•Notícia
Compartir
Ramon Noguera, primer distingit d’honor de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa
Ramon Noguera: "El futur de la societat està vinculat a les necessitats visuals"
La Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) ha lliurat la primera Distinció d’Honor a Ramon Noguera, pioner de l’optometria i creador de les primeres lents de contacte a Espanya, als anys 60. La seva passió per la salut visual i la professió, i el seu esperit emprenedor l’han convertit en una figura cabdal de la salut visual. Ha tingut molt a veure en l’existència de la FOOT.
30/01/2015
Ha estat un dels pioners de l’optometria a Espanya i Europa. Com ha evolucionat la professió i el sector?
L’evolució de l’òptica i, més tard, l’òptica i l’optometria ha estat extraordinària. El punt d’inflexió va ser l’aparició de les lents de contacte com a element de correcció visual a través de l’òptic. Fins a aquell moment el professional de l’òptica es dedicava a graduar la vista per corregir una necessitat visual exclusivament amb ulleres. En molts casos, era autodidacta, formada com a hereu d’un establiment d’òptica, o bé a través d’un oftalmòleg o clínica especialitzada, com podia ser la Clínica Barraquer, que tenien la seva pròpia formació d’optometristes amb el doctor Portabella.
Les lents de contacte van ser un gran pas en la futura optometria i un nou repte perquè es necessitaven coneixements del sistema visual, en el sentit més ampli de la paraula. S’havia de posar un cos estrany dins de l’ull i això no s’havia fet mai. Aquesta nova situació va disparar la necessitat de formació de més alt nivell que ens ha portat al nivell de preparació actual. Hem passat d’una formació autodidacta a tenir 14 universitats (deu públiques i quatre privades), on actualment es formen els òptics optometristes. Després va arribar Bolonya i vam evolucionar encara més. L’antiga diplomatura universitària va passar a ser grau, amb un any addicional de formació. El 2013, es va graduar la primera promoció amb el nou pla d’estudis tan esperat pels òptics optometristes.
Quina ha estat la seva relació amb la Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)?
Es remunta a la seva creació, quan l’any 1977 l’Escola d’Enginyers de Terrassa va cedir els seus locals del carrer Colom. Jo tenia molta amistat amb Carlos Saona, un del professors clau en el projecte, pels seus coneixements com a òptic optometrista especialitzat ens lents de contacte i per la seva capacitat de treball. Saona em va presentar una altra gran persona, Josep Ribe, amb qui vaig congeniar immediatament i vaig compartir infinitat de viatges a Madrid, treballant pels fonaments de la nova escola. Ell representava la Universitat a Terrassa a les reunions de l’associació Amigos de las Escuelas Universitarias , que tenien com a objectiu consolidar l’optometria, i jo n’era el vicepresident. Des del primer dia em va captivar el seu esperit de servei cap a l’òptica i optometria i tots els seus projectes. Des d’aquell moment, sempre vaig col·laborar amb tots els directors, dels quals en tinc un gran record. Al llarg d’aquest temps hi ha hagut vuit directors, però m’agradaria fer una menció especial a Joan Salvadó, membre d’una família òptica, que va fer una gran tasca. Va ser molt trist que en Joan ens deixés prematurament.
Podria explicar algun projecte realitzat amb la FOOT?
El primer projecte que recordo va ser participar del naixement de l’Escola amb el departament de contactologia. No volia que els hi manqués res per a la formació dels alumnes, com ara caixes de proves de lents de contacte, el llum negre, etc. A Conòptica teníem un departament de serveis professionals amb tot l’equipament necessari en un gabinet d’alt nivell, dotat amb instruments d’última tecnologia, i els vam posar a disposició dels alumnes. Recordo que venien en dissabte o diumenge a fer pràctiques, amb materials i instruments que l’Escola encara no tenia. Més recentment, com a vicepresident del patronat del centre, he tingut col·laboracions molt interessants: el desenvolupament de la formació semi presencial, o els estudis sobre l’estat de la visió dels conductors espanyols (publicat al gener de 2011) i sobre l’estat de la visió pròxima en el treball i l’oci (publicat el gener de 2015). Ambdós estudis són fonamentals per convèncer les administracions i la societat de la importància de la visió, el sentit més valorat per la població.
