•Notícia

L’octubre de 2009 el Campus Nord de la UPC va estrenar l’edifici K2M, un espai concebut per donar suport a la millora de la transferència dels resultats del coneixement i la recerca que es generen a la Universitat. El K2M és, a més, una de les actuacions incloses dins del Barcelona Knowledge Campus, reconegut com a Campus d’Excel·lència Internacional pel Ministeri d’Educació.

L’abreviació K2M, de knowledge to market (coneixement adreçat al mercat), que és la mateixa que la del programa, resumeix perfectament la filosofia de funcionament d’aquesta infraestructura. “L’objectiu primordial que hi ha al darrere d’aquesta iniciativa és impulsar projectes basats en la col·laboració universitat-empresa i orientats a productes o serveis que arribin a la fase final d’explotació econòmica, és a dir, al mercat”, explica Antoni Broquetas, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions. L’edifici K2M és el primer espai de la UPC destinat íntegrament a aquesta finalitat.

El programa va ser reconegut, inicialment, pel grup de professorat format per Lluís Jofre, Antoni Broquetas, Jordi Romeu i Maria Ribera Sancho, amb el recolzament dels vicerectorats de Política Científica, Política Universitària i el Parc UPC.

Amb una ocupació del cent per cent i una llista d’espera per poder accedir-hi, actualment l’edifici acull vuit grups científics, quatre centres de recerca i entitats vinculades i nou empreses, i hi treballen gairebé unes 200 persones.


Si bé potser al principi només es pensava en la possibilitat d’allotjar-hi grups de recerca i empreses derivades, s’ha acabat imposant una realitat molt més àmplia. “Volíem una participació empresarial del tipus que fos, perquè no hi ha un marc únic per desenvolupar projectes propers al mercat. Una de les coses que hem de valorar positivament és que s’ha aconseguit una diversitat d’usuaris tan gran que el que fa és enriquir el model, perquè implica maneres de pensar i treballar diferents que són beneficioses per a tothom”, explica Elisabet Romero, responsable de la gestió de l’edifici K2M al Campus Nord, que forma part del Parc UPC.

“L’espai, finalment, ha esdevingut estratègic per assolir sinergies conjuntes i és bàsica la col·laboració de tots els serveis i les unitats de la Universitat que hi estan implicats”, afirma Romero.

La idea de començar a promoure una iniciativa com aquesta va sorgir de la mà del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions i del Departament d’Enginyeria Electrònica, i es remunta a mitjan 2004. Les raons que la van motivar són diverses. Els investigadors saben prou bé que aconseguir que un projecte arribi a la fase de maduresa i faci el salt al mercat és un procés llarg i costós. Aquest salt a vegades no es produeix perquè no hi ha hagut un enfocament suficientment finalista de la Universitat o perquè l’interès de l’empresa no ha estat arribar a un producte o servei concrets.


D’altra banda, en l’entorn universitari també existeix la percepció que s’han perdut oportunitats de projectes importants perquè no s’hi han pogut ubicar, sigui per necessitats d’espai, sigui perquè a vegades els projectes requereixen uns condicionaments de confidencialitat o de separació de l’activitat acadèmica habitual que no es poden oferir en els laboratoris acadèmics.

L’edifici K2M suposa una aposta ferma de la UPC per superar aquesta situació. “Representa un espai de transició abans d’arribar a la fase de maduresa, a mig camí entre els laboratoris acadèmics i un espai que només es lloga quan les expectatives de retorn són molt clares”, explica Antoni Broquetas.

En el decurs del primer any i mig des que es va posar en marxa, els resultats de l’aplicació del model K2M han estat molt satisfactoris. “Estem fent coses que segurament abans no les hauríem pogut fer”, afirma Adriano Camps, del Grup de Recerca en Teledetecció (RSLab). Aquesta és una de les realitats que els investigadors que treballen al K2M valoren més positivament. “Perquè l’espai és un dels béns preats dins l’entorn universitari —puntualitza— i, si no en tens, hi ha projectes que directament no pots fer.”


Una de les iniciatives que lidera Camps i que ja està en curs gràcies al fet que es disposa d’un espai com el K2M és el desenvolupament d’un petit satèl·lit de tipus CubeSat, com a plataforma per a demostradors tecnològics i petites missions científiques. “El meu somni a mitjà termini és ajudar que la indústria aeroespacial pugui créixer a Catalunya, començant des de baix. I una manera de fer-ho és muntar una petita infraestructura per dissenyar i provar subsistemes electrònics que poden anar a l’espai.”

Camps expressa la seva opinió: “A l’ETS d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona, però també en altres centres, hi ha prou matèria grisa, s’hi està generant el potencial suficient amb la capacitat per fer-ho. Amb l’excusa del CubeSat i un entorn com és el K2M, podem treballar en aquesta direcció, pensant a recollir-ne els fruits potser d’aquí a deu anys en forma de petites empreses.”

Una altra part de la recerca que l’RSLab desenvolupa al K2M se centra en la utilització de radiòmetres de microones i reflectòmetres de senyals GPS per obtenir paràmetres geofísics com ara l’estat del mar (onatge i salinitat), la humitat dels sòls, l’alçada de la vegetació i els gruixos de neu.

Per la seva banda, ACTIO. Arte y Ciencia és una empresa derivada de la UPC que explota els resultats d’R+D dels investigadors del Grup de Comunicacions Òptiques. Es va crear el juliol de 2009 i es va mudar al K2M al setembre, i es dedica a emprar tècniques fotòniques no invasives per datar, catalogar i certificar obres d'art.

Sergio Ruiz-Moreno, director de recerca d’ACTIO, es considera afortunat d’estar en un espai ubicat al Campus creat específicament per transferir al mercat el coneixement i els resultats dels projectes de recerca que desenvolupen des de 1994. El que més valora és que una part dels ingressos que genera l’empresa es dediquen a continuar fent recerca fonamental. “Com a spin off, tenim el compromís i l’obligació d’innovar”, afirma.

A través d’un conveni de col·laboració universitat-empresa, els objectius de l’empresa a mitjà termini són millorar la qualitat de l’espectre Raman, que és el que proporciona la informació necessària per caracteritzar i identificar un material de manera no ambigua; dissenyar un nou capçal òptic més portàtil, per poder traslladar l’equip que utilitzen on hi ha l’obra que s’ha d’analitzar sense que aquesta s’hagi de moure, i elaborar una biblioteca documentada de pigments seguint receptes antigues. “Investiguem, l’empresa aprèn i, al final, podem vendre un producte millor. Es tracta de tancar el cercle, només així podem traslladar un bon coneixement al mercat”, conclou Ruiz-Moreno.

L’edifici Gaia al Campus de Terrassa ja funciona aplicant un model molt similar al K2M i està previst que la darrera fase es posi en marxa a partir de l’octubre vinent. A més, la UPC, té com objectiu extrapolar aquest model que s’inspira en els de Cambridge, al Regne Unit, i Standford, als Estats Units. Les instal•lacions on es preveu adoptar aquest model són l’Agròpolis —la unitat cientificotècnica de Viladecans, inaugurada el 2010— i els edificis RDIT (Recerca, Desenvolupament i Innovació Tecnològica), del Campus del Baix Llobregat.
“Es tracta de seguir treballant per millorar la transferència dels resultats de la recerca cap a la societat i, a la vegada, aconseguir un bon retorn per a la Universitat i la comunitat científica”, explica Elisabet Romero. Així com el K2M acull projectes de base tecnològica de l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), en altres edificis “el model s’adaptarà al territori i a les seves especificitats”, afegeix Romero.