•Notícia

El Consell de Govern de la Universitat Politècnica de Catalunya acorda expressar el seu rebuig a la reforma aprovada mitjançant el Reial Decret Llei 14/2012, tot entenent que pot vulnerar l’autonomia universitaria.

El Consell de Govern de la Universitat Politècnica de Catalunya, reunit en sessió ordinària el 2 maig de 2012, acorda donar suport a l’escrit dels rectors de les Universitats Públiques Catalanes, i a la carta oberta al Ministre Wert enviada pel Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes, ambdós fets públics el 24 d’abril del 2012, així com expressar públicament la preocupació per totes les mesures d’ajust que, en nom de la crisi econòmica, s’estan imposant sobre el sistema universitari públic català i conseqüentment sobre la nostra universitat.

Independentment de la legalitat d’algunes mesures, el que és inqüestionable és la seva inoportunitat i les greus conseqüències que la seva aplicació tindrà sobre la missió que té encomanada la universitat en general i la UPC en particular.

Han estat molts anys d’esforços per situar a la nostra universitat, a nivell internacional, entre les millors politècniques. El programa UPC Abroad i el múltiple reconeixement com a Campus d’Excel·lència Internacional parlen d’aquesta vàlua, però l’eficiència té un límit i les retallades estan posant a la universitat en una situació molt precària, tot obligant-la a treballar en unes condicions injustes per als interessos de la societat i per als de les persones de la comunitat universitària.

No menys preocupants són els atacs que, contra el sistema públic d’universitats, s’estan realitzant aquests darrers dies per justificar les decisions preses. Cal recordar-li al ministre Wert que la universitat pública espanyola es troba entre les més eficients, tot i que treballa amb menys recursos econòmics. En docència, un 79% de l’estudiantat finalitza el seus estudis, comparat amb el 70% que ho fa als països de l’OCDE. La integració a l’EEES, tot i que s’ha realitzat sense els recursos econòmics necessaris, ha augmentat encara més la seva eficiència. Pel que fa a investigació i transferència d’aquest coneixement cap a la societat, el ministre no hauria d’oblidar que dues terceres parts del percentatge de producció científica que produeix el nostre país es fa a les universitats i que, quant a patents, el percentatge que prové de les universitats és el segon més alt del món. (Dades de “La Universidad Española en Cifras” 2010, CRUE)

Tota aquesta tasca, realitzada amb un recursos públics econòmics molt inferiors als dels nostres homòlegs a nivell internacional, és possible gràcies a la implicació i motivació del capital humà que composa la universitat. Com a contrapartida, aquest veu com la seva feina es qüestiona i les seves condicions laborals empitjoren, especialment les del Personal d’Administració i Serveis.

Cal assenyalar, per tant, que el cúmul de mesures preses unilateralment i no tractades en el si del Consejo de Universidades posen en perill el futur de la institució i la seva aportació a la societat, afectant a tots els col·lectius que la integren: Estudiants, personal docent i investigador i personal d’administració i serveis .

La pujada de preus públic imposada pel Reial Decret Llei és clarament injusta en tant que no va acompanyada d’un sistema de beques que garanteixi que ningú, amb els mèrits suficients, es quedi fora de la universitat per raons econòmiques. Aquesta mesura ja de per si perverteix tot el model d’universitat pública. Cal buscar un model que faci econòmicament més equitatiu l’accés a la Universitat i ofereixi garanties a tots els estudiants i estudiantes.

Un altre punt qüestionable del Reial Decret és la modificació que imposa en el règim de dedicació del professorat a temps complert. Estableix una mesura de comptabilització, els ECTS, que, si bé defineixen l’activitat que assumeix l’estudiantat, resulten del tot inadequats per valorar la dedicació del professorat.

En relació al model de dedicació docent variable que es legisla, creiem que aquest ha d’estar decidit per cada universitat i adaptat a les necessitats d’aquesta. En cas contrari, i si s’aplica tal com proposa el Reial Decret Llei, esdevindrà una imposició que perjudicarà el funcionament de la universitat i provocarà situacions d’injustícia.

La Universitat pública no es pot, ni es vol, desentendre dels difícils moments que afronta el nostre país degut a la greu situació econòmica en la qual es troba immers. Tanmateix, des de la UPC reclamem solucions més justes i proporcionades, consensuades amb les universitats i que tinguin en compte tot el potencial de la institució. Cal no malmetre un dels pilars bàsics que ens ajudarà a sortir de la crisis i que es garantia de futur pròsper per a tota la societat a la qual serveix.

Així ho han entès altres països europeus, immersos en la mateixa crisi econòmica, però que han impulsat mesures per potenciar les activitats lligades a docència i recerca en el convenciment que aquestes són garantia de la reactivació socioeconòmica i de progrés.

Per tot l’exposat anteriorment, l’equip de Govern de la UPC considera que un altre model és possible i que cal que els responsables polítics replantegin les línies d’actuació envers la universitat pública.


D'altra banda, el Consell de Govern del dia 2 de maig va donar suport al manifest que el Consell de l'Estudiantat ha fet públic per demanar la llibertat dels estudiants de la UB empresonats durant la jornada de la vaga general del 30 de març.