•Notícia
Compartir
Un referent en l’àmbit de l’urbanisme arquitectònic, que ha dirigit importants estudis i projectes locals i autonòmics arreu de Catalunya
Investidura com a doctor ‘honoris causa’ de l'arquitecte i urbanista Juli Esteban
El 25 de novembre, la UPC ha investit doctor 'honoris causa' l’arquitecte i urbanista Juli Esteban Noguera, per la seva tasca divulgadora de la cultura urbanística, des d’una perspectiva de l’urbanisme arquitectònic. L’acte ha tingut lloc a l’Auditori de l’edifici Vèrtex.
Continguts Relacionats
25/11/2011
La Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC) ha investit doctor honoris causa Juli Esteban per haver desenvolupat una constant reflexió teòrica i metodològica sobre el plantejament urbà i territorial en particular, amb una extensa tasca de divulgació sobre els conceptes i els instruments d’intervenció urbanística.
Els professors Carles Llop i Antoni Font, director i professor, respectivament, del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC, han estat els padrins de la cerimònia. Antoni Font ha estat l’encarregat de fer la Laudatio dels mèrits del professor i arquitecte.
Aquest reconeixement a la tasca de Juli Esteban ha estat impulsat pel Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC, i té el suport de les Escoles Tècniques Superiors d’Arquitectura de Barcelona i del Vallès (ETSAB i ETSAV) de la UPC, i també dels departaments de Composició Arquitectònica, d’Expressió Gràfica Arquitectònica I, i d’Estructures a l’Arquitectura. Així mateix, té el suport de la Càtedra Unesco ‘Ciutats Intermèdies’ de la Unión Internationale des Architectes, de l’Institut d’Estudis Territorials de Catalunya, de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, del Consejo Superior de Arquitectos de España, del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya, així com de rellevants personalitats del món acadèmic i professional en el camp de l’arquitectura, l’urbanisme i l’Administració local.
El professor Antoni Font ha resumit la tasca desenvolupada per Juli Esteban al llarg de més de quatre dècades d’activitat i el seu perfil biogràfic, que van estretament lligats a la història de l’urbanisme de Catalunya en les últimes dècades. Font ha destacat la seva contribució sobre els principis normatius en l’ordenació i regulació de l’urbanisme; la seva participació en els estudis d’elaboració del Pla General Metropolità i la seva aportació teòrica rellevant a l’anàlisi del sistema de ciutats de la regió metropolitana.
Així mateix, Font ha recordat que l’urbanista va preparar el llibre Elements d’ordenació urbana (1980), una obra que “s’ha consolidat com referència bibliogràfica inexcusable en la majoria d’escoles d’arquitectura de l’Estat”.
A banda de lloar la seva “contribució a la cultura urbanística des d’una perspectiva de l’urbanisme arquitectònic”, així com la seva “rellevant aportació al projecte del territori de la Catalunya del present i del futur”, Font ha destacat alguns trets de l’”enorme personalitat” del nou doctor i l’ha definit com “un personatge d’enorme qualitat humana, capacitat de lideratge i d’organització”. També l’ha retratat com a “curiós per tot i interessat per la història, la bona literatura, la semiòtica i la semàntica, amant del mar i excel·lent navegant, sofisticat gourmet i extraordinari cuiner, ‘culé’ de pro i bon ballarí.”
En el seu discurs, Juli Esteban ha fet una reflexió al voltant tant de la ciutat com del territori. Ha explicat que els projectes de futur de la ciutat han de ser entesos com una tasca col•lectiva i que l’urbanista ha de treballar per aquesta comesa. “El planejament de les ciutats i del territori ha de compaginar els interessos territorials i els beneficis generals” i que “la sostenibilitat és la justificació profunda del planejament urbanístic i territorial”.
Esteban ha fet referència a les relacions entre “les formes i els espais”, que, segons ha dit, “romanen”, i “els processos socials, que canvien”. En aquest sentit, s’ha detingut a parlar de l’Eixample, “com a exemple de paradigma d’aquest designi de permanència i canvis”, i també “com a referència per a les transformacions de la ciutat”. Segons ha afirmat Esteban, projectar el futur territorial requereix alhora “cautela i obertura, decisió i convicció”.
Pel que fa al territori, ha afirmat que el seu planejament, com la ciutat, comença per una lectura de la geografia i la història i ha defensat la idea “d’anar cap a una prosperitat sense creixement”. En relació a aquest àmbit, també ha advocat pel “màxim consens possible i l’autoritat necessària” com a requeriments per aprovar un pla territorial.
Per la seva banda, el rector Antoni Giró ha iniciat la seva intervenció afirmant que “amb aquest acte la UPC fa justícia a una fructífera trajectòria professional” i ha destacat “la tasca de pedagog, mestratge i referent” d’aquest urbanista, “tant per als joves estudiants com per als professionals”. El rector ha afirmat que aquest arquitecte ha sabut pensar a l’entorn dels models urbanístics i arquitectònics des del punt de vista de les persones que les habiten. Finalment, ha remarcat “la claredat, el rigor, el coneixement, la pràctica i la senzillesa” que caracteritzen la persona de Juli Esteban.
