•Notícia

Del 8 a l’11 de novembre, l'Institut de Tècniques Energètiques (INTE) de la Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC), conjuntament amb l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (UB), organitza a Barcelona una trobada científica centrada en l’àmbit de la física de partícules, la física nuclear, l’astrofísica i els acceleradors de partícules. Aquest congrés s’organitza com una activitat més en el marc de l'Any dual Espanya-Rússia, impulsat pel Ministeri d’Afers Estrangers i Cooperació. La trobada, que tindrà lloc a l'edifici Vèrtex del Campus Nord de la UPC, s’organitza en el marc del Campus d’Excel·lència Internacional Barcelona Knowledge Campus.

Un dels objectius del congrés és consolidar les col·laboracions científiques entre Espanya i Rússia ja existents, així com iniciar nous projectes conjunts. En aquest context, uns 70 científics d’Espanya i de Rússia presentaran els resultats dels seus treballs de recerca i de desenvolupament tecnològics, molts d'ells fruit de la col·laboració entre equips d’ambdós països.

Des de la UPC, l’equip de l'INTE presentarà diferents projectes, com ara la construcció d’un microtró, el responsable del qual és l’investigador Yuri Koubychine. Es tracta d’un accelerador d’electrons de dimensions compactes, amb possibles aplicacions en medicina, concretament en radioteràpia intraoperatòria. S’espera que gràcies a unes innovacions tecnològiques implementades en el microtró aquesta màquina tingui millors prestacions que els acceleradors actuals que s’utilitzen en aquestes teràpies.

A la trobada també es presentaran els últims resultats de la col·laboració de l’INTE de la UPC amb l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), en el projecte de col·lisionador lineal compacte d’electrons i positrons CLIC (Compact Linear Collider), liderat per aquest organisme. El projecte pretén desenvolupar un accelerador amb més capacitat per a descobriments en la física de partícules elementals que l’actual gran col·lisionador d’hadrons (LHC, Large Hadron Collider), posat en marxa a finals de l’any 2008 a Ginebra (Suïssa).

Un altre grup de la UPC, del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, presentarà els resultats de l’experiment DESPEC al centre GSI d’Alemanya dedicat a l’estudi d’emissió de neutrons retardats per emissors beta. Els físics de la Universitat, en col·laboració amb altres centres de recerca, han desenvolupat un detector de neutrons per a una de les línies de la futura instal·lació Facility for Antiproton Ion Research (FAIR) en la que participen 20 països. Aquest complex d’acceleradors produirà feixos d’ions d’alta intensitat. La instal·lació permetrà conèixer amb més precisió les propietats de nuclis atòmics que tenen interès tecnològic, com ara els que hi ha a les centrals nuclears, i també serà de gran utilitat per a l’astrofísica i l’estructura nuclear de la matèria.

A les ponències anunciades en el programa científic de la trobada es presentaran els darrers assoliments en els àmbits de la física de partícules, la física nuclear, l’astrofísica i la cosmologia, que són de gran interès per a la física moderna. Un d’ells és un avenç en el coneixement de la cosmologia de l’Univers, en particular de l’energia fosca, tema que serà tractat per científics destacats, com ara els professors Valery Rubakov, Alexei Starobinsky i Lev Lipatov, membres de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, o Manuel Asorey, de la Universitat de Saragossa.

També es presentaran resultats referents a la física nuclear, a càrrec dels professors Sergei Dmitriev, del Joint Institute of Nuclear Research, de Dubna, que parlarà de la síntesis i les propietats de nous elements superpesats, o Konstantin Gridnev, de la Universitat de Sant Petersburg, que parlarà sobre nuclis rics en neutrons. Els professors Carlos Pajares, de la Universitat de Santiago de Compostela, i Lazslo Jenkovszky, de l’Institut Bogoliubov de Física Teòrica, parlaran dels resultats d’una primera anàlisi de dades del gran col·lisionador d’hadrons LHC de Ginebra, mentre que l’acadèmic rus Andrei Slavnov i els professors José Bernabeu, de l’Institut de Física Corpuscular de València, i Joaquim Gomis, de la Universitat de Barcelona, impartiran conferències sobre desenvolupaments en la teoria quàntica de camps.

En el decurs de la trobada es presentaran ponències sobre l’estat del projecte de la font de llum del sincrotró Alba —a càrrec del professor Dieter Einfeld— i de l’ESS-Bilbao, la part de l’European Spallation Source al País Basc —a càrrec de Juan Luís Muñoz—. Així mateix, es presentaran els desenvolupaments científics i tecnològics en acceleradors de partícules del Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT), per part del professor Luís García-Tabarés; de la Universitat de Moscou, per part del professor Vasiliy Shvedunov, i de la UPC, per part de Yuri Koubychine (el projecte del microtró esmentat anteriorment).