn de la Calç, però no se n’especifiquen les característiques. Les fonts consultades són l’arxiu municipal de Calders, l’arxiu comarcal de Manresa i alguns documents privats dels propietaris dels terrenys on estan ubicats els forns.

De fet, la finca va funcionar com a explotació de calç fins a l’any 1955. Comprèn una masia que data del segle XVII, una pedrera, el Forn del Raig i cinc forns efímers, una tipologia més antiga que es caracteritza per una cocció única i puntual, ja que s’hi coïa la pedra utilitzada per a la construcció del forn. Les referències històriques a l’existència de forns de calç a la zona es remunten fins al segle XI.

En no haver-hi referències escrites sobre el Forn del Raig, una part de les dades s’han extret de les converses mantingudes amb tres dels últims treballadors de l’explotació. Els ‘caleros’ Josep Toscas (90 anys), Mateu Comellas (80 anys) i José Lorenzo (79 anys) coneixien l'existència d’aquest forn de calç continu, tot i que mai no l’havien vist funcionar. “El consideraven molt més antic que els forns que utilitzaven llavors, desconeixien qui l’havia explotat i el motiu del seu abandó”, recorda Ramírez-Casas. I afegeix: “potser no era suficientment productiu, o no funcionava correctament i no calcinava uniformement la pedra”.

La calç és, juntament amb el guix i el ciment, un dels conglomerants —materials que tenen la capacitat d'unir químicament fragments d'una o diverses substàncies entre sí— més usats en la construcció, camp en el qual s’utilitza des de fa milers d'anys. Actualment, el seu ús es concentra en l’àmbit de la restauració i la rehabilitació del patrimoni arquitectònic. La indústria del ferro i l’acer, la indústria química, la protecció mediambiental i l’agricultura són altres àmbits on s’utilitza actualment aquest material.

Les activitats del Laboratori de Materials de l'EPSEB són molt àmplies dins del camp de la construcció i vinculades al control de qualitat dels materials i dels elements constructius, a l'estudi de patologies i de processos de diagnosi d'edificis existents, als estudis de patologies necessaris per a la restauració i conservació del patrimoni arquitectònic, i a estudis de creació i/o millora de nous materials o sistemes constructius. Els investigadors del Laboratori de Materials formen part del Grup Interdisciplinari de Ciència i Tecnologia a l’Edificació (GICITED), reconegut per la Generalitat de Catalunya com a grup de recerca emergent.
 

El Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat del Forn de la Calç de Calders (CACIS) ja ha dut a terme la recuperació dels antics forns de calç efímers ubicats a la finca per la singularitat, estat de conservació i valor arquitectònic i industrial de les construccions. El Centre es dedica a la investigació, producció i exhibició de projectes de cultura i art contemporanis, especialment en els camps relacionats amb l'ecologia i el medi natural.