L’arquitecte ha tingut una llarga trajectòria en l’àmbit de l'urbanisme metropolità que ha contribuït al coneixement urbanístic en les seves dimensions teòrica, metodològica i professional. Ha estat responsable de dirigir importants treballs d’anàlisi i proposta urbanístiques des de diferents plataformes de l’Administració pública catalana, essent cap del Servei de Preparació de Sòl i Valoracions de Barcelona, en la Corporació Metropolitana de Barcelona entre el 1977 i el 1983, i posteriorment director d’aquesta mateixa Corporació fins el 1987.
Així mateix, va ser director de Serveis d’Ordenació Urbanística de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona del 1987 al 1992, director del Gabinet d’Estudis Urbanístics de l’Ajuntament de Barcelona entre el 1992 i el 2004 i, durant aquests mateixos anys, va ser responsable de la direcció del Programa de Plantejament Territorial de la Generalitat de Catalunya.
La producció de coneixement de Juli Esteban és extensa. Les seves publicacions arriben a la desena, en són alguns exemples: L’ordenació urbanística: conceptes, eines i pràctiques o Elements d’ordenació urbana, llibre que s’ha consolidat com a referència bibliogràfica en la majoria d’escoles d’arquitectura de l’Estat i algunes estrangeres de parla espanyola. A més, ha escrit nombrosos capítols de llibres i articles en revistes especialitzades, i ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació.
La seva obra ha tingut ressò en l’àmbit internacional i la tasca que ha desenvolupat a l’Administració pública s’ha plasmat en importants propostes urbanístiques, com ara el Pla General Metropolità de Barcelona (a finals dels anys 70) i els Plans Territorials Parcials de diferents àrees de Catalunya, entre 2006 i 2010. Durant aquests anys va ser també membre de l’equip Taller d’Arquitectura i Urbanisme (TAU), amb el que va desenvolupar plans i projectes urbanístics per a municipis i actuacions urbanístiques en les províncies de Girona i Barcelona, com ara el Pla Intermunicipal de Figueres 1982, i també va participar en la redacció del Pla Plurimunicipal de Girona (1983) fins a l’etapa de l’Avanç del Pla.
La participació d’aquest arquitecte en la planificació territorial de Catalunya ha estat, doncs, decisiva. L’any 1983 va rebre el Premi Nacional d’Urbanisme pel Pla General d’Ordenació de Mollet del Vallès (Barcelona). També va dirigir els estudis per a l’ordenació de la Regió Metropolitana, la Vall Baixa del Llobregat i el Delta, i va col·laborar en la redacció de l’Avanç del Pla de Barberà del Vallès, entre d’altres projectes.
Els professors Carles Llop i Antoni Font, director i professor, respectivament, del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC, han estat els padrins de la cerimònia. Antoni Font ha estat l’encarregat de fer la Laudatio dels mèrits del professor i arquitecte.
Aquest reconeixement a la tasca de Juli Esteban ha estat impulsat pel Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC, i té el suport de les Escoles Tècniques Superiors d’Arquitectura de Barcelona i del Vallès (ETSAB i ETSAV) de la UPC, i també dels departaments de Composició Arquitectònica, d’Expressió Gràfica Arquitectònica I, i d’Estructures a l’Arquitectura. Així mateix, té el suport de la Càtedra Unesco ‘Ciutats Intermèdies’ de la Unión Internationale des Architectes, de l’Institut d’Estudis Territorials de Catalunya, de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, del Consejo Superior de Arquitectos de España, del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya, així com de rellevants personalitats del món acadèmic i professional en el camp de l’arquitectura, l’urbanisme i l’Administració local.
El professor Antoni Font ha resumit la tasca desenvolupada per Juli Esteban al llarg de més de quatre dècades d’activitat i el seu perfil biogràfic, que van estretament lligats a la història de l’urbanisme de Catalunya en les últimes dècades. Font ha destacat la seva contribució sobre els principis normatius en l’ordenació i regulació de l’urbanisme; la seva participació en els estudis d’elaboració del Pla General Metropolità i la seva aportació teòrica rellevant a l’anàlisi del sistema de ciutats de la regió metropolitana.
Així mateix, Font ha recordat que l’urbanista va preparar el llibre Elements d’ordenació urbana (1980), una obra que “s’ha consolidat com referència bibliogràfica inexcusable en la majoria d’escoles d’arquitectura de l’Estat”.
A banda de lloar la seva “contribució a la cultura urbanística des d’una perspectiva de l’urbanisme arquitectònic”, així com la seva “rellevant aportació al projecte del territori de la Catalunya del present i del futur”, Font ha destacat alguns trets de l’”enorme personalitat” del nou doctor i l’ha definit com “un personatge d’enorme qualitat humana, capacitat de lideratge i d’organització”. També l’ha retratat com a “curiós per tot i interessat per la història, la bona literatura, la semiòtica i la semàntica, amant del mar i excel·lent navegant, sofisticat gourmet i extraordinari cuiner, ‘culé’ de pro i bon ballarí.”
