•Notícia

Tot i que l’interès per conservar la pell dels animals es remunta a la prehistòria, els articles de cuir són omnipresents al segle XXI. Sabates, cinturons, jaquetes o bosses de mà formen part de la indumentària diària de moltes persones, i també és present a llars i vehicles, que incorporen, per exemple, tapisseries de pell.

Per obtenir aquest producte, cal adobar la pell dels animals per aturar el procés de descomposició natural del teixit. Això s’aconsegueix amb un tractament químic, que actua sobre les fibres de col·lagen de la pell i estabilitza la matèria proteínica. Aquesta transformació química actualment es pot produir amb agents vegetals, sintètics i sobretot minerals, ja que les sals de crom s’usen per adobar el 90% del cuir produït a Europa. L’adoberia també inclou processos mecànics per complementar el procés de fabricació. Un cop adobada, en la fase de l’acabat, s’hi incorporen productes que atorguen les propietats físiques i estètiques que es volen obtenir.

Les indústries actuals han deixat endarrere l’estigma medieval que les vinculava a la brutícia i les males olors. En les darreres dècades, els tallers artesanals s’han reduït i han esdevingut indústries molt tecnològiques i amb una innovació constant. Aquestes encaren els reptes de la depuració del substanciós volum d’aigües residuals que es produeixen i l’eliminació dels productes químics utilitzats. Als països més desenvolupats, les indústries recorren a l’R+D per aconseguir respectar el medi ambient i obtenir productes amb una qualitat contrastada.

La producció global de pells adobades es concentra en una vintena de països, liderats per Xina, amb l’Estat espanyol en vuitena posició. Més de la meitat de la producció d’Espanya correspon a Catalunya, especialment al clúster adober situat a Igualada. La capital de l’Anoia acull l’Escola d’Enginyeria d’Igualada (EEI), centre de formació vinculat a la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), que és de referència internacional per al sector. Conjuntament amb la Universitat de Northampton, són els únics centres d’Europa que ofereixen estudis universitaris d’adoberia. El coneixement especialitzat dels investigadors i investigadores de l’EEI el converteix en un agent clau per impulsar la innovació de les empreses adoberes.

L’equip dirigit per Anna Bacardit i Lluís Ollé, membres del grup de recerca en Enginyeria i Biotecnologia (Engibio) de la UPC i de la Càtedra A3 in Leather Innovation, participa en projectes nacionals i internacionals. La millora mediambiental dels processos i productes de l’adobatge és una de les principals línies de recerca.

L’elaboració de pells d’alta gamma amb formulacions lliures de crom es treballa en un projecte que té el suport del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), anomenat Chrome-free. En l’adoberia s’utilitza el crom III, que si s’arriba a oxidar esdevé crom VI, que és tòxic, per la qual cosa es busquen altres productes per estabilitzar la proteïna col·làgena.

L’ús massiu d’agents vegetals, com ara els tanins, que s’extreuen dels castanyers i altres arbres i arbusts, té molts inconvenients, entre els quals hi ha el risc de desforestació. És per això que s’està treballant en un altre projecte europeu, anomenat Lowest. “En aquest projecte desenvolupem agents sintètics, que siguin econòmicament competitius i que tinguin unes funcionalitats iguals o superiors a les actuals”, explica Anna Bacardit.

La recerca també obre les portes a la indústria per produir un cuir de més qualitat i amb característiques fins ara inimaginables. Això és possible gràcies a la nanotecnologia, que explora les propietats diferenciades que tenen els materials a escala nanomètrica.

A la Càtedra A3 in Leather Innovation es desenvolupen nous materials nanoestructurats que, aplicats en la fase de l’acabat del procés d’adobatge, en milloren les funcionalitats. Actualment, els investigadors i investigadores treballen en estreta col·laboració amb un conjunt d’empreses per millorar les tapisseries dels seients per a espais i vehicles públics. Es tracta del projecte Nanopelltech, inclòs al programa de nuclis d’innovació tecnològica d’ACC1Ó, l’agència de suport a la innovació i la internacionalització de l’empresa catalana.

La Càtedra A3 és el soci tecnològic de les cinc empreses integrades en el projecte. L’equip ha desenvolupat nous nanomaterials que atorguen a la pell i el teixit dels seients característiques antibacterianes, ignífugues i d’autoneteja.

“Mitjançant superfícies nanoestructurades que repel·leixen la brutícia facilitem el manteniment del seient i en millorem la higiene”, afirma Lluís Ollé. D’aquesta manera, s’incrementa la seguretat sanitària de les persones usuàries, que també es beneficien de la millora en els tractaments d’ignifugació. En lloc d’aplicar-los directament sobre el cuir o el teixit com fins ara, gràcies a la nanotecnologia s’hi apliquen productes encapsulats. “Aquests productes només actuen si es produeix el foc, de manera que en condicions habituals no entren en contacte amb les persones”, afegeix Anna Bacardit.
El cuir dels seients també incorpora nanocàpsules amb una funció autoreparadora: si es produeix una rascada lleu a la tapisseria, alliberen un producte que cobreix el petit dany.

El desenvolupament d’aquests productes nanoestructurats s’ha dut a terme amb les empreses Colorantes Industriales, que ha fet l’estudi de la formulació, i Eco Poltech, que ha sintetitzat els nanomaterials. Però, tal com subratlla Bacardit, “el projecte ha dut l’avenç de la nanotecnología més enllà del laboratori i ha ajudat les empreses a incorporar l’ús dels nanomaterials en el procés de producció, un pas molt necessari perquè la recerca aporti un benefici a la societat”. Així, s’ha col·laborat amb Curtits Aqualata, que ha produït la pell per a la tapisseria; amb la companyia Figueras International Seating, que ha fet un prototip de seient per a l’espai públic, i amb Aunde, que ha produït un seient per a autobusos. Aquest darrer prototip s’ha incorporat a dos autobusos i s’està testejant per validar-ne les funcionalitats.

I és que la recerca en l’àmbit de l’adoberia aporta valor més enllà de la industria de la moda. El coneixement dels materials de col·lagen fa possibles aplicacions de biotecnologia en sectors com ara el cosmètic i el farmacèutic, i també s’estableixen relacions amb sectors com el paperer, les arts gràfiques, la química i, fins i tot, la indústria cultural.

En aquest sentit, l’equip investigador de la Càtedra A3 de la UPC està estudiant el procés de l’envelliment de la pell per millorar-ne la restauració. La recerca es fa en el marc d’un projecte europeu per crear una eina per a l’avaluació dels danys i el deteriorament de cuirs i pergamins que es troben als museus i altres fons històrics. Impulsat per l’organització europea Eureka, el projecte ADAS agrupa organitzacions i empreses de Romania i Espanya, entre les quals hi ha Curtits Aqualata.

Per encàrrec d’aquesta companyia, se simulen artificialment els processos d’envelliment de la pell. La informació obtinguda s’introduirà en una base de dades que facilitarà l’estudi i la datació de les peces històriques. El fruit de la recerca també estarà a disposició de les empreses dedicades a elaborar facsímils i reproduccions de documents. “La recerca permetrà reproduir els originals, com per exemple les tapes de cuir d’un antic manuscrit, d’una manera més ràpida, econòmica i amb més qualitat, ja que actualment s’elaboren majoritàriament amb un mètode artesanal i no homogeni”, conclou Ollé.