•Notícia
Com evitar ser víctimes del cibercrim?
L’investigador Manuel Medina, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i la periodista Mercè Molist fan una sèrie de recomanacions per evitar caure en mans de les organitzacions que utilitzen Internet per delinquir a l’obra ‘Cibercim’, un manual pràctic que es basa en les experiències d’algunes víctimes i en el coneixement dels experts que lluiten contra aquest tipus de crim.
27/05/2015
El ciberespai és un àmbit virtual en el que, des de fa uns anys, gran part de la població està exposat. Sens dubte, aquesta immersió, cada dia més profunda, proporciona molts beneficis a qui la practica però també l'exposa a grans perills, dels que cal ser conscients. Perills que no tant sols afecten al gruix de la població sinó que, fins i tot, s'han cobrat víctimes celebres. El propi president dels Estats Units, Barack Obama, n'ha estat una. Però també —entre moltes altres celebritats— la cantant Rihanna, l'actriu Scarlett Johansson o el banc nord-americà JP Morgan.
És per això que cal crear una consciencia col·lectiva —a la manera que, d'avis a pares i fills, han anat passant altres preses de consciència sobre qüestions de la nostra vida— que, també en aquest àmbit, ens faci analitzar els avantatges i els inconvenients.
Aquesta és la filosofia que ha dut al catedràtic de la UPC, Manel Medina, i expert en seguretat informàtica, i a la periodista especialitzada en el mateix àmbit, a escriure Cibercrimen. Una obra que té vocació de manual pràctic per a evitar que hom pugui caure en la tela d'aranya que conforma l'entramat del crim a la xarxa d’Internet. El llibre, publicat recentment per Tibidabo Ediciones, indueix a aprendre de "víctimes" de l'anomenat cibercrim, i també dels experts en la matèria i dels coneguts com a 'CiberVigilants', que cada dia lluiten contra les organitzacions malignes que volen complicar l'existència de tot aquell qui encén el seu dispositiu informàtic.'
I és que els perills van des del més elemental, que és el robatori de la identitat, fins a molts altres, gairebé inimaginables. Són noves formes de delinqüència enfront de les quals cal estar protegits.
El factor diferencial de Cibercrimen en relació a altres llibres escrits sobre la matèria és que és el primer que fa un ús extens, com a eina de conscienciació, de les notícies sobre ciberatacs, les quals cada dia ocupen més espai en els diferents espais informatius. Per als autors, “aquest tipus de notícies inquieta de la mateixa manera que ens preocupa quan hi ha accidents de circulació, i busquem com evitar les situacions de risc i com reaccionar davant d’aquestes".
Mercè Molist és autora dels llibres Hackstory.es. La historia jamás contada del underground hacker en la Península Ibéricas i Ciber@vis/Cibernov@tos.
Actualment treballa al Centre d'Investigació per a la Gestió Tecnològica del Risc Tecnològic (CIGTR) i escriu al diari El Mundo i a la revista La Marea. En els darrers 15 anys ha col·laborat a La Vanguardia, El País, CNR i Revista web, a banda de ser la coorganitzadora de la primera trobada Hackmeeting a Espanya.
És per això que cal crear una consciencia col·lectiva —a la manera que, d'avis a pares i fills, han anat passant altres preses de consciència sobre qüestions de la nostra vida— que, també en aquest àmbit, ens faci analitzar els avantatges i els inconvenients.
Aquesta és la filosofia que ha dut al catedràtic de la UPC, Manel Medina, i expert en seguretat informàtica, i a la periodista especialitzada en el mateix àmbit, a escriure Cibercrimen. Una obra que té vocació de manual pràctic per a evitar que hom pugui caure en la tela d'aranya que conforma l'entramat del crim a la xarxa d’Internet. El llibre, publicat recentment per Tibidabo Ediciones, indueix a aprendre de "víctimes" de l'anomenat cibercrim, i també dels experts en la matèria i dels coneguts com a 'CiberVigilants', que cada dia lluiten contra les organitzacions malignes que volen complicar l'existència de tot aquell qui encén el seu dispositiu informàtic.'
Famosos afectats
A aquests nous delictes informàtics estan exposats els particulars però especialment les empreses, que són víctimes d’atacs al seu ordinador, el telèfon, la tauleta electrònica... Com per exemple el banc més gran dels Estats — com s'explica a Cibercrimen— JP Morgan Chase, que l'agost de 2014 admetia haver estat 'hackejat' i haver patit el robatori de noms, adreces, números de telèfon i adreces de correu electrònic de més de 76 milions de clients. Amb aquest cas, es va trencar el mite de que els bancs eren el darrer bastió de la seguretat. I això per no parlar del president dels Estats Units, Barack Obama, que va poder comprovar com la seva identitat a Twitter va ser sostreta, com atacada per Estat Islàmic va ser una homòloga, que pertany al Comandament Central de l'Exèrcit Nord-Americà. Diferent, però també producte del cibercrim, és el que els va passar a la cantant Rihanna o l'actriu Scarlett Johansson quan el 20 de setembre van veure filtrades a Internet fotos íntimes que elles havien enviat de forma privada a receptors concrets. I aquests són 2 dels 101 casos de famosos que detalla aquest llibre, que es van veure afectats pel que va donar a nomenar-se com 'Celebgate'. I és que els perills van des del més elemental, que és el robatori de la identitat, fins a molts altres, gairebé inimaginables. Són noves formes de delinqüència enfront de les quals cal estar protegits.
El factor diferencial de Cibercrimen en relació a altres llibres escrits sobre la matèria és que és el primer que fa un ús extens, com a eina de conscienciació, de les notícies sobre ciberatacs, les quals cada dia ocupen més espai en els diferents espais informatius. Per als autors, “aquest tipus de notícies inquieta de la mateixa manera que ens preocupa quan hi ha accidents de circulació, i busquem com evitar les situacions de risc i com reaccionar davant d’aquestes".
Els autors
Manel Medina és catedràtic de la UPC des de l'any 1992 i doctorat també per l'École Polytechnique Fédérale de Lausanne (Suïssa). Investigador del Departament d'Arquitectura de Computadors i professor de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) de la UPC, és expert en seguretat informàtica i firma-e reconegut internacionalment. També és fundador del primer equip de resposta a incidents de seguretat públic d'Espanya (esCERT-UPC) i assessor del Comitè Europeu d'Estandardització (CEN) i de la Unió Europea en la implantació de normatives per a firmes electròniques. Ha creat el primer servei internacional europeu de validació de certificats de signatures e-.Mercè Molist és autora dels llibres Hackstory.es. La historia jamás contada del underground hacker en la Península Ibéricas i Ciber@vis/Cibernov@tos.
Actualment treballa al Centre d'Investigació per a la Gestió Tecnològica del Risc Tecnològic (CIGTR) i escriu al diari El Mundo i a la revista La Marea. En els darrers 15 anys ha col·laborat a La Vanguardia, El País, CNR i Revista web, a banda de ser la coorganitzadora de la primera trobada Hackmeeting a Espanya.
Segueix-nos a Twitter