Quin és el paper de l’òptic optometrista dins del sector sanitari?
Aquesta és una assignatura pendent que poc a poc anem aprovant. És habitual veure molts òptics optometristes vinculats a la medicina privada en feines d’elevada responsabilitat, per a les quals estan molt preparats. Un exemple és la formació que s’imparteix des del Centre Universitari de la Visió (CUV), que va tenir com a primer director l’actual degà Joan Gispets i que en l’actualitat dirigeix Nuria Tomàs. Aquest és el camí a seguir.
La medicina pública no compta massa amb nosaltres. Sabem que està passant per moments delicats, però estic convençut que, a curt termini, es valorarà l’òptic optometrista per la seva formació i per necessitat. Reduir, per exemple, les llistes d’espera en el camp de l’oftalmologia per la via de l’optometria serà una realitat. Oftalmologia i optometria han de ser dos vasos comunicants. Crec que ara, que ja som Facultat, ens ajudarà a arribar a acords amb les administracions en aquest sentit.
Com veu la relació universitat-empresa en aquest sector?
No crec que el nostre sector sigui molt diferent als altres. Tanmateix, sembla que les altres especialitats sanitàries estiguin més distanciades del món empresarial i comercial, i no hauria de ser així. En els interessos tècnics, de recerca i desenvolupament de productes, són companys de viatge. Cada vegada son més conscients de la feina que es pot fer conjuntament i que beneficiarà a tots dos. A l’empresa li dóna prestigi i la Universitat estaria més a prop de les necessitats del consumidor. No poden ser protagonistes divergents. La meva experiència personal a través de la UPC és altament positiva. Tenim el deure d’entendre’ns . L’empresari s’ha de submergir en el món de la formació i la investigació que desenvolupa la universitat, i la universitat ha d’entendre i compartir la dinàmica del món empresarial on el demà ja no és present, és passat.
Cap a on creu que anirà el futur de l’òptica i de l’optometria, tant des del punt de vista sanitari, professional com empresarial?
Jo no diferenciaria el futur de l’òptic optometrista a nivell professional i empresarial. Van completament lligats. Només cal veure cap a on va el desenvolupament de les noves tecnologies. El futur de la societat està totalment vinculat a les necessitats visuals. Cada vegada més ens envolten nous sistemes d’informació i comunicació d’altíssimes prestacions i serveis. Paral·lelament, aquesta oferta ens proposa unes dimensions cada vegada més reduïdes i de més difícil visualització. Estic totalment convençut que una bona visió en el segle XXI serà imprescindible per gaudir de tots aquests avenços que ja no són lúdics: són necessitat de primer ordre per al nostre dia a dia. El nostre futur està garantit, però, com deia Robert Kennedy, “el futur no és un regal, és una conquesta”. Hem de treballar fort, i estar molt atents al desenvolupament tecnològic i científic.
L’evolució de l’òptica i, més tard, l’òptica i l’optometria ha estat extraordinària. El punt d’inflexió va ser l’aparició de les lents de contacte com a element de correcció visual a través de l’òptic. Fins a aquell moment el professional de l’òptica es dedicava a graduar la vista per corregir una necessitat visual exclusivament amb ulleres. En molts casos, era autodidacta, formada com a hereu d’un establiment d’òptica, o bé a través d’un oftalmòleg o clínica especialitzada, com podia ser la Clínica Barraquer, que tenien la seva pròpia formació d’optometristes amb el doctor Portabella.
