•Notícia

• Mapa il·lustrat de la zona deformada

Investigadors de l’Institut de Geomàtica —centre de recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Generalitat de Catalunya— han realitzat una estimació de les deformacions del terreny a la zona de Sendai, al Japó, com a conseqüència del terratrèmol de l’11 de març passat i les seves rèpliques. L’estimació s’ha derivat d’observacions radar adquirides pel satèl·lit Envisat de l'Agència Espacial Europea (ESA). Segons aquesta estimació, que correspon a una zona d’aproximadament 300 x 100 km al voltant de la ciutat de Sendai, el terreny ha patit una deformació co-sísmica —deformació permanent de la superfície terrestre— associada a aquest terratrèmol de fins a 1,69 metres.

Aquest valor es refereix a la línia que connecta el satèl·lit i la zona observada, que té una inclinació d’uns 41º respecte a la vertical. El valor estimat és un valor de deformació relatiu a la zona observada: la deformació absoluta (és a dir, calculada respecte a una zona no afectada pel terratrèmol) de la mateixa zona, en realitat, és segurament més gran i no es pot estimar amb aquesta tècnica.

La distància mínima de l’epicentre a la zona d’estudi és d’uns 100 km. A aquestes distàncies la immensa majoria dels terratrèmols no causen deformacions co-sísmiques. Tot i així, en aquest cas s’han observat deformacions considerables degut a l’excepcional magnitud d’aquest terratrèmol.

La deformació es pot apreciar en el mapa il·lustrat en la Figura 1 (veure imatge i document relacionat), on els desplaçaments es representen en una escala de color que va del negre (absència de desplaçaments relatius) fins al vermell (zona de màxima deformació, que és la més propera a l’epicentre). Partint de la zona que apareix en negre fins a la zona de màxim, en vermell, hi ha una deformació relativa d’1,69 m.

Aquest estudi dut a terme per l’Institut de Geomàtica, i liderat per l’investigador Michele Crosetto, cap de la Unitat de Teledetecció, es basa en una coneguda tècnica de teledetecció des de satèl·lit basada en microones, la interferometria diferencial SAR (Synthetic Aperture Radar).

Tal i com s’ha esmentat, la mesura de deformació de 1,69 metres es refereix a la línea que connecta el satèl·lit i la zona observada. Mitjançant altres fonts d’informació, com ara les mesures del sistema GPS (Global Positioning System), se sap que s’ha produït un desplaçament horitzontal d’uns 3 m en direcció est, 0,5 m en direcció nord i un enfonsament vertical del terreny que varia entre 0,5 i 1 m.

L’efecte més important d’aquestes tres components és probablement, segons els experts, l’enfonsament en direcció vertical, que suposa una baixada del terreny respecte al nivell del mar. Les àrees més afectades poden ser les zones baixes costaneres, on l’enfonsament pot provocar una cota negativa respecte al nivell del mar, és a dir, que el terreny el desplaci per sota el nivell del mar: en el casos pitjors això podria causar la pèrdua de terreny¡. Aquest és un fenomen semblant al que podria provocar el canvi climàtic, encara que, en aquest últim cas, la pèrdua de terrenys seria provocada per una pujada del nivell del mar.La interferometria SAR és una tècnica de teledetecció útil per al monitoratge de deformacions de superfície. Aquesta tècnica, basada en l’anàlisi de dades SAR des de satèl·lit, ha estat utilitzada en l'estudi de la dinàmica de glaceres, terratrèmols, volcans, activitats mineres, treballs d'obra civil, lliscaments i deformacions degudes a l’explotació d'aqüífers.

Els resultats que es presenten en aquest estudi s'han obtingut usant dades SAR provinents del sensor ASAR muntat al satèl·lit Envisat de l'Agència Espacial Europea. Concretament en aquest cas, s'han fet servir dues imatges SAR, una adquirida abans de l'esdeveniment sísmic (19/2/2011) i una després de l'esdeveniment (21/3/2011).

Les elaboracions de les dades s'han basat en eines d'anàlisi desenvolupades per l'Institut de Geomàtica. Aquests resultats poden ser utilitzats per fer anàlisis sismològiques, a fi d’estimar els paràmetres geofísics de l’esdeveniment sísmic estudiat. Així, doncs, aquests resultats representen una contribució en el procés d’estudi i comprensió d’aquest terratrèmol.

L’Institut de Geomàtica és un centre de recerca públic, format en consorci per la Generalitat de Catalunya (Departament de Territori i Sostenibilitat i Departament d'Economia i Coneixement) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), creat pel Decret Llei de la Generalitat de Catalunya el 30 de setembre de 1997. La missió de l’Institut és el foment i el desenvolupament de la geomàtica, a través de la recerca aplicada i la docència.