•Notícia

El guix premsat que es fa servir en la construcció, el poliestirè expandit que s’usa en el transport d’aliments i medicaments o la resina dels plafons interiors dels vehicles són alguns dels materials que, a mitjà termini, seran substituïts pel Biprocel. “En un futur pròxim, la llei obligarà els sectors de la construcció, la rehabilitació, el transport o la logística a fer servir un 20 % de materials reciclats”, diu Margarita Calafell, investigadora que lidera el Laboratori de Catàlisi Enzimàtica de la UPC a Terrassa, on ha nascut el Biprocel, acrònim de biotechnological process on cellulose.

El nou material, que ja s'ha patentat, s'obté a través d’un procés biotecnològic de residus de cel·lulosa, és a dir, a partir de reciclar biotecnològicament paper, cartró, fusta o teixit, en definitiva, “qualsevol matèria amb un percentatge de cel·lulosa”, apunta Calafell.

"Tot va començar arran d’una col·laboració amb una empresa d’arts gràfiques que s’havia d’acreditar amb l’ISO i, per tal d’aconseguir-ho, necessitava millorar la gestió dels seus residus”, explica Calafell. “Vam començar a treballar en la manipulació de residus de paper fins que vam aconseguir la millora que volia l’empresa d’arts gràfiques”, afegeix.

Aquesta experiència va servir a la investigadora per adonar-se que aquest procés es podia millorar i, el juny de 2008, gràcies a una subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya i a “l’empenta de tot l’equip”, van aconseguir fer el reciclatge mitjançant el procés biotecnològic, és a dir, minimitzant tot el que produeix un impacte negatiu en el medi ambient. “La biotecnologia no és res més que tractar els productes de la mateixa manera que ho faria la natura però amb la intervenció humana”, aclareix Margarita Calafell.

Les peces fabricades amb Biprocel tenen unes propietats molt interessants, com ara la ignifuguitat, la impermeabilitat, la resistència als impactes, la lleugeresa i l’aïllament tèrmic i acústic. Aquestes característiques el converteixen en un material molt atractiu per a sectors com ara la construcció, l’automoció, el transport o l’embalatge, que el veuen com una alternativa real i, a curt termini, necessària per a la seva activitat. De fet, el nou material podrà substituir, per exemple, les plaques de guix laminat, els envans aïllants, les plaques d’insonorització o els falsos sostres. A més, el fet que sigui emmotllable també permetrà utilitzar Biprocel com a material d’embalatge en substitució del poliestirè expandit i altres productes derivats del petroli.

El procés d’obtenció del Biprocel es caracteritza per quatre factors: no requereix la utilització de productes químics; no hi ha pèrdua de matèria, de manera que per cada quilogram de residus, se n’obté un de Biprocel; no produeix residus, perquè l’aigua que es fa servir també es recicla, i té un baix consum energètic, molt inferior al de les transformacions químiques dels materials amb base de cel·lulosa.
Margarita Calafell destaca que "amb la nova tècnica que hem desenvolupat per a aquest material es pot aconseguir modificar les propietats de qualsevol tipus de residus que provinguin de matèries cel·lulòsiques com ara el paper, els residus de fusta o el cotó”.

L'empresa que té el mateix nom del producte, Biotechnological Process on Cellulose, s'ha constituït el més de gener d'aquest any i està participada per la UPC. Biprocel fabricarà i comercialitzarà el nou material, perquè “ningú millor que nosaltres coneix les peculiaritats del producte i hem comprovat que no hi ha cap empresa que disposi de totes les capacitats necessàries per fabricar el Biprocel”. El nou material sortirà al mercat d’aquí a uns sis mesos, “quan s’hagi automatitzat el procés de producció, ja que fins ara les proves s'han fet al laboratori o artesanalment”, puntualitza la investigadora.

S’estima que la penetració als mercats objectius pot arribar a ser d’entre el 2 % i el 10 % en cinc anys. Això suposaria una producció de 2.700 tones el cinquè any.