•Notícia

El dia 21 de gener, a les 19 h, la sala de conferències de l’edifici històric de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrials, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), al carrer Colom, 1, serà l’escenari de l’acte de celebració del 20è aniversari de Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC, ubicada al Campus de Terrassa. Des de la seva creació, al maig de 1996, ha esdevingut un centre de referència multidisciplinari crític, reflexiu i obert, que fomenta la tecnologia que contribueix a un desenvolupament humà més sostenible, que no generi més desequilibris i que conservi la diversitat del planeta.

Per commemora-ho, durant l’acte de celebració del 20è aniversari tindrà lloc la presentació del número 16 de la revista Sostenible?, editada per la mateixa Càtedra juntament amb la Fundació Mina Aigües de Terrassa, i que recull un conjunt de reflexions de diferents autors sobre els treballs que es van dur a terme durant la 21a sessió de la Conferència Internacional sobre el Canvi Climàtic (COP21), realitzada a la capital francesa el desembre passat.

Un d’aquests articles és el treball que va ser acceptat a l’agenda del COP 21 i que proposa un model de justícia climàtica per càpita tot fixant un percentatge de reducció d’emissions global a través d’un repartiment just del pressupost de carboni. La prposta és del Grup sobre el Governament del Canvi Climàtic (GGCC), del grup singular de recerca de la UPC Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme (STH). Aquest grup ha calculat exactament com seria aquesta distribució equitativa, que té en compte les emissions per càpita en comptes de les emissions totals de cada Estat. Segons la projecció que ha realitzat el grup de la UPC des d’aquesta perspectiva, la major part de les emissions futures les haurien de produir la Índia (18%), l’Àfrica sense Sud-àfrica (18%) i la Xina (17%), mentre que als Estats Units o la Unió Europea els hi correspondria només el 3% i el 6% del total mundial, respectivament. L’estudi el va presentar a Paris el professor Josep Xercavins, responsable del grup de recerca SHT.

En aquest número, la revista Sostenible? també publica un estudi relacionat amb el paper de les centrals nuclears en el futur, als informes anuals del Panell Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i al paper de les ciutats i de les administracions locals en el seguiment dels acords del COP 21. La publicació es tanca amb un resum dels acords que es van signar a París a finals de l’any passat, per part de Nicola Tollin, investigador de la Universitat de Bradford (Regne Unit).

L’acte commemoratiu s’iniciarà a les 19 hores amb la presentació “20 anys Càtedra UNESCO de Sostenibilitat: Passat, present i futur”, per part de Jordi Morató, director de la Càtedra, i continuarà a les 19.15 h amb la presentació, per part de Josep Pont Vidal, investigador del Núcleo de Altos Estudios Amazónicos (UNEA) de la Universidad Federal du Parà (Brasil) del llibre “Sistemas y ser humano: pensamiento autoreferencial en la Amazonia”, publicat por Icaria Editorial.

A continuació tindrà lloc la presentació de la revista Sostenible? a càrrec del professor Enric Carrera, segon director de la Càtedra, i per Avel·lí Martorell, secretari del Patronat de la Fundació Mina Aigües de Terrassa. A les 19.45 h, l’investigador Nicola Tollin, de la Universitat de Bradford (Regne Unit), farà un resum i una valoració de les conclusions de la COP 21 de la Cimera del Clima de París de 2015.

La Càtedra UNESCO de Sostenibilitat (CUS) de la Universitat Politècnica de Catalunya es va crear el maig de 1996 com a resultat del Congrés Internacional en Tecnologia, Desenvolupament Sostenible i Desequilibris que aquesta universitat va organitzar a la ciutat de Terrassa el desembre de 1995. És un centre multidisciplinari que fomenta el treball en xarxa dins de la UPC i amb altres grups del món universitari i professional.

Segons explica el seu actual director, Jordi Morató, “la CUS pretén ser un espai interdisciplinari, crític, reflexiu i obert que fomenti una tecnologia que contribueixi al desenvolupament humà sostenible, on cada cop hi hagi menys desequilibris i més diversitat”. Per aconseguir-ho, el professorat de la CUS treballa al voltant d’un sistema integrat d’activitats de recerca, formació, informació i documentació centrades, principalment, en l’anàlisi de les relacions múltiples entre les esferes econòmica, sociopolítica, tecnològica i ecològica

“Aquest plantejament conjunt del canvi global”, afegeix Morató, “descansa sobre una base multidisciplinària que engloba la integració de fets i coneixements científics amb objectius i principis humanístics. Del que es tracta es d’analitzar la complexitat dels problemes mundials i tractar tots els factors vinculats a l’avaluació integrada de les perspectives globals,” conclou Jordi Morató.