•Notícia

Tres anys després que s’iniciés al Campus de Terrassa el diploma propi de la UPC, 'Ciència Tecnologia i Societat' per a persones més grans de 55 anys, els 36 estudiants de la primera promoció s'han graduat. A l'acte de graduació, el dia 13 de juliol a la les 18,30 h a la sala d’actes de l’Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET), l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, ha impartit la conferència titulada Reptes de la generació jove, la darrera lliçó que han rebut els graduats i graduades, ha fet de padrí de la promoció i ha lliurat els diplomes a l'estudiantat. Hi han assistit el rector de la UPC, Antoni Giró; l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro; el director de l’EET, Xavier Cañavate, i el director del diploma i delegat del rector al Campus de Terrassa, Francesc Astals.

Per obtenir el diploma universitari, els estudiants han hagut de superar tres cursos, amb 23 assignatures relacionades amb diferents àrees del coneixement, com ara economia, tecnologies de la informació, psicologia, història de la ciència i la tecnologia o tecnologia i sostenibilitat.

Aquests universitaris més grans de 55 anys també han hagut de realitzar un treball final de carrera que van presentar públicament el mes passat. Aquests treballs mostren aspectes i temes que tenen a veure amb el que han après a classe. Així, per exemple, es van presentar títols com ara ‘Els científics i la idea de Deu’, ‘Cartografia de l’art viu a Terrassa’, ‘Franco i Salazar: dictadors feixistes o dictadors autoritaris?’ o ‘La crisi de finals de la primera dècada del segle XXI: causes i conseqüències’.

El cos docent del diploma de la UPC ‘Ciència Tecnologia i Societat’ per a més grans de 55 anys està format per 25 professors i professores de tres de les sis universitats amb presència a la ciutat de Terrassa: la UPC, l’EUNCET Unnim (Centre adscrit a la UPC), la UNED i la UAB. L’Ajuntament de la ciutat de Terrassa és una de les institucions impulsores de la titulació, juntament amb la Diputació de Barcelona i l’Obra Social Unnim.

La titulació, avalada per la Fundació UPC, és una diplomatura de tres anys de durada estructurada en dos quadrimestres per cada any, tardor i primavera. En cada quadrimestre els estudiants han de cursar 306 hores de classes presencials i 750 hores de treball personal a casa o a la biblioteca.

Els estudis es plantegen en quatre eixos de coneixement on s’encabeixen assignatures de caire obligatori i optatiu. Els quatre eixos són els següents: el primer és el científic tecnològic, que aproximarà als estudiants a les tecnologies emergents com ara la nanotecnologia; la genètica, els teixits intel·ligents, la reproducció assistida, el canvi climàtic i les energies renovables.

El segon eix emmarca temàtiques sobre els canvis accelerats que viu la societat i els nous horitzons del fet cultural expressat en formats com ara el teatre, el cinema, la literatura o la pintura. El tercer eix és el psicològic i de comportament humà, que dóna resposta al gran interès ciutadà pels estats emocionals de les persones. El quart eix dóna resposta a les inquietuds de la gent gran en l’àmbit de la salut.

En finalitzar la programació, les persones matriculades han de realitzar un treball de síntesi generalista dirigit i coordinat per un professor de l’equip docent.

Els responsables del disseny de la titulació han tingut en compte la singularitat dels estudiants pels quals ha estat dissenyat el diploma i ho han fet sota paràmetres diferents a com es planteja bona part de la formació universitària. Per això, el programa d’estudis és obert, interdisciplinari i molt flexible, de manera que l’estudiantat pugui fixar el seu aprenentatge en funció de la seva preparació prèvia i la disponibilitat horària.

Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT) es preveu que d’aquí a unes dècades el nombre de persones majors de 60 anys passarà de 672 milions a 2.000 milions. Segons el Secretariat d’Estat de la Seguretat Social, només el 44% dels majors de 55 anys es troba en situació activa. La Universitat té una responsabilitat social i cultural envers aquest col·lectiu de persones que ja no estan en actiu però que es troben en condicions de seguir aprenent.

Els responsables i impulsors del diploma UPC ‘Ciència Tecnologia i Societat’ s’han fixat en experiències similars arreu del món. De fet, a Terrassa, l’Aula Gran, que es fa a l’ETSEIAT, ja funciona des de fa molts anys i amb gran èxit de participació, amb una programació estable.

L’Agrupació d’Aules de la Gent Gran (AFOPA) abasta casi 50 Aules de la Gent Gran a tot Catalunya amb la col·laboració del Consell Interuniversitari de Catalunya, la Fundació Viure i Conviure de Caixa Catalunya i els ajuntaments de les ciutats on es fa. La UNED, a la seva seu de Cornellà, duu a terme la Universitat per a la Gent Gran (UGG), amb tres cursos de 12 assignatures i tallers pràctics. La UAB organitza un programa anomenat Universitat a l’Abast des de l’any 2000 que permet a la gent gran integrar-se en algunes activitats docents de la universitat. La Universitat de Lleida va posar en marxa el curs 2006-2007 amb molt d’èxit el Graduat Superior en Cultura, Ciència i Tecnologia que es desenvolupa en quatre anys i s’adreça a persones més grans de 50 anys.

A Espanya, destaca l’experiència de la Universitat del País Basc, que ha creat les Aules d’Experiència amb dos modalitats d’estudis per a majors de 55 anys: un títol universitari de 4 anys en ciències humanes i un curs universitari de 2 anys més per a aquells que han superat el títol de ciències humanes. La Universitat d’Alacant disposa d’un diploma sènior en anglès pensat pels ciutadans estrangers que viuen a la costa, de tres anys de durada. Hi ha més experiències a tot l’Estat que es poden consultar a la pàgina de l’Asociación Estatal de Programas Universitarios para Mayores.

La major part d’experiències semblants a la resta del món es troba sota el paraigües de la University of the Third Age (U3A), què és una organització internacional amb l’objectiu d’estimular intel·lectualment als ciutadans jubilats. França va ser la pionera, amb l’organització, l’any 1973, de les primeres classes universitàries per a jubilats; Gran Bretanya va seguir l’exemple, que es va estendre després a Austràlia, Nova Zelanda i als Estats Units, on el model es va implementar en múltiples modalitats.