•Notícia
Projectes amb empreses. Article publicat a la revista Informacions 246 (novembre 2011)
Precisió per al sistema Galileo
El grup d’Astronomia i Geomàtica (gAGE) de la UPC, germen de la spin-off gAGE-NAV SL, ha desenvolupat algorismes per millorar l’exactitud del sistema global de navegació europeu per satèl·lit Galileo. L’equip col·labora des del 2002 amb l’Agència Espacial Europea (ESA), que ha patentat molts dels seus descobriments.
El sistema de navegació europeu Galileo és a punt d’esdevenir una realitat. A l’octubre es van posar en òrbita els dos primers satèl·lits d’aquest projecte, el desplegament del qual finalitzarà l’any 2020, quan disposarà d’una trentena de satèl·lits.
Galileo és un sistema de navegació per satèl·lit europeu, amb cobertura mundial, similar al GPS americà o al GLONASS rus. En contrast amb els sistemes d’origen militar GPS i GLONASS, Galileo s’ha dissenyat en funció de les necessitats dels usuaris civils. Oferirà un senyal de lliure accés per a un posicionament amb pocs metres d’error, que serà millor que els dels sistemes GPS i GLONASS, que actualment tenen uns 10 metres d’error. A més a més, els usuaris que necessitin posicionar-se amb una precisió de centímetres podran contractar un servei específic.
El gAGE, en el marc de diferents projectes competitius finançats per l’ESA, ha desenvolupat nous algorismes per a Galileo amb l’objectiu d’aconseguir una navegació per satèl·lit més precisa. S’ha demostrat que un receptor multifreqüència permet obtenir un posicionament amb pocs centímetres d’error en qualsevol punt del planeta. A més a més, amb la tecnologia dissenyada aquesta precisió s’assoleix quasi instantàniament amb el sistema Galileo a les àrees continentals que disposen d’una xarxa d’estacions de referència.
Manuel Hernández-Pajares, investigador del gAGE i un dels impulsors de l’empresa gAGE-NAV SL juntament amb José Miguel Juan i Jaume Sanz, explica que “la implementació d’aquest servei no ha de requerir el desplegament d’una nova xarxa d’estacions de referència, ja que pot funcionar amb la xarxa del sistema europeu EGNOS per a l’aviació civil, ja desplegada”.
“Avui en dia ja hi ha serveis d’alta precisió (High Precision Positioning Service, HPPS), com ara el Real-Time Positioning (RTK) o el Precise Point Positioning (PPP)”, afegeix José Miguel Juan. “Ambdós tenen, però, limitacions: l’RTK requereix moltes estacions base per cobrir regions extenses i també una amplada de banda important per a la transmissió de dades. El PPP, en canvi, necessita un llarg temps de convergència per obtenir una posició precisa”, assenyala. A causa d’aquestes limitacions, afirma Juan, “els serveis d’alta precisió s’orienten a usuaris professionals (topografia, cartografia, recerca...).” L’aplicació dels algorismes desenvolupats pel gAGE, juntament amb l’adveniment de la multiconstel·lació amb els satèl·lits Galileo i el futur GPS modernitzat, obrirà la porta a estendre aquests serveis.
Tot i que el sistema de navegació Galileo no es completarà fins al 2020, es preveu que l’any 2014 ja es disposarà d’una constel·lació de 18 satèl·lits en òrbita, la qual cosa farà possible l’operativitat de la majoria d’aplicacions.
Les diverses tecnologies avançades que ha dissenyat el grup d’Astronomia i Geomàtica (gAGE) de la UPC estan protegides per 15 patents: “tres són nacionals i finançades per la Universitat i 12 són internacionals, impulsades per l’ESA”, concreta Jaume Sanz.
Aquest grup de recerca, que gaudeix de prestigi internacional, també ha signat diversos contractes competitius, a banda de l’ESA, amb la NASA, l’Organització Europea per a la Seguretat de la Navegació Aèria (Eurocontrol) i el consorci empresarial Galileo Joint Undertaking, entre d’altres.
Segueix-nos a Twitter