•Notícia

L’informe “L’educació superior compromesa amb la sostenibilitat: de Comprendre a Actuar” ha estat elaborat per 85 experts de 38 països i dirigit i editat per la GUNi. L’informe pren com a punt de partida la convicció que, precisament, el repte més important per a l’educació superior és ara mateix posar el coneixement al servei de la transformació social, un procés que, segons els autors de l’informe, en aquest moment implica avançar cap a la sostenibilitat.

L’informe s’estructura en varies parts: la primera dibuixa el context actual; a continuació es mostra de quina manera les diferents regions del món estan avançant pel que fa a la contribució de l’educació superior a la sostenibilitat i presenta una visió general d’experiències i bones pràctiques; a continuació, es presenta un estudi de la GUNi que identifica les principals barreres que impedeixen que les institucions d’educació superior puguin contribuir a la sostenibilitat, i destaca algunes solucions; la darrera part del volum se centra en les visions per a la transformació i per passar de comprendre a actuar.

L’informe conclou que les institucions d’educació superior no estan entenent la veritable natura del repte que suposa la sostenibilitat. Si la universitat vol jugar un paper transformador en i de la societat, aquesta ha de ser la primera en transformar-se. Existeixen iniciatives que es poden considerar, com ara l’inici en la transició vers al canvi, però el ritme de transició està essent lent si tenim en compte la urgència de les necessitats.

Els experts dibuixen un panorama en el qual s’han de repensar les institucions d’educació superior de forma holística i, també, dels seus àmbits de gestió, de coneixement i recerca, ensenyament i aprenentatge, i de la seva funció i relació amb la comunitat. Alerten que fa falta més lideratge i estratègia institucional, que cal investigar i crear coneixement de forma més interdisciplinar i transdisciplinar. Consideren que les formes d’aprendre han de canviar per estar basades en alguna cosa més que coneixement: “s’han d’enfocar també a aspectes de la formació de l’ésser, han de mantenir la qualitat de la interacció amb els altres i amb l’entorn i han de transformar-se en fórmules d’aprenentatge transversal quant a disciplines i perspectives, i transfronterer”.

La noció de sostenibilitat, presentada el 1987 en l'Informe Brundtland, ha seguit una llarga evolució fins als nostres dies. Va sorgir associada a la voluntat de promoure un canvi en el model de desenvolupament econòmic i ha anat acompanyant les reflexions socials, polítiques i culturals preocupades per un futur ambientalment i socialment més just.

En el cas de “L’educació superior compromesa amb la sostenibilitat: de Comprendre a Actuar” les reflexions abasten tot el mapa de vinculacions que la sostenibilitat té amb l’educació superior.

Alguns d’aquests experts són, per exemple el nord-americà Lester R. Brown, fundador del Worldwatch Institute i del Earth Policy Institute i seleccionat com un dels Foreign Policy’s Top Global Thinkers en el 2010; Paul Raskin, fundador i director del Tellus Institute; Daniella Tilbury, directora de l'International Research Institute in Sustainability (IRIS) de la University of Gloucestershire; Aurea Christine Tanaka, responsable de programes d’EDS a la Universitat de les Nacions Unides (UNU), o Arjen Wals, càtedra UNESCO d'Aprenentatge Social i Sostenibilitat a la Wageningen University.

El quart informe GUNi s'ha presentat en el marc d’una jornada específica que s’ha titulat “Universitats en transició, transformacions per a la sostenibilitat” i que ha tingut lloc el dia 24 de novembre en el Recinte Històric de Sant Pau. A la inauguració de la sessió han assistit el rector de la UPC, Antoni Giró, el director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, Lluís Jofre, i el sotsdirector general de Modernització i Internacionalització Universitària del Ministeri d’Educació, Luís María Delgado. La jornada ha debatut els continguts bàsics de l’informe i ha estat un punt de trobada per a especialistes en sostenibilitat i en educació superior, que ha permès compartir les idees emergents i les transformacions que s’estan duent a terme en les institucions d’educació superior. La GUNi compta amb el suport de la UNESCO i la UNU, que són membres fundadors juntament amb la UPC, els quals ha estat presents a la sessió d’inauguració.

Ha destacat la participació de Maria Novo, que és doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació i titular de la Càtedra UNESCO d’Educació Ambiental de la UNED, així com consultora de la UNESCO en matèria de medi ambient, educació ambiental i desenvolupament sostenible. Novo ha fet reflexionar els assistents a la seva conferència interactiva sobre la formació que està rebent l’estudiantat universitari al llarg dels seus estudis, els seus condicionants i sobre si aquesta formació permetrà articular un nou model social. A la sessió de tarda hi ha un taller de treball amb experts de tot l’Estat on es proposa analitzar com s'està transformant l'educació superior a l’Estat per contribuir a la sostenibilitat, i identificar les barreres que dificulten el procés, a fi de debatre i consensuar les vies d'acció en què cal avançar en el context espanyol, perquè les universitats avancin més decididament en la seva transició cap a la sostenibilitat.