•Notícia
Compartir
En el marc del Màster de Ciències del Mar (UPC-UB)
Pràctiques d’oceanografia a l’Atlàntic
Del 25 de gener al 4 de febrer, l'estudiantat del Màster de Ciències del Mar. Oceanografia i Gestió del Medi Marí, que fan conjuntament la UPC i la UB, realitzen una campanya oceanogràfica a bord del vaixell Cornide de Saavedra, en aigues de l'Atlàntic.
26/01/2011
El Cornide de Saavedra, un vaixell oceanogràfic de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO), acull un cop més la campanya oceanogràfica que es durà a terme en el marc del Màster de Ciències del Mar. Oceanografia i Gestió del Medi Marí de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), coordinat per la professora Montserrat Vidal, del Departament d'Ecologia de la UB. La nova campanya científica, que es desenvoluparà del 25 de gener al 4 de febrer, amb els professors de la UB Antoni Calafat i Montserrat Vidal com a caps científics, té com a base el port de Vigo i cobrirà l’àrea de navegació de la Ria de Vigo i àrees properes d’interès oceanogràfic a la costa atlàntica de Galícia.
L’objectiu de la campanya és posar en contacte l'estudiantat del Màster amb l’activitat científica a bord d’un vaixell oceanogràfic i els mètodes i equipaments tècnics de recerca en ciències del mar (oceanografia, biologia marina, sedimentologia, recursos vius, etc.). Totes les activitats es duran a terme a bord del Cornide de Saavedra, un vaixell oceanogràfic amb capacitat oceànica, de 1100 tones de desplaçament i 68 metres d’eslora, i que és propietat de l’IEO, un organisme públic d’investigació de referència en la recerca oceanogràfica a tot l’Estat.
"Les ries són antigues valls fluvials, originades durant els periodes anteriors de baix nivell del mar i actualment inundades. La Ria de Vigo és un indret idoni per l’estudi de les geologia i sedimentologia marines, a causa del gran poder de retenció de sediment al seu interior, originat per la barrera morfològica que constitueixen les illes Cies", explica el professor Antoni Calafat, del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB.
La ria de Vigo mostra una interacció de diferents factors hidrodinàmics: les aportacions fluvials dels rius Otaivén i Verdugo (tant d’aigua dolça com de sediments), l’acció de la marea (més efectiva a les parts interiors i someres) i l’onatge. El resultat d’aquests factors és una clara zonació en la distribució dels sediments, amb un eix central de les zones més profundes —caracteritzat per la presència de materials fins i rics en materia orgànica— i uns marges on s’accumulen sorres i graves riques en carbonats.
Des de la perspectiva de l’ecologia marina, "la característica més remarcable de la Ria de Vigo i, en general, de les Ries Baixes, és l’enriquiment intermitent, per l’arribada d’aigües fondes riques en sals nutritives, que té lloc durant els episodis d’aflorament característics de la primavera i l’estiu", afirma la professora de la UB Montserrat Vidal, coordinadora del màster. "Aquest fet condiciona l’estacionalitat de la zona quant a les propietats de les aigües, la circulació, la presència de determinades espècies i la producció primària".
En l’àmbit de l’oceanografia física, els alumnes faran ús dels equipaments tècnics i científics per obtenir perfils de l’estructura vertical i horitzontal de les masses d’aigua de l’estuari i l’àrea marina adjacent, i per analitzar la variació de factors com la temperatura, la salinitat i la densitat. Durant la campanya, també s’obtindran mostres en diferents estacions per estudiar les característiques de les masses d’aigua a diferent fondària. Els estudiants també faran mostrejos per estudiar el sistema pelàgic, que inclou el conjunt d’organismes que viuen en mar obert, a les capes superficiales o entre aigües (plancton i neuston). Un altre objetiu és obtenir mostres d’organismes bentònics per conèixer les comunitats que habiten els fons de la ria, la plataforma continental i el talús continental superior, i de diferents espècies de peixos que abunden a la zona.
Des del punt de vista del coneixement de la zona costanera, "l'estudiantat del màster també realitza activitats d’enginyeria civil al mar. En aquest sentit, es fan servir les dades obtingudes a través de les xarxes de mesura permanents com ara la XIOM (Xarxa d’Instruments Oceanogràfics i Meteorològics de la costa catalana), que es manté i gestiona des de la UPC", explica el catedràtic i investigador de la UPC Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d'Enginyeria Marítima.
Així mateix, els alumnes també tracten amb dades reals de les campanyes específiques de projectes científics, com ara les que s’han fet al port de Barcelona i a tot el litoral barceloní i de Badalona, en el marc del projecte europeu FIELD_AC (Fluxes, Interactions and Environment at the Land-Ocean Boundary. Downscaling, Assimilation and Coupling), centrat a millorar la precisió i la fiabilitat de les prediccions d’onatge, corrents i nivells del mar a la frontera mar-terra, que sempre és la més problemàtica de caracteritzar
La UB i la UPC impulsen aquest màster universitari, de perfil multidisciplinari, i adreçat a oferir una formació avançada, teòrica i pràctica, en oceanografia i gestió del medi marí, tal com ja fa el programa conjunt de doctorat de la UB i la UPC de Ciències del Mar, de llarga tradició en el panorama universitari espanyol, coordinat per part de la UB pel catedràtic Miquel Canals, cap del Grup de Recerca en Geociències Marines, i per part de la UPC pel catedràtic Agustín Sánchez-Arcilla.
