•Notícia

El taller de Conxa Armengol, al carrer de Montserrat de Terrassa, ha estat el lloc on les restauradores de l’empresa Restauracions Policromia S.L. han treballat durant 7 mesos per restaurar un dels dos grans murals que es poden veure, des de l’any 1904, al vestíbul de l’Escola Industrial de Terrassa, actualment l’Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET), de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

En concret, s’ha restaurat el mural que penja de la paret de mà esquerra del vestíbul de l’edifici, titulat Al·legoria del transport. A l’altre mural, titulat Al·legoria del comerç i la indústria tèxtil, penjat a la paret de mà dreta del mateix vestíbul, el pintor terrassenc Pere Viver i Aymerich (1872-1917) va il·lustrar l’any 1904 tot el procés de fabricació tèxtil, des de l’obtenció de la matèria primera fins el transport del producte acabat.

El gran format de l’obra, el sistema de muntatge al bastidor que la suporta, el paper sobre el qual està pintada l’al·legoria i la tècnica pictòrica han constituït les principals dificultats. El mural, d’11 metres de llarg per 2,24 metres d’ample, estava penjat a la paret a una alçada de 4 metres i els cargols que el subjectaven també formaven part de la subjecció al bastidor de fusta sobre el que Viver va disposar el paper al qual va pintar l’”Al·legoria del Transport” amb tremp de cola. Per treure el mural de la seva posició original, els tècnics van muntar una bastida i,pujats a ella, el van descargolar i el van baixar cuidadosament de manera manual, amb l’ajut d’eslingues. Un cop restaurat al taller de Conxa Armengol per l’equip de Restauracions i Policromia S.L:, els mateixos tècnics van muntar novament una bastida, van pujar el mural també manualment, amb eslingues, i el van ancorar directament a la paret amb peces metàl•liques especials fetes a mida, a les quals el mural queda perfectament encaixat al mur, amb total seguretat i estabilitat.

Segons explica la restauradora en cap i especialista en paper, Isabel Ayala, “Hem actuat tant en el suport on estan pintades les figures del mural, com en el material sustentat (els pigments i tècnica pictòrica), al bastidor i al sistema d’ancoratge a la paret. Les tècniques que hem fet servir són les pròpies en restauració de paper i en obres de gran format: neteja mecànica i humida, consolidació del suport, fixat de la capa pictòrica, reintegració al suport, laminació, entelat i, finalment, reintegració cromàtica.” Ayala destaca també la novetat en l’ús per l’entelat de teixit de raió amb polpa de cel·lulosa.

En el treball de restauració de l’obra, els tècnics han observat que els colors dominants són el blau ultramar, el verd crom, el terra, el groc, vermell, negre i blanc. Tot amb múltiples repintades ja oxidades que alteraven el seu color original. Durant aquestes tasques de recuperació cromàtica, les restauradores van descobrir, a través de la utilització de llum ultraviolada, que l’artista es va penedir d’alguns traços en el decurs creatiu del mural.

Els treballs de restauració han estat delicats i complexos. L’obra estava molt malmesa a causa de l’afectació de la humitat provinent del pis superior. El pas del temps i la constitució intrínseca dels materials han propiciat l’acumulació de pols, els despreniments, els estrips, les perforacions, les pèrdues puntuals de suport original, l’afectació del suport de fusta, i el desgast dels pigments. També s’han fet evidents la tensió i aureoles molt agressives causades per la humitat esmentada. A més, el mural patia seriosos riscos de desprendre’s de la paret ja que el sistema de muntatge original era poc adequat i havia esdevingut en inestable. D’aquí que “l’Al•legoria del Transport” de Pere Viver, no es pogués gaudir en tota la seva dimensió. La seva conservació, de no haver actuat a temps, hauria estat més que dubtosa.

Els dos murals que decoren el vestíbul de l’Escola Industrial de Terrassa representen tot el procés de la indústria llanera. El que penja de la paret dreta representa el tractament de la matèria primera, la tintura, (amb la seva preparació), la filatura i, finalment, el tissatge, amb la visió de tres esplèndids teleres Jacquard.

El mural de l’esquerra -el que s’ha restaurat- representa unes pinzellades de la industrialització que va marcar la manera de treballar a finals del segle XIX i que va canviar la societat en molts aspectes. Conxa Bayo, antiga alumna de l’EET i membre de l’Associació d’Amics i Antics Alumnes de l’Escola (A4), és també especialista en patrimoni industrial, una gran coneixedora d’aquesta dos murals i de l’obra de Pere Viver. Bayo creu que “el més significatiu d’aquest mural és el transport. Viver va pintar, per exemple, un tren de vapor amb el seu canvi d’agulles, un gran buc de vapor i la barcassa que apropava la mercaderia al port. També es pot veure el transport a bast, amb un magnífic cavall que transporta un motor de corrent continua. Finalment, el mural mostra una instal·lació d’uns llums d’arc voltaic. Però tot això no quedaria complert sense la presència a l’obra de les persones que hi treballaven, un testimoni de la seva tasca, de la manera de vestir i del tipus d’oficis auxiliars amb que comptava la indústria d’inicis del segle XX”.

Pere Viver i Aymerich va néixer a Terrassa l’any 1872 i va morir força jove, l’any 1917. La seva família era propietària d’una empresa de pintura decorativa, a on es van formar ell mateix i el seu germà Tomàs (1876-1951), també pintor. Pere Viver va estudiar a la Llotja de Barcelona i va tenir taller propi. A més de la seva dedicació com a pintor, va ser professor a l’Escola d’Arts i Oficis de la mateixa Escola Industrial que va decorar amb el seus murals. Tant Tomàs com el seu germà Pere van treballar amb Alexandre de Riquer al Cafè Català del raval, a Terrassa. A on van introduir elements simbolistes originaris d’Europa. Pere Viver també va decorar la Casa Pere Màrtir Armengol,pintures recuperades per al Museu de Terrassa. Aquest pintor egarenc va rebre el magisteri i la influència de J. Vancells, sobre tot a les seves obres paisatgistes. Més endavant rebria les idees de Alexandre de Riquer, sobre tot en la pintura decorativa. Al final de seva trajectòria va acabar realitzant una pintura molt propera a les noves avantguardes.