•Notícia

AQUA.abib, una de les spin off constituïda recentment amb el suport de la Unitat de Valorització de la Recerca de la UPC i dirigida pel professor Àngel Bosch i Bosch, de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona al Campus del Baix Llobregat, aposta per aplicar una nova enginyeria basada en l’aprofitament de l’energia del sol per dessalar aigua de mar i processar aigües residuals tant per obtenir aigua dolça com per reduir l’impacte mediambiental d’aquests residus, respectivament.

El sistema, que s’ha patentat, està ideat per a països amb bona insolació (com ara Catalunya, en la majoria de les comarques) i aconsegueix uns estalvis de més del 80 % en energia respecte a processos actuals, degut a que aquesta prové del sol. Requereix, per tant, menys del 20 % de l’energia que avui en dia es fa servir en altres tecnologies per a usos similars.

En comparació amb les tecnologies existents per dessalar l’aigua marina basades en osmosis inversa, que és la més emprada actualment, o d’altres (com ara multi effect distillation, electrodiàlisi), AQUA.abib no genera salmorres, que contaminen els mars i condueixen a malbaratar un recurs natural com és la sal, la qual té un valor molt superior al de la pròpia aigua dolça. Amb la tecnologia també s’eliminen les despeses associades a canonades, bombes i energia per abocar les salmorres.

El sistema AQUA.abib es basa en la separació de l’aigua dels seus soluts a partir de la radiació del sol, amb una gran piràmide de plàstic transparent junt amb una altra làmina paral·lela i interior de plàstic negre en forma de tronc de piràmide (com es pot veure a la imatge). Atès l’efecte hivernacle, l’aire escalfat pel sol es concentra en l’àpex, com si es tractés d’una enorme lupa.

A l’àpex es nebulitza l’aigua a tractar separant efectivament el solut, que cau en vertical a la base de la mànega (de color negre a la imatge), i el solvent en forma de vapor és absorbit per la columna de condensació (en color verd a la imatge). Aquesta columna recupera la calor latent de condensació per reescalfar l’aigua que alimenta els nebulitzadors i que circula per l’eix de tot el sistema (canonada en vermell a la imatge). Finalment, a les galeries subterrànies (de color blau a la imatge), que és el punt de temperatura més baixa, s’acaba de condensar tota l’aigua dolça on s’emmagatzema. L’aire, després, retorna a la base de la piràmide.

La primera planta pilot a escala comercial, que probablement se situarà a la província de Barcelona, ocuparà un àrea de 2.500 m² (un quart d’hectàrea) i una alçada de 15 m a l’àpex, i es dedicarà al tractament de purins. L’any 2012 ja es va construir un prototipus a l'espai Agròpolis de la UPC, a Viladecans. Els rendiments obtinguts en una planta d’aquestes mides se situarien en 8.000 m³ d’aigua, “o més, a mesura que s’optimitzi la nostra tecnologia”, explica el professor Bosch, processada a l’any, en les nostres latituds; 10.000 m³ a les illes Canàries, i el corresponent contingut en soluts o sal (350 Tm a les Canàries i latituds equivalents).

AQUA.abib és un dels projectes seleccionats recentment per rebre el suport de KIC InnoEnergy Iberia, empresa consorciada amb el Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT), ESADE, GasNatural Fenosa, l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) i la UPC, entre d'altres entitats.

Anteriorment, AQUA.abib va ser guardonada amb el segon premi EcoEmprendedorXXI 2013,convocat per Barcelona Activa, "la Caixa" i KIC InnoEnergy per destacar els millors projectes innovadors del sector de les tecnologies netes.