El cos docent del màster està format per professors de la UB, la UPC, i el CSIC, que en conjunt representen els principals centres docents i de recerca en les ciències marines a Catalunya.
L’objectiu de la campanya és posar en contacte l'estudiantat del Màster amb l’activitat científica a bord d’un vaixell oceanogràfic i els mètodes i equipaments tècnics de recerca en ciències del mar (oceanografia, biologia marina, sedimentologia, recursos vius, etc.). Totes les activitats es duran a terme a bord del Cornide de Saavedra, un vaixell oceanogràfic amb capacitat oceànica, de 1100 tones de desplaçament i 68 metres d’eslora, i que és propietat de l’IEO, un organisme públic d’investigació de referència en la recerca oceanogràfica a tot l’Estat.
"Les ries són antigues valls fluvials, originades durant els periodes anteriors de baix nivell del mar i actualment inundades. La Ria de Vigo és un indret idoni per l’estudi de les geologia i sedimentologia marines, a causa del gran poder de retenció de sediment al seu interior, originat per la barrera morfològica que constitueixen les illes Cies", explica el professor Antoni Calafat, del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB.
La ria de Vigo mostra una interacció de diferents factors hidrodinàmics: les aportacions fluvials dels rius Otaivén i Verdugo (tant d’aigua dolça com de sediments), l’acció de la marea (més efectiva a les parts interiors i someres) i l’onatge. El resultat d’aquests factors és una clara zonació en la distribució dels sediments, amb un eix central de les zones més profundes —caracteritzat per la presència de materials fins i rics en materia orgànica— i uns marges on s’accumulen sorres i graves riques en carbonats.
Des de la perspectiva de l’ecologia marina, "la característica més remarcable de la Ria de Vigo i, en general, de les Ries Baixes, és l’enriquiment intermitent, per l’arribada d’aigües fondes riques en sals nutritives, que té lloc durant els episodis d’aflorament característics de la primavera i l’estiu", afirma la professora de la UB Montserrat Vidal, coordinadora del màster. "Aquest fet condiciona l’estacionalitat de la zona quant a les propietats de les aigües, la circulació, la presència de determinades espècies i la producció primària".
En l’àmbit de l’oceanografia física, els alumnes faran ús dels equipaments tècnics i científics per obtenir perfils de l’estructura vertical i horitzontal de les masses d’aigua de l’estuari i l’àrea marina adjacent, i per analitzar la variació de factors com la temperatura, la salinitat i la densitat. Durant la campanya, també s’obtindran mostres en diferents estacions per estudiar les característiques de les masses d’aigua a diferent fondària. Els estudiants també faran mostrejos per estudiar el sistema pelàgic, que inclou el conjunt d’organismes que viuen en mar obert, a les capes superficiales o entre aigües (plancton i neuston). Un altre objetiu és obtenir mostres d’organismes bentònics per conèixer les comunitats que habiten els fons de la ria, la plataforma continental i el talús continental superior, i de diferents espècies de peixos que abunden a la zona.
Des del punt de vista del coneixement de la zona costanera, "l'estudiantat del màster també realitza activitats d’enginyeria civil al mar. En aquest sentit, es fan servir les dades obtingudes a través de les xarxes de mesura permanents com ara la XIOM (Xarxa d’Instruments Oceanogràfics i Meteorològics de la costa catalana), que es manté i gestiona des de la UPC", explica el catedràtic i investigador de la UPC Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d'Enginyeria Marítima.
Així mateix, els alumnes també tracten amb dades reals de les campanyes específiques de projectes científics, com ara les que s’han fet al port de Barcelona i a tot el litoral barceloní i de Badalona, en el marc del projecte europeu FIELD_AC (Fluxes, Interactions and Environment at the Land-Ocean Boundary. Downscaling, Assimilation and Coupling), centrat a millorar la precisió i la fiabilitat de les prediccions d’onatge, corrents i nivells del mar a la frontera mar-terra, que sempre és la més problemàtica de caracteritzar
La UB i la UPC impulsen aquest màster universitari, de perfil multidisciplinari, i adreçat a oferir una formació avançada, teòrica i pràctica, en oceanografia i gestió del medi marí, tal com ja fa el programa conjunt de doctorat de la UB i la UPC de Ciències del Mar, de llarga tradició en el panorama universitari espanyol, coordinat per part de la UB pel catedràtic Miquel Canals, cap del Grup de Recerca en Geociències Marines, i per part de la UPC pel catedràtic Agustín Sánchez-Arcilla.
El cos docent del màster està format per professors de la UB, la UPC, i el CSIC, que en conjunt representen els principals centres docents i de recerca en les ciències marines a Catalunya.
Segueix-nos a Twitter
