•Notícia
Compartir
Comunicat de la CRUE: 'Asfíxia de l’R+D a Espanya'
La Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles (CRUE) ha fet públic, el 16 de maig, un comunicat en el qual alerta sobre la disminució de la inversió pública en el sistema espanyol de recerca científica, desenvolupament tecnològic i ensenyament superior.
22/05/2013
Comunicat de la Comissió Sectorial d’R+D de la CRUE: 'Asfíxia de l’R+D a Espanya':
"La ciència pot contribuir a trobar respostes per sortir de la crisi si es manté l'esforç inversor en generació de coneixement i innovació", (segons 5 científics guardonats amb medalles Field, 48 amb Premis Nobel i 130.000 ciutadans).
En aquesta mateixa línia, des de la Comissió Sectorial de R+D de la CRUE, portem temps reivindicant que la inversió en recerca no ha de seguir cicles econòmics.
Totes les nostres veus s'han unit i han fet una crida als governants per canviar les polítiques d'escanyament de l’R+D del nostre país.
Desafortunadament constatem, a l'analitzar els pressupostos del 2013, que la partida destinada a finançar l’R+D segueix aprimant-se (un 7,22% respecte al 2012), situant-nos als nivells de finançament de 2005. Tot plegat mentre observem que el Ministeri d'Hisenda colla encara més el sistema d’R+D, amb endarreriments incomprensibles en el pagament dels mateixos, amb la cancel·lació de subvencions ja concedides, al·legant, impròpiament, el incompliment dels objectius de contenció del dèficit de les Comunitats Autònomes, amb demora en la publicació de la convocatòria de projectes corresponent al 2013 i amb la imposició de mesures per a la contractació que estan destrossant la carrera dels investigadors i investigadors joves, que tants esforços i fons públics ens ha costat.
Lamentem i reprovem la descoordinació interministerial i la descoordinació entre el govern espanyol i les comunitats autònomes en la gestió de l’R+D+i estatal. Particularment greus són els retards injustificables en la publicació de convocatòries de contractació d'investigadors (programes Ramón y Cajal, Joan de la Cierva, Torres Quevedo...) i la reducció alarmant en els programes predoctorals. La prosperitat del sistema de ciència i tecnologia del nostre país depèn, fonamentalment, dels joves investigadors i investigadores. Persones que, davant la falta d'oportunitats i valoració, abandonen la seva carrera o el seu país. Resulta difícil captar talent sense ser capaços de retenir-lo.
En aquest panorama desolador, la incomprensible complexitat dels processos de justificació dels projectes de recerca, per part de les entitats públiques finançadores i per la necessitat no abordada de modificació de la llei de subvencions per adaptar-la al sistema nacional d’R+D+I, distreuen els investigadors i investigadores de la seva feina, obligant-los a intervenir en auditories i recursos que, addicionalment, estan col·lapsant els sistemes administratius de gestió de la recerca i els serveis jurídics de les universitats espanyoles. Tot plegat redundant en una disminució en l'eficiència del sistema nacional d’R+D+i, tristament basat en la desconfiança.
Desconfiança que és a la base del paper escàs que es concedeix a la universitat, tot i ser on es genera la major part de la investigació al nostre país. Desconfiança i falta de finançament que difícilment casen amb la proliferació de comissions i nous rànquings, en què, "a canvi de res", pretenen que les universitats espanyoles apareguem "per fi", entre les 100 primeres del món.
Amb rotunditat afirmem que les universitats estem en la millor disposició per assumir, amb responsabilitat, les reformes necessàries que facin més competitiu i eficient el sistema universitari, i més sòlida i especialitzada la transmissió i generació del coneixement. Per a això és necessari que el govern prioritzi i estabilitzi la inversió en educació i R+D+i, dotant-la de flexibilitat i desvinculant-la de la situació econòmica del moment. És essencial. El país difícilment pot resistir molt de temps si no es rescata amb urgència al sistema d’R+D+i i a l'ensenyament superior, sens dubte els dos pilars sobre els quals s'ha de recolzar el nostre futur.
"La ciència pot contribuir a trobar respostes per sortir de la crisi si es manté l'esforç inversor en generació de coneixement i innovació", (segons 5 científics guardonats amb medalles Field, 48 amb Premis Nobel i 130.000 ciutadans).
En aquesta mateixa línia, des de la Comissió Sectorial de R+D de la CRUE, portem temps reivindicant que la inversió en recerca no ha de seguir cicles econòmics.
Totes les nostres veus s'han unit i han fet una crida als governants per canviar les polítiques d'escanyament de l’R+D del nostre país.
Desafortunadament constatem, a l'analitzar els pressupostos del 2013, que la partida destinada a finançar l’R+D segueix aprimant-se (un 7,22% respecte al 2012), situant-nos als nivells de finançament de 2005. Tot plegat mentre observem que el Ministeri d'Hisenda colla encara més el sistema d’R+D, amb endarreriments incomprensibles en el pagament dels mateixos, amb la cancel·lació de subvencions ja concedides, al·legant, impròpiament, el incompliment dels objectius de contenció del dèficit de les Comunitats Autònomes, amb demora en la publicació de la convocatòria de projectes corresponent al 2013 i amb la imposició de mesures per a la contractació que estan destrossant la carrera dels investigadors i investigadors joves, que tants esforços i fons públics ens ha costat.
Lamentem i reprovem la descoordinació interministerial i la descoordinació entre el govern espanyol i les comunitats autònomes en la gestió de l’R+D+i estatal. Particularment greus són els retards injustificables en la publicació de convocatòries de contractació d'investigadors (programes Ramón y Cajal, Joan de la Cierva, Torres Quevedo...) i la reducció alarmant en els programes predoctorals. La prosperitat del sistema de ciència i tecnologia del nostre país depèn, fonamentalment, dels joves investigadors i investigadores. Persones que, davant la falta d'oportunitats i valoració, abandonen la seva carrera o el seu país. Resulta difícil captar talent sense ser capaços de retenir-lo.
En aquest panorama desolador, la incomprensible complexitat dels processos de justificació dels projectes de recerca, per part de les entitats públiques finançadores i per la necessitat no abordada de modificació de la llei de subvencions per adaptar-la al sistema nacional d’R+D+I, distreuen els investigadors i investigadores de la seva feina, obligant-los a intervenir en auditories i recursos que, addicionalment, estan col·lapsant els sistemes administratius de gestió de la recerca i els serveis jurídics de les universitats espanyoles. Tot plegat redundant en una disminució en l'eficiència del sistema nacional d’R+D+i, tristament basat en la desconfiança.
Desconfiança que és a la base del paper escàs que es concedeix a la universitat, tot i ser on es genera la major part de la investigació al nostre país. Desconfiança i falta de finançament que difícilment casen amb la proliferació de comissions i nous rànquings, en què, "a canvi de res", pretenen que les universitats espanyoles apareguem "per fi", entre les 100 primeres del món.
Amb rotunditat afirmem que les universitats estem en la millor disposició per assumir, amb responsabilitat, les reformes necessàries que facin més competitiu i eficient el sistema universitari, i més sòlida i especialitzada la transmissió i generació del coneixement. Per a això és necessari que el govern prioritzi i estabilitzi la inversió en educació i R+D+i, dotant-la de flexibilitat i desvinculant-la de la situació econòmica del moment. És essencial. El país difícilment pot resistir molt de temps si no es rescata amb urgència al sistema d’R+D+i i a l'ensenyament superior, sens dubte els dos pilars sobre els quals s'ha de recolzar el nostre futur.
Segueix-nos a Twitter