Les lents de contacte van ser un gran pas en la futura optometria i un nou repte perquè es necessitaven coneixements del sistema visual, en el sentit més ampli de la paraula. S’havia de posar un cos estrany dins de l’ull i això no s’havia fet mai. Aquesta nova situació va disparar la necessitat de formació de més alt nivell que ens ha portat al nivell de preparació actual. Hem passat d’una formació autodidacta a tenir 14 universitats (deu públiques i quatre privades), on actualment es formen els òptics optometristes. Després va arribar Bolonya i vam evolucionar encara més. L’antiga diplomatura universitària va passar a ser grau, amb un any addicional de formació. El 2013, es va graduar la primera promoció amb el nou pla d’estudis tan esperat pels òptics optometristes.
Quina ha estat la seva relació amb la Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT)?
Es remunta a la seva creació, quan l’any 1977 l’Escola d’Enginyers de Terrassa va cedir els seus locals del carrer Colom. Jo tenia molta amistat amb Carlos Saona, un del professors clau en el projecte, pels seus coneixements com a òptic optometrista especialitzat ens lents de contacte i per la seva capacitat de treball. Saona em va presentar una altra gran persona, Josep Ribe, amb qui vaig congeniar immediatament i vaig compartir infinitat de viatges a Madrid, treballant pels fonaments de la nova escola. Ell representava la Universitat a Terrassa a les reunions de l’associació Amigos de las Escuelas Universitarias , que tenien com a objectiu consolidar l’optometria, i jo n’era el vicepresident. Des del primer dia em va captivar el seu esperit de servei cap a l’òptica i optometria i tots els seus projectes. Des d’aquell moment, sempre vaig col·laborar amb tots els directors, dels quals en tinc un gran record. Al llarg d’aquest temps hi ha hagut vuit directors, però m’agradaria fer una menció especial a Joan Salvadó, membre d’una família òptica, que va fer una gran tasca. Va ser molt trist que en Joan ens deixés prematurament.
Podria explicar algun projecte realitzat amb la FOOT?
El primer projecte que recordo va ser participar del naixement de l’Escola amb el departament de contactologia. No volia que els hi manqués res per a la formació dels alumnes, com ara caixes de proves de lents de contacte, el llum negre, etc. A Conòptica teníem un departament de serveis professionals amb tot l’equipament necessari en un gabinet d’alt nivell, dotat amb instruments d’última tecnologia, i els vam posar a disposició dels alumnes. Recordo que venien en dissabte o diumenge a fer pràctiques, amb materials i instruments que l’Escola encara no tenia. Més recentment, com a vicepresident del patronat del centre, he tingut col·laboracions molt interessants: el desenvolupament de la formació semi presencial, o els estudis sobre l’estat de la visió dels conductors espanyols (publicat al gener de 2011) i sobre l’estat de la visió pròxima en el treball i l’oci (publicat el gener de 2015). Ambdós estudis són fonamentals per convèncer les administracions i la societat de la importància de la visió, el sentit més valorat per la població.
Quin és el paper de l’òptic optometrista dins del sector sanitari?Aquesta és una assignatura pendent que poc a poc anem aprovant. És habitual veure molts òptics optometristes vinculats a la medicina privada en feines d’elevada responsabilitat, per a les quals estan molt preparats. Un exemple és la formació que s’imparteix des del Centre Universitari de la Visió (CUV), que va tenir com a primer director l’actual degà Joan Gispets i que en l’actualitat dirigeix Nuria Tomàs. Aquest és el camí a seguir.
La medicina pública no compta massa amb nosaltres. Sabem que està passant per moments delicats, però estic convençut que, a curt termini, es valorarà l’òptic optometrista per la seva formació i per necessitat. Reduir, per exemple, les llistes d’espera en el camp de l’oftalmologia per la via de l’optometria serà una realitat. Oftalmologia i optometria han de ser dos vasos comunicants. Crec que ara, que ja som Facultat, ens ajudarà a arribar a acords amb les administracions en aquest sentit.
Com veu la relació universitat-empresa en aquest sector?
