•Notícia
Compartir
Comunicat de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles
Els rectors de les universitats espanyoles manifesten preocupació per les declaracions recents del Ministeri de Educació, Cultura i Esport, sobre el Sistema Universitari Espanyol
19/04/2012
L'anàlisi de les dades disponibles, contrastades per diferents organismes nacionals i internacionals, no permet compartir moltes de les afirmacions, ni el diagnòstic, que s'ha fet del Sistema Universitari Espanyol.
Efectivament, a Espanya existeix un desajustament clar entre recursos públics empleats i resultats obtinguts en docència, recerca i transferència del coneixement. No obstant això, els resultats són proporcionalment molt superiors a l'esforç públic realitzat.
En docència, el 79% dels estudiants que inicien els seus estudis, finalitzen amb un títol universitari, mentre que la mitjana a l'OCDE és del 70%. A més, en els últims anys s'ha produït una clara millora del rendiment acadèmic, arran de la integració en l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), malgrat haver realitzat l'adaptació amb un esforç inversor clarament inferior al d'altres països.
En una situació de mercat millor que l'actual, el nivell de formació dels universitaris espanyols ha demostrat clarament la seva adequació. No sembla, doncs, correcte relacionar la preparació dels estudiants i l'eficàcia de la Universitat amb la falta d'ocupació, especialment entre els joves. En aquest sentit, la preparació acadèmica dels nostres estudiants és, en termes generals, clarament satisfactòria.
En recerca, entre 1997 i 2007, la producció científica espanyola va créixer un 80%, fins a constituir el 3,4 % de la producció científica mundial i dues terceres parts d’aquest percentatge es van realitzar a les universitats. Aquest esforç ha convertit a Espanya en la novena potència científica, i en la vuitena en publicacions per habitant, amb resultats similars a Japó. En aquest àmbit, una universitat espanyola se situa entre l’1% que agrupa a les millors universitats del món, vuit universitats dins del 2%, 24 en el 4% i totes les públiques i tres privades, en el 10%.
És un resultat més que notable si considerem que Espanya només inverteix en R+D+i un 1,39% del seu PIB, molt lluny del 2,3% que és la mitjana de l'OCDE. Relacionant la producció científica per habitant amb el percentatge de despesa en R+D+i, resultem ser un dels quatre sistemes més eficients del món.
En transferència, certament Espanya contribueix molt poc (0,8%) a les patents mundials. No obstant això, el percentatge de patents que a Espanya prové del sector universitari és el segon més alt del món. En conseqüència, no sembla correcte assenyalar el sistema universitari espanyol com el principal responsable del baix percentatge d'innovació del nostre país.
Així mateix, cal recordar que en els últims anys el Sistema Universitari Español ha estat sotmès a importants canvis per adaptar-se a l'Espai Europeu. El que les universitats necessiten actualment és estabilitat normativa i un finançament d'acord amb les capacitats i necessitats del país. Per això, és imprescindible un compromís conjunt entre administracions públiques i universitats.
Les universitats estem i estarem sempre al servei de la societat, disposades a continuar treballant en l'adequació del sistema a les necessitats del nostre país, especialment en aquests moments de crisi.
Efectivament, a Espanya existeix un desajustament clar entre recursos públics empleats i resultats obtinguts en docència, recerca i transferència del coneixement. No obstant això, els resultats són proporcionalment molt superiors a l'esforç públic realitzat.
En docència, el 79% dels estudiants que inicien els seus estudis, finalitzen amb un títol universitari, mentre que la mitjana a l'OCDE és del 70%. A més, en els últims anys s'ha produït una clara millora del rendiment acadèmic, arran de la integració en l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), malgrat haver realitzat l'adaptació amb un esforç inversor clarament inferior al d'altres països.
En una situació de mercat millor que l'actual, el nivell de formació dels universitaris espanyols ha demostrat clarament la seva adequació. No sembla, doncs, correcte relacionar la preparació dels estudiants i l'eficàcia de la Universitat amb la falta d'ocupació, especialment entre els joves. En aquest sentit, la preparació acadèmica dels nostres estudiants és, en termes generals, clarament satisfactòria.
En recerca, entre 1997 i 2007, la producció científica espanyola va créixer un 80%, fins a constituir el 3,4 % de la producció científica mundial i dues terceres parts d’aquest percentatge es van realitzar a les universitats. Aquest esforç ha convertit a Espanya en la novena potència científica, i en la vuitena en publicacions per habitant, amb resultats similars a Japó. En aquest àmbit, una universitat espanyola se situa entre l’1% que agrupa a les millors universitats del món, vuit universitats dins del 2%, 24 en el 4% i totes les públiques i tres privades, en el 10%.
És un resultat més que notable si considerem que Espanya només inverteix en R+D+i un 1,39% del seu PIB, molt lluny del 2,3% que és la mitjana de l'OCDE. Relacionant la producció científica per habitant amb el percentatge de despesa en R+D+i, resultem ser un dels quatre sistemes més eficients del món.
En transferència, certament Espanya contribueix molt poc (0,8%) a les patents mundials. No obstant això, el percentatge de patents que a Espanya prové del sector universitari és el segon més alt del món. En conseqüència, no sembla correcte assenyalar el sistema universitari espanyol com el principal responsable del baix percentatge d'innovació del nostre país.
Així mateix, cal recordar que en els últims anys el Sistema Universitari Español ha estat sotmès a importants canvis per adaptar-se a l'Espai Europeu. El que les universitats necessiten actualment és estabilitat normativa i un finançament d'acord amb les capacitats i necessitats del país. Per això, és imprescindible un compromís conjunt entre administracions públiques i universitats.
Les universitats estem i estarem sempre al servei de la societat, disposades a continuar treballant en l'adequació del sistema a les necessitats del nostre país, especialment en aquests moments de crisi.
Segueix-nos a Twitter
