•Notícia

Un grup de set estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT), de la Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC) han participat el passat mes d’agost al concurs internacional Air Cargo Challenge celebrat a Stuttgart (Alemanya) amb un avió de radio control dissenyat i construït per ells mateixos, i anomenat Trencalòs Freighter 180 (TF180). La seva participació en aquesta competició universitària ha estat exitosa. L’equip de l’ETSEIAT Trencalòs va ser el millor en la fase d’avaluació i de presentació oral del projecte entre els 27 equips de 24 universitats europees i asiàtiques que hi participaven, i el vuitè en el còmput global tenint en compte les fase de vol puntuables.

El concurs va començar molt bé per als politècnics de Terrassa perquè van aconseguir la millor valoració en l’avaluació del projecte i de la presentació oral. Després, a les rondes de vol, van aconseguir aixecar amb èxit 3 kg. Posteriorment, els intents d’aixecar 4,5 i 5,5 kg van acabar en un contratemps, degut a les condicions meteorològiques adverses de fort vent lateral, la qual cosa no va permetre al TF-180 mostrar tot el seu potencial. De fet, l’última ronda de vol de la competició va ser suspesa degut al fort vent. Tanmateix, els estudiants afirmen que “tornem molt satisfets de la feina feta i sobretot de l’experiència viscuda”.

El TF 180 és un avió dissenyat i construït íntegrament pels estudiants de la UPC. Fa 3 metres de llargària amb un pes en ordre de vol de 1.760 grams, de configuració convencional i cua en T, amb un disseny de fuselatge que permet carregar l’avió amb 6 kg, és a dir, de càrrega, en 30 segons. De fet, l’avió està dissenyat perquè pugui arribar a aixecar un màxim de 7,6 Kg de càrrega.

Aquesta aeronau radio controlada representa una evolució del model “Sparrow” creat anteriorment per l’equip i que va competir al mateix concurs l’any 2009. El TF180 és més eficient que el primer perquè els seus creadors han aconseguit reduir el pes mantenint la mateixa envergadura i fugint de la forma tradicional d'un avió per fer-lo el més pràctic possible, sobretot pel que fa al disseny del fuselatge. També han millorat molt el disseny de la unió entre les diferents seccions de l'ala, aconseguint un muntatge més senzill i lleuger que, en la prova estàtica al taller, va resistir sense problemes els 40 kg.

Els estudiants han construït l’avió TF180 combinant materials tradicionals, com la fusta bassa o de contraxapat, amb materials compostos com ara la fibra de carboni o la fibra de vidre. Per construir l'ala s'ha utilitzat la D-Box, que és un mètode ja utilitzat en edicions anteriors, consistent en una biga de bassa i carboni i una pell al vorall d'atac (part anterior del perfil que toca primer amb el flux d’aire) també de fibra de carboni feta amb motllos pels mateixos estudiants.

Les costelles de l’ala són igualment de bassa i fan 1 mm d'espessor. Per dotar-les de volum les van recobrir amb un material anomenat oracover, que és un film transparent utilitzat en aeromodelisme, i les van reforçar amb tires de carboni anomenades capstrips.

“Hem pogut realitzar la construcció gràcies a l'experiència de l'equip i a les instal·lacions de que disposem a l'Escola per tirar endavant els nostres projectes”, expliquen els estudiants.

Els principals problemes que han hagut de solucionar estan relacionades amb el tren d'aterratge, ja que és difícil trobar un tren que aguanti 10 kg però que alhora sigui tant lleuger com el que necessitaven. Per això, finalment van utilitzar un tren principal d'alumini relativament petit però reforçat amb un tensor d'acer. Pel que fa al tren d’aterratge anterior, aquest va ser dissenyat i construït pels mateixos estudiants, amb una vareta d'acer de 5mm de diàmetre conformada en calent per tal d'aconseguir la forma desitjada.

Atès les característiques constructives de l'ala, una altra dificultat va ser trobar la manera d'assegurar la simetria de les dos semi ales. Els estudiants ho van aconseguir utilitzant uns llits de porexpan tallats en fil calent per ajudar a la col·locació de les costelles de bassa.

En la competició també van tenir dificultats amb les rodes. Per les característiques de l'asfalt, unes rodes sòlides haurien estat les ideals. Les del TF180, tot i ser bastant dures, no eren les òptimes, cosa que va restar competitivitat a l’avió. Finalment, però, l’equip portuguès Passarola va deixar al de Terrassa un set de rodes més dures.

L’equip actual del TF180 es planteja ara la continuïtat del projecte per poder participar al curs vinent Air Cargo Challenge, que tindrà lloc a Covilha (Portugal). Per això estan mirant la millor manera d’animar a altres estudiants de l’ETSEIAT a prendre el relleu perquè puguin millorar l’avió amb què han participat aquest any.

L’equip del TF180 està composat per Jordi Pla (responsable del projecte), Martí Coma (pilot), Javier Alsina, Daniel Arcos, Xavier Roca, Maite Somoza, Sergi Viejo i el professor de l’ETSEIAT Miguel Mudarra (professor responsable).

Els patrocinadors del projecte són la UPC, l'ETSEIAT, a través del programa INSPIRE; l'Ajuntament de Terrassa; l’empresa d’aeromodelisme RCTècnic; la Mútua dels Enginyers i el Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l’Enginyeria (CIMNE) de la UPC, que va proporcionar a l’equip el software d’anàlisi estructural per a materials compostos.

Air Cargo Challenge 2011 va tenir lloc entre els dies 12 i 14 d’agost a Stuttgart (Alemanya). Hi van participar 158 estudiants que integraven 27 equips de 24 universitats procedents de 13 països d’arreu d’Europa i de la Xina. El guanyador del concurs va ser l’equip de la Universidade Beira Interior (Portugal), que amb el seu avió de 4,2 metres d'envergadura, va aconseguir aixecar 11 kg. Els segons classificats van ser els de l'equip de la Universitat de Munich (Alemanya).