•Notícia

Enviar una nau espacial fins a un asteroide per capturar-lo i modificar la seva trajectòria perquè romangui al voltant de la Terra serà una possibilitat real en les properes dècades. Així ho confirmen els càlculs de trajectòries que s’han fet en el projecte Asteroidretrieval, un dels projectes Marie Curie que finalitza el proper mes de maig i s'ha dut a terme dins del setè Programa Marc de la Unió Europea.

Així ho corrobora l’investigador Joan Pau Sánchez, que confirma que les primeres missions per realitzar aquestes captures es podrien iniciar d’aquí a una dècada. Aquestes missions espacials, explica l’investigador, consistirien a fer variar una mica la velocitat dels asteroides que transiten relativament a prop de la Terra. D’aquesta manera, s’aconseguirà que els asteroides modifiquin les seves trajectòries per dirigir-se cap a una zona concreta de l’espai en la qual podrien ser atrets, de forma natural, per la gravetat terrestre.

Un cop atrapats, els asteroides romandrien tant de temps com calgués en els punts d’equilibri gravitatori entre la Terra i el Sol, o bé es podrien acabar de moure fins a òrbites segures al voltant del nostre planeta.

La tasca dels investigadors de la UPC en el projecte Asteroidretrieval s’ha centrat, d’una banda, a desenvolupar les metodologies per calcular, segons les lleis de l’astrofísica, les trajectòries que siguin més viables i que requereixen un consum mínim d’energia per dur a terme la captura dels asteroides. D’altra banda, els investigadors han elaborat l’anàlisi de viabilitat d’aquestes tipus de missions, en el qual demostren que es podrien iniciar en la propera dècada o, com a molt, en 50 anys.

Actualment, els investigadors Joan Pau Sánchez i Josep Masdemont, vinculats a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), estan creant els models dels efectes gravitatoris combinats de la Terra, el Sol i la Lluna. El següent pas és la incorporació d'aquests models en el disseny de sistemes complexos d'enginyeria, que serà, de fet, part de la tecnologia necessària a implantar en les naus o sistemes que hagin d’anar a la captura dels asteroides susceptibles de ser atrapats.

L’investigador Joan Pau Sánchez confirma que, fins al gener de 2015, han detectat 15 asteroides candidats d’entre els 12.000 propers a la Terra que es coneixen fins ara. Són susceptibles de ser capturats segons la metodologia que proposen aquests investigadors i utilitzant la tecnologia de propulsió espacial actual o que es desenvoluparà, previsiblement, durant els propers deu anys. Per tant, especifica Joan Pau Sánchez, “els 15 asteroides estan seleccionats en funció dels seu diàmetre i de la seva massa, però també de la massa màxima que es pot ‘caçar’ amb les tecnologies de propulsions espacials diferents”. Es tracta de petites roques interplanetàries, d’uns deu metres de diàmetre, sense risc d’impacte a la Terra, ja que es cremarien si entressin en contacte amb l'atmosfera terrestre.

Els investigadors de la UPC preveuen que, un cop finalitzat el projecte, els resultats s’apliquin en la tecnologia que es faci servir per establir el contacte amb l'asteroide com a part d'una futura missió amb aquests asteroides. Quan es demostri la viabilitat de funcionament de la tecnologia amb les roques més petites, es podrà provar la captura d’asteroides de massa o dimensions majors.

Alguns asteroides poden contenir un 40% de substàncies que es vaporitzen fàcilment, com l'aigua i el metà, i altres líquids i gasos. La captura de roques interplanetàries prou grans obriria la porta a l’extracció, in situ, d’aquests recursos així com de minerals metàl·lics o semiconductors, amb aplicacions tant a l’espai com a la Terra.

L’aigua extreta, per exemple, es podria fer servir com a combustible per a naus o dispositius espacials, un cop hidrolitzada mitjançant energia solar. Aquest recurs també serviria d’escut de protecció per a naus i astronautes, contra la mateixa radiació solar o els raigs còsmics nocius.

L’extracció de metalls, inclús de metalls preciosos, podria tenir aplicació en el sector industrial o per construir infraestructures a l’espai, la qual cosa contribuïria a instal·lar bases per a missions espacials o per a l’extracció de minerals. També tindria un ús en l’àmbit dels materials semiconductors, ja que serviria per resoldre aspectes de l’electrònica i les telecomunicacions a l’espai.

D’aquesta manera, si això es fes realitat, un vehicle podria viatjar a un asteroide, proveïr-se de combustible o minerals i continuar cap a l'espai o retornar a la Terra amb la seva càrrega útil de recursos naturals interplanetaris. De fet, dues companyies amb seu als Estats Units ja estan ajudant a finançar el desenvolupament de la tecnologia per a la mineria d'asteroides. El repte, en quest camp, és trobar la manera de separar els metalls preciosos o de l'aigua de la resta de components que es podrien extreure.

En aquest sentit, la NASA planeja una missió per demostrar com es pot fer el redireccionament d'un asteroide, prevista per a mitjans de la dècada de 2020. En aquest cas, segons Joan Pau Sánchez, l’agència nord-americana encara està seleccionant quin tipus de sistema utilitzarà, si una bossa inflable que emboliqui un petit asteroide i el transporti amb propulsió espacial, o bé un mòdul d'aterratge robòtic que prengui una mostra gran de l’asteroide. Per l’investigador, la diferència clau entre la missió de la NASA i el projecte Asteroidretrieval és que “la primera se centra en les trajectòries que orbiten al voltant de la Lluna, mentre que el mètode d’Asteroidretrieval aposta perquè les roques orbitin prop de la Terra, si bé es podria aplicar-se també en a l'òrbita lunar”. Sigui quina sigui la tecnologia emprada, s’haurà de preveure que caldrà reconduir o empènyer de nou a l’espai els asteroides que ja no siguin d’utilitat.

La recerca sobre la ‘cacera’ d’asteroides, publicada recentment a la revista Horizon Magazine de la Comissió Europea, és la continuació del projecte europeu Visionspace, iniciat per Joan Pau Sánchez i altres investigadors de la Universitat de Strathclyde (Regne Unit), amb l’objectiu d’investigar la dinàmica orbital a escales de longitud extremes. Un cop finalitzat, la beca Marie Curie, destinada a investigadors que vulguin desenvolupar un projecte multidisciplinari en un país estranger, ha permès a Joan Pau Sánchez fer una estada de dos anys a la UPC per desenvolupar el projecte Asteroidretrieval junt amb el professor Josep Masdemont.