•Notícia

En el darrer segle l’impacte de les activitats humanes sobre els sistemes naturals s’ha intensificat a una escala fins ara mai experimentada. Els mars i oceans del món no en són una excepció.

Entre les múltiples pressions d’origen antropogènic a què estan sotmesos, cada vegada és més rellevant l’atenció que dedica la comunitat científica a la contaminació acústica. De fet, hi ha un consens creixent sobre el fet que la introducció massiva en el medi marí de fonts sonores artificials suposa una amenaça per a l’equilibri natural i la biodiversitat. “Aquest tipus de contaminació és més important que qualsevol altra, com per exemple els abocaments de residus, perquè no està regulada”, afirma Michel André, director del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB).

Quan es parla de fonts sonores introduïdes en el medi marí que poden produir contaminació, els experts destaquen la importància de distingir entre fonts de soroll i senyals acústics. Dins la categoria de fonts de soroll s’hi inclouen, entre d’altres, el trànsit marítim, l’exploració i explotació de parcs eòlics marins, les explosions submarines o els avions supersònics, per exemple. L’objectiu de les activitats humanes que generen aquestes fonts sonores en cap cas consisteix en extreure informació del soroll que produeixen.

D’altra banda, els senyals acústics provenen dels estudis sísmics que es duen a terme per analitzar la composició del fons marí, dels sistemes de sonar amb finalitats militars i industrials, o dels dispositius acústics dissuasius que usen senyals d’alerta acústica locals per mantenir allunyats els mamífers marins de les zones de pesca comercial. Aquests senyals també són originats pels dispositius acústics d’assetjament que es fan servir per reduir la caça de les poblacions de peixos pels mamífers a mar obert i els que s’utilitzen en les piscifactories o els experiments científics orientats a estudiar la propagació acústica submarina. Totes aquestes són fonts sonores amb interès o intencionals en tant que generen soroll a l’entorn per obtenir-ne dades.

Davant la necessitat de regular la producció de soroll al mar i reduir-ne la contaminació, fer una distinció és rellevant. “És més fàcil actuar sobre el que es considera estrictament soroll que sobre les fonts sonores intencionals”, afirma Michel André. En el primer cas, es tractaria d’obligar els promotors d’aquestes activitats a adoptar les mesures necessàries per reduir els nivells de contaminació acústica, perquè són activitats que podrien fer-se sense soroll. En el segon cas, fins que no hi hagi solucions alternatives que permetin aconseguir els mateixos objectius, el que caldria és recomanar l’adopció de totes les mesures preventives possibles per mitigar els efectes negatius associats a la introducció de senyals acústics.

El cicle de la vida al mar està minuciosament ordenat en esglaons d’organismes cada vegada més complexos. Cada un d’aquests esglaons correspon a un nivell tròfic específic i un desajust de qualsevol dels nivells pot desequilibrar o, fins i tot, trencar la cadena alimentària, en els dos sentits.

Si bé és cert que pràcticament tots els organismes marins depenen en certa mesura del so per desenvolupar les seves funcions biològiques, els cetacis són els animals que habiten el medi aquàtic més susceptibles de patir els efectes de la contaminació acústica.

Des de fa milions d’anys, els cetacis han evolucionat al voltant de la percepció acústica del medi, fent servir els sons per comunicar-se, alimentar-se, orientar-se o trobar-se amb altres membres del seu grup. “Aquesta dependència vital i gairebé exclusiva de la informació acústica fa que fins ara els científics els considerem el millor bioindicador del límit de tolerància acústica dels oceans”, explica Michel André. “A més a més — afegeix—, per la seva condició de màxims depredadors, són un esglaó essencial de la cadena alimentària en el medi marí.”

Actualment, s’associa l’increment de la mortalitat dels cetacis per col·lisions amb vaixells o perquè embarranquen en massa a l’ús del sonar militar, i diferents estudis anatòmics demostren que aquestes fonts sonores poden provocar la pèrdua d’audició en els animals, cosa que en limita les capacitats per viure a l’oceà.

Malgrat que encara hi ha molts interrogants sobre el possible impacte de les fonts de soroll i els senyals acústics en el funcionament dels sistemes vitals dels animals, totes són raons de pes que fan que la majoria d’estudis relatius a l’impacte de la contaminació acústica es realitzin en cetacis. Aquests animals són els sentinelles de la salut del mar, l’equilibri i el desenvolupament dels quals pot influir sobre l’equilibri i el desenvolupament de la resta de la cadena tròfica.

El LAB de la UPC, vinculat a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, estudia el biosonar (les emissions sonores) dels cetacis i crea aplicacions per limitar els efectes de la contaminació acústica sobre el medi marí. Així, ha desenvolupat un sistema pioner al món que permet analitzar com els sorolls produïts per l’activitat humana afecten l’hàbitat dels cetacis i l’equilibri natural dels oceans. El sistema, batejat amb el nom de Listening to the Deep Ocean Environment (LIDO), és un projecte finançat parcialment per la Comissió Europea en el marc del sisè Programa marc d’R+D.

El LIDO s’ha desenvolupat aprofitant les xarxes d’observatoris submarins ja existents, destinats principalment a l'anàlisis de riscos geofísics i la detecció i estudi de neutrins (partícules subatòmiques que es desplacen per l’espai sense que els detingui la matèria).

Actualment el projecte integra un total de 13 observatoris: deu en aigües europees, integrats en la Xarxa Europea d’Observatoris Submarins (ESONET) i en les infraestructures submarines el projecte ANTARES (a França), i tres a la costa oest del Canadà, a les plataformes submarines de la xarxa Neptune. Aquestes infraestructures han estat equipades amb hidròfons (sensors acústics) i el software necessaris per enregistrar els sons del fons marí.

“La novetat del projecte LIDO és que per primera vegada es pot enregistrar la contaminació acústica en temps real”, comenta Michel André. El que es feia fins ara —explica— era sortir al mar per enregistrar-ne els sons, la informació s’emmagatzemava en discs durs i es tornava als laboratoris per analitzar les dades d’unes quantes setmanes i extrapolar-les al llarg de l’any. “Això vol dir que només es disposava de dades parcials" afegeix. LIDO permet tenir accés a dades globals, des del punt de vista geogràfic. "A més, l'avantatge de disposar d’un sistema de cablatge submarí és que el flux de dades és continu, es pot tenir informació en temps real que amb els algorismes que hem desenvolupat s’interpreten de manera automatitzada.”

El funcionament de LIDO és el següent: s’obté un registre automàtic dels esdeveniments acústics detectats i s’identifiquen i classifiquen les fonts segons que siguin d’origen biològic o antropogènic. El sistema permet escoltar simultàniament què passa en diversos punts d’observació, com ara l’illa de Vancouver, el mar de Ligúria o la costa de Vilanova i la Geltrú. Així mateix, quan les antenes ho permeten els sons es poden ecolocalitzar i visualitzar en un radar. També és possible fer una anàlisi estadística de la situació, és a dir, de la presència de cetacis i dels nivells de soroll al llarg dels mesos. D’aquesta manera es pot analitzar la interacció entre el soroll artificial i la presència de cetacis. Finalment, també es té accés a una biblioteca de cetacis que conté dades històriques. Tot plegat, a l’abast de la comunitat científica i de qualsevol persona interessada a través del web http://listentothedeep.com.