•Notícia
Compartir
La implantació d’una xarxa sense fils de sensors d’alta tecnologia tindrà un impacte significatiu per frenar la desforestació i l’extinció d’espècies a la selva tropical
Brasil, Espanya i Austràlia s’uneixen per revolucionar la monitorització de la biodiversitat a l’Amazones
Un equip internacional de científics de Brasil, Espanya i Austràlia s’ha unit per desenvolupar un sistema remot de monitorització més sofisticat que els actuals i fins ara mai utilitzat per fer un seguiment de la pèrdua de la biodiversitat a la selva amazònica d’Amèrica del Sud. El projecte Providence, que s’inicia aquesta setmana, el porten a terme el Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l’Instituto de Desenvolvimento Sustentável Mamirauá i la Universitat Federal d’Amazones (UFAM), de Brasil, i la Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation (CSIRO), d’Austràlia.
Continguts Relacionats
14/12/2016
El projecte d’alta tecnologia Providence revolucionarà la monitorització de la biodiversitat, mitjançant la creació i la instal·lació d’una xarxa sense fils de sensors distribuïts per tot l’Amazones, amb nodes autònoms que monitoritzaran constantment la vida silvestre sota la coberta de la selva tropical.
La Fundació Gordon i Betty Moore, un organisme filantròpic creat per Gordon Moore, fundador d’Intel, ha finançat amb 1,4 milions de dòlars (1,32 milions d’euros) a l’equip internacional de científics per iniciar el projecte de monitoratge de la biodiversitat.
Els quatre centres d’investigació implicats al Providence —el Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a través de la The Sense of Silence Foundation (TSOSF), l’Instituto de Desenvolvimento Sustentável Mamirauá, la Universidad Federal de Amazonas (UFAM) i la Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation (CSIRO)— es reuneixen a Austràlia aquesta setmana per iniciar la primera fase del projecte.
“L’avaluació de la biodiversitat és difícil en zones allunyades i remotes utilitzant mètodes tradicionals. Els investigadors han de viatjar físicament a través de la selva i recórrer algunes seccions perilloses per identificar les espècies que veuen i que escolten. El resultat no és gaire fiable ni exhaustiu, i en qualsevol cas molt limitat en termes de la recollida d’informació”, explica Alberto Elfes, director del projecte a Austràlia i investigador del CSIRO.
“La nostra innovació tecnològica per al monitoratge de la biodiversitat a l’Amazones s’inscriu en una escala mai abans aconseguida: combina diverses tecnologies, incloent-hi àudio, imatges visuals i imatges tèrmiques per portar a terme la detecció i identificació dels animals. A més de l’Amazònia, aquestes tecnologies seran de gran valor per a la investigació sobre la biodiversitat dels boscs tropicals al món”, agrega Ramalho.
La conca del propi riu Amazones alberga la selva tropical més gran de la Terra. La conca —aproximadament de la mida de tots els Estats Units— cobreix aproximadament el 40% del continent sud-americà. Aquesta nova tecnologia tindrà un impacte significatiu en les mesures de conservació de l’ecosistema de l’Amazones i permetrà als investigadors, als governs i al públic en general comprendre i controlar l’impacte dels canvis en la coberta forestal i en la biodiversitat a l’Amazònia.
Emiliano Esterci Ramalho afirma que l’àrea d’estudi inicial del projecte Providence és l’extrem sud de la Reserva de Mamirauá, entre l’Amazones i Japurà. “Una de les principals preocupacions dels científics de tot el món és la biodiversitat i l’extinció d’espècies. Una avaluació precisa de la biodiversitat d’una regió com l’Amazones és essencial, perquè ens pot informar sobre l’impacte de l’activitat humana sobre el medi ambient”, explica Ramalho.
“Recopilarem dades a partir de sensors acústics, imatges visuals, dades ambientals (vent, temperatura, humitat, pressió d’aire) d’animals que són de gran interès ecològic en les etapes inicials del projecte, incloent-hi jaguars, monos, ratpenats, dofins de riu, aus, rèptils i peixos”, afirma l’investigador. En la primera fase de Providence estarem fent un treball de camp amb 10 dispositius de monitorització de prova a l'Amazones, per crear una xarxa sense fils de nodes de sensors.
En la segona fase del projecte s’ampliarà a un centenar d’estacions a la conca de l’Amazones i, en la tercera fase se n’instal·laran mil.
Michel André, fundador i president de la The Sense of Silence Foundation (TSOSF), director del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB), vinculat a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) de la UPC i responsable del projecte de Providence a Espanya, assegura que “el seguiment de la fauna submarina acústica passiva ha millorat notablement els últims anys gràcies als nous desenvolupaments de sensors i l’augment de potència dels mòduls de processament”. Per primera vegada, aquesta tecnologia nascuda als ecosistemes marins complexos per avaluar els efectes del so artificial a la fauna marina, “s’aplica en un entorn a gran escala de l’Amazònia per a la conservació dels animals terrestres i aquàtics”, conclou l’investigador.
El desafiament científic consisteix a gestionar dades, a temps real, que contenen sons i imatges d’una infinitat d’espècies animals conegudes, des dels insectes més petits als jaguars, passant per senyals acústics dels dofins i peixos, així com de diverses espècies d’animals que probablement encara estan per descobrir.
Michel André explica que aquest únic flux de sons provinent de la biodiversitat amazònica serà processat i enviat en línia per la comunitat científica i el públic en general pugui, des de casa, seguir el procés dels resultats a temps real, a través d’una interfície interactiva específica. “La magnitud dels resultats del projecte Providence, l’únic centrat a permetre adaptar-se i gestionar els canvis futurs a l’Amazones, és comparable al descobriment d’un planeta fins ara ocult per la humanitat”, assegura Michel André.