No crec que el nostre sector sigui molt diferent als altres. Tanmateix, sembla que les altres especialitats sanitàries estiguin més distanciades del món empresarial i comercial, i no hauria de ser així. En els interessos tècnics, de recerca i desenvolupament de productes, són companys de viatge. Cada vegada son més conscients de la feina que es pot fer conjuntament i que beneficiarà a tots dos. A l’empresa li dóna prestigi i la Universitat estaria més a prop de les necessitats del consumidor. No poden ser protagonistes divergents. La meva experiència personal a través de la UPC és altament positiva. Tenim el deure d’entendre’ns . L’empresari s’ha de submergir en el món de la formació i la investigació que desenvolupa la universitat, i la universitat ha d’entendre i compartir la dinàmica del món empresarial on el demà ja no és present, és passat.
Cap a on creu que anirà el futur de l’òptica i de l’optometria, tant des del punt de vista sanitari, professional com empresarial?
Jo no diferenciaria el futur de l’òptic optometrista a nivell professional i empresarial. Van completament lligats. Només cal veure cap a on va el desenvolupament de les noves tecnologies. El futur de la societat està totalment vinculat a les necessitats visuals. Cada vegada més ens envolten nous sistemes d’informació i comunicació d’altíssimes prestacions i serveis. Paral·lelament, aquesta oferta ens proposa unes dimensions cada vegada més reduïdes i de més difícil visualització. Estic totalment convençut que una bona visió en el segle XXI serà imprescindible per gaudir de tots aquests avenços que ja no són lúdics: són necessitat de primer ordre per al nostre dia a dia. El nostre futur està garantit, però, com deia Robert Kennedy, “el futur no és un regal, és una conquesta”. Hem de treballar fort, i estar molt atents al desenvolupament tecnològic i científic.
Ramon Noguera
Ramon Noguera (Barcelona, 1941) va iniciar la seva trajectòria en el món de l’òptica com a operari del departament d’òptica de precisió a l’empresa INDO, on fabricava lents per a aplicacions especials, com ara les lents dels projectors de cinema en Cinemascop. Poc després, juntament amb el seu mestre, Javier Chamorro Tormo, va fundar l’empresa Conóptica. Noguera ha contribuït, amb la seva activitat professional i empresarial d’excel·lència, al desenvolupament de l’òptica i l’optometria en els darrers 50 anys.
L’any 1963, amb el suport de George Nissel (fundador del primer laboratori independent de fabricació de lents de contacte al Regne Unit), va començar a fabricar i comercialitzar lents rígides sota la denominació comercial de ‘Conóptica, The Nissel System’. Aquesta iniciativa va ser pionera i representa una fita a la història de les ciències de la visió a Espanya, on fins aleshores no existien les lents de contacte, ni tampoc hi havien persones formades per adaptar-les, ni pacients que en demanessin. A principis d'aquest any, la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) li ha lliurat la primera Distinció d’Honor per haver contribuït al progrés de l’Òptica i l’Optometria.
Ramon Noguera (Barcelona, 1941) va iniciar la seva trajectòria en el món de l’òptica com a operari del departament d’òptica de precisió a l’empresa INDO, on fabricava lents per a aplicacions especials, com ara les lents dels projectors de cinema en Cinemascop. Poc després, juntament amb el seu mestre, Javier Chamorro Tormo, va fundar l’empresa Conóptica. Noguera ha contribuït, amb la seva activitat professional i empresarial d’excel·lència, al desenvolupament de l’òptica i l’optometria en els darrers 50 anys.
L’any 1963, amb el suport de George Nissel (fundador del primer laboratori independent de fabricació de lents de contacte al Regne Unit), va començar a fabricar i comercialitzar lents rígides sota la denominació comercial de ‘Conóptica, The Nissel System’. Aquesta iniciativa va ser pionera i representa una fita a la història de les ciències de la visió a Espanya, on fins aleshores no existien les lents de contacte, ni tampoc hi havien persones formades per adaptar-les, ni pacients que en demanessin. A principis d'aquest any, la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) li ha lliurat la primera Distinció d’Honor per haver contribuït al progrés de l’Òptica i l’Optometria.
Segueix-nos a Twitter