En el seu discurs, Juli Esteban ha fet una reflexió al voltant tant de la ciutat com del territori. Ha explicat que els projectes de futur de la ciutat han de ser entesos com una tasca col•lectiva i que l’urbanista ha de treballar per aquesta comesa. “El planejament de les ciutats i del territori ha de compaginar els interessos territorials i els beneficis generals” i que “la sostenibilitat és la justificació profunda del planejament urbanístic i territorial”.
Esteban ha fet referència a les relacions entre “les formes i els espais”, que, segons ha dit, “romanen”, i “els processos socials, que canvien”. En aquest sentit, s’ha detingut a parlar de l’Eixample, “com a exemple de paradigma d’aquest designi de permanència i canvis”, i també “com a referència per a les transformacions de la ciutat”. Segons ha afirmat Esteban, projectar el futur territorial requereix alhora “cautela i obertura, decisió i convicció”.
Pel que fa al territori, ha afirmat que el seu planejament, com la ciutat, comença per una lectura de la geografia i la història i ha defensat la idea “d’anar cap a una prosperitat sense creixement”. En relació a aquest àmbit, també ha advocat pel “màxim consens possible i l’autoritat necessària” com a requeriments per aprovar un pla territorial.
Per la seva banda, el rector Antoni Giró ha iniciat la seva intervenció afirmant que “amb aquest acte la UPC fa justícia a una fructífera trajectòria professional” i ha destacat “la tasca de pedagog, mestratge i referent” d’aquest urbanista, “tant per als joves estudiants com per als professionals”. El rector ha afirmat que aquest arquitecte ha sabut pensar a l’entorn dels models urbanístics i arquitectònics des del punt de vista de les persones que les habiten. Finalment, ha remarcat “la claredat, el rigor, el coneixement, la pràctica i la senzillesa” que caracteritzen la persona de Juli Esteban.
Biografia
Juli Esteban (Girona, 1944) es va titular a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) l’any 1968, i ha exercit com a professor entre els anys 1971 i 1974. Actualment, i des de fa 17 anys, és professor del Màster de projecció urbanística de la UPC. L’arquitecte ha tingut una llarga trajectòria en l’àmbit de l'urbanisme metropolità que ha contribuït al coneixement urbanístic en les seves dimensions teòrica, metodològica i professional. Ha estat responsable de dirigir importants treballs d’anàlisi i proposta urbanístiques des de diferents plataformes de l’Administració pública catalana, essent cap del Servei de Preparació de Sòl i Valoracions de Barcelona, en la Corporació Metropolitana de Barcelona entre el 1977 i el 1983, i posteriorment director d’aquesta mateixa Corporació fins el 1987.
Així mateix, va ser director de Serveis d’Ordenació Urbanística de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona del 1987 al 1992, director del Gabinet d’Estudis Urbanístics de l’Ajuntament de Barcelona entre el 1992 i el 2004 i, durant aquests mateixos anys, va ser responsable de la direcció del Programa de Plantejament Territorial de la Generalitat de Catalunya.
La producció de coneixement de Juli Esteban és extensa. Les seves publicacions arriben a la desena, en són alguns exemples: L’ordenació urbanística: conceptes, eines i pràctiques o Elements d’ordenació urbana, llibre que s’ha consolidat com a referència bibliogràfica en la majoria d’escoles d’arquitectura de l’Estat i algunes estrangeres de parla espanyola. A més, ha escrit nombrosos capítols de llibres i articles en revistes especialitzades, i ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació.
La seva obra ha tingut ressò en l’àmbit internacional i la tasca que ha desenvolupat a l’Administració pública s’ha plasmat en importants propostes urbanístiques, com ara el Pla General Metropolità de Barcelona (a finals dels anys 70) i els Plans Territorials Parcials de diferents àrees de Catalunya, entre 2006 i 2010. Durant aquests anys va ser també membre de l’equip Taller d’Arquitectura i Urbanisme (TAU), amb el que va desenvolupar plans i projectes urbanístics per a municipis i actuacions urbanístiques en les províncies de Girona i Barcelona, com ara el Pla Intermunicipal de Figueres 1982, i també va participar en la redacció del Pla Plurimunicipal de Girona (1983) fins a l’etapa de l’Avanç del Pla.
La participació d’aquest arquitecte en la planificació territorial de Catalunya ha estat, doncs, decisiva. L’any 1983 va rebre el Premi Nacional d’Urbanisme pel Pla General d’Ordenació de Mollet del Vallès (Barcelona). També va dirigir els estudis per a l’ordenació de la Regió Metropolitana, la Vall Baixa del Llobregat i el Delta, i va col·laborar en la redacció de l’Avanç del Pla de Barberà del Vallès, entre d’altres projectes.
Segueix-nos a Twitter