La Fundació Gordon i Betty Moore, un organisme filantròpic creat per Gordon Moore, fundador d’Intel, ha finançat amb 1,4 milions de dòlars (1,32 milions d’euros) a l’equip internacional de científics per iniciar el projecte de monitoratge de la biodiversitat.
Els quatre centres d’investigació implicats al Providence —el Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a través de la The Sense of Silence Foundation (TSOSF), l’Instituto de Desenvolvimento Sustentável Mamirauá, la Universidad Federal de Amazonas (UFAM) i la Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation (CSIRO)— es reuneixen a Austràlia aquesta setmana per iniciar la primera fase del projecte.
Primer monitoratge d’espècies a gran escala
Les espècies amazòniques estan desapareixent a un ritme més ràpid del que necessitem per poderles catalogar, però no tenim una avaluació precisa de la seva biodiversitat amb les eines actuals. “Els satèl·lits de teleobservació i els drons científics proporcionen una gran quantitat de dades sobre els principals canvis que passen a la coberta forestal, la desforestació i l’ús de la terra, però aquests mètodes no revelen gairebé res sobre la vertadera història de la biodiversitat per sota de la coberta forestal”, afirma Emiliano Esterci Ramalho, coordinador del projecte Providence i investigador i coordinador de biodiversitat de l’Instituto de Desenvolvimento Sustentável Mamirauá, de Brasil.“L’avaluació de la biodiversitat és difícil en zones allunyades i remotes utilitzant mètodes tradicionals. Els investigadors han de viatjar físicament a través de la selva i recórrer algunes seccions perilloses per identificar les espècies que veuen i que escolten. El resultat no és gaire fiable ni exhaustiu, i en qualsevol cas molt limitat en termes de la recollida d’informació”, explica Alberto Elfes, director del projecte a Austràlia i investigador del CSIRO.
“La nostra innovació tecnològica per al monitoratge de la biodiversitat a l’Amazones s’inscriu en una escala mai abans aconseguida: combina diverses tecnologies, incloent-hi àudio, imatges visuals i imatges tèrmiques per portar a terme la detecció i identificació dels animals. A més de l’Amazònia, aquestes tecnologies seran de gran valor per a la investigació sobre la biodiversitat dels boscs tropicals al món”, agrega Ramalho.
Objectiu: conservar l’ecosistema
A tot el planeta, les selves tropicals estan desapareixent ràpidament a causa de la desforestació causada per la tala d’arbres, la mineria, l’expansió agrícola i la urbanització. En combinació amb l’escalfament global, el resultat és un augment dramàtic de la taxa d’extinció d’espècies i la pèrdua de la biodiversitat.La conca del propi riu Amazones alberga la selva tropical més gran de la Terra. La conca —aproximadament de la mida de tots els Estats Units— cobreix aproximadament el 40% del continent sud-americà. Aquesta nova tecnologia tindrà un impacte significatiu en les mesures de conservació de l’ecosistema de l’Amazones i permetrà als investigadors, als governs i al públic en general comprendre i controlar l’impacte dels canvis en la coberta forestal i en la biodiversitat a l’Amazònia.
Emiliano Esterci Ramalho afirma que l’àrea d’estudi inicial del projecte Providence és l’extrem sud de la Reserva de Mamirauá, entre l’Amazones i Japurà. “Una de les principals preocupacions dels científics de tot el món és la biodiversitat i l’extinció d’espècies. Una avaluació precisa de la biodiversitat d’una regió com l’Amazones és essencial, perquè ens pot informar sobre l’impacte de l’activitat humana sobre el medi ambient”, explica Ramalho.
“Recopilarem dades a partir de sensors acústics, imatges visuals, dades ambientals (vent, temperatura, humitat, pressió d’aire) d’animals que són de gran interès ecològic en les etapes inicials del projecte, incloent-hi jaguars, monos, ratpenats, dofins de riu, aus, rèptils i peixos”, afirma l’investigador. En la primera fase de Providence estarem fent un treball de camp amb 10 dispositius de monitorització de prova a l'Amazones, per crear una xarxa sense fils de nodes de sensors.
En la segona fase del projecte s’ampliarà a un centenar d’estacions a la conca de l’Amazones i, en la tercera fase se n’instal·laran mil.
Michel André, fundador i president de la The Sense of Silence Foundation (TSOSF), director del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB), vinculat a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) de la UPC i responsable del projecte de Providence a Espanya, assegura que “el seguiment de la fauna submarina acústica passiva ha millorat notablement els últims anys gràcies als nous desenvolupaments de sensors i l’augment de potència dels mòduls de processament”. Per primera vegada, aquesta tecnologia nascuda als ecosistemes marins complexos per avaluar els efectes del so artificial a la fauna marina, “s’aplica en un entorn a gran escala de l’Amazònia per a la conservació dels animals terrestres i aquàtics”, conclou l’investigador.
El desafiament científic consisteix a gestionar dades, a temps real, que contenen sons i imatges d’una infinitat d’espècies animals conegudes, des dels insectes més petits als jaguars, passant per senyals acústics dels dofins i peixos, així com de diverses espècies d’animals que probablement encara estan per descobrir.
Michel André explica que aquest únic flux de sons provinent de la biodiversitat amazònica serà processat i enviat en línia per la comunitat científica i el públic en general pugui, des de casa, seguir el procés dels resultats a temps real, a través d’una interfície interactiva específica. “La magnitud dels resultats del projecte Providence, l’únic centrat a permetre adaptar-se i gestionar els canvis futurs a l’Amazones, és comparable al descobriment d’un planeta fins ara ocult per la humanitat”, assegura Michel André.
Segueix-nos a Twitter
