•Notícia
Compartir
Creen un microsensor autònom capaç de detectar problemes respiratoris
Investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM-CSIC) han desenvolupat un sensor termoelèctric basat en nanotecnologia de silici, que s’autoabasteix d’energia i és capaç de detectar problemes respiratoris com l’apnea del son o pneumònies.
19/09/2016
El sensor és extremadament sensible per a la detecció i mesura de variacions molt petites en el flux de gasos, a través de la diferència de temperatura, el què permet la monitorització a temps real de variables físiques d’interès en àmbits molt diversos, entre els quals el de la salut.
“La seva particularitat és que no consumeix energia externa, sinó que aprofita la calor residual per al seu autoabastiment, la qual cosa el fa autònom, fàcilment integrable en xarxes sense fils i significativament menys costós que altres dispositius del mercat”, detalla Sebastián Moreno, CEO de FutureSiSens, l’empresa de base tecnològica que els investigadors han creat per a la seva comercialització.
En l’àmbit de la salut, el dispositiu es pot utilitzar per mesurar la respiració d’una persona i detectar problemes respiratoris, com l’apnea del son o pneumònies, a molt baix cost.
“Actualment estem provant un prototip amb un hospital per comparar el nostre sensor amb els equips que hi utilitzen per detectar aquestes alteracions i veure els avantatges i beneficis que aporta”, afitma Moreno. “Ara com ara, per aconseguir un bon diagnòstic d’apnea cal que el pacient passi una nit sencera a l’hospital, vigilat per personal qualificat i amb una infinitat de sensors en el cos monitoritzant les seves constants vitals. Les característiques del nostre sensor, com la seva gran sensibilitat, la mida reduïda i l’autonomia, li confereixen un gran potencial en aquest sector”, destaca.
Gràcies a la seva mida —ara mateix fa 5 mm2 i el reduiran fins a 2,5 mm2—, els investigadors destaquen que també podria integrar-se fàcilment en equips de protecció individual, com ara a la roba de professionals que treballen en activitats perilloses o en situacions de risc —bombers o miners, per exemple—, per detectar instantàniament una aturada respiratòria i enviar un senyal d’alarma a una centraleta perquè s’hi pugui actuar immediatament.
El microsensor també té aplicació en la millora de l’eficiència energètica i de la seguretat de plantes industrials o d’edificis intel·ligents, per detectar fugues de gasos perillosos i altres anomalies. “La mesura i recollida de dades en temps real, juntament amb el seu tractament immediat, són clau per a la presa de decisions efectives i, tot i que existeixen altres sensors al mercat, gran part són relativament grans, consumeixen energia i no són fàcilment integrables en xarxes sense fils, al contrari del que suposa el dispositiu que hem desenvolupat, el què el fa un producte molt competitiu en aquests sectors”, destaca Moreno.
FutureSiSens ja ha fabricat diferents prototips del microsensor que s’estan validant en entorns reals i esperen començar a comercialitzar-lo a mitjans del 2017.
El dispositiu, un dels projectes guanyadors de la 5ª edició del Fons d’Emprenedors de la Fundació Repsol, ha estat desenvolupat pels investigadors Javier Rodríguez Viejo i Aitor Lopeandía, del Departament de Física de la UAB, Llibertat Abad i Francesc Xavier Muñoz Pascual, de l'IMB-CNM-CSIC, i Antonio López, del Departament d’Enginyeria Electrònica de la UPC.
“La seva particularitat és que no consumeix energia externa, sinó que aprofita la calor residual per al seu autoabastiment, la qual cosa el fa autònom, fàcilment integrable en xarxes sense fils i significativament menys costós que altres dispositius del mercat”, detalla Sebastián Moreno, CEO de FutureSiSens, l’empresa de base tecnològica que els investigadors han creat per a la seva comercialització.
En l’àmbit de la salut, el dispositiu es pot utilitzar per mesurar la respiració d’una persona i detectar problemes respiratoris, com l’apnea del son o pneumònies, a molt baix cost.
“Actualment estem provant un prototip amb un hospital per comparar el nostre sensor amb els equips que hi utilitzen per detectar aquestes alteracions i veure els avantatges i beneficis que aporta”, afitma Moreno. “Ara com ara, per aconseguir un bon diagnòstic d’apnea cal que el pacient passi una nit sencera a l’hospital, vigilat per personal qualificat i amb una infinitat de sensors en el cos monitoritzant les seves constants vitals. Les característiques del nostre sensor, com la seva gran sensibilitat, la mida reduïda i l’autonomia, li confereixen un gran potencial en aquest sector”, destaca.
Gràcies a la seva mida —ara mateix fa 5 mm2 i el reduiran fins a 2,5 mm2—, els investigadors destaquen que també podria integrar-se fàcilment en equips de protecció individual, com ara a la roba de professionals que treballen en activitats perilloses o en situacions de risc —bombers o miners, per exemple—, per detectar instantàniament una aturada respiratòria i enviar un senyal d’alarma a una centraleta perquè s’hi pugui actuar immediatament.
El microsensor també té aplicació en la millora de l’eficiència energètica i de la seguretat de plantes industrials o d’edificis intel·ligents, per detectar fugues de gasos perillosos i altres anomalies. “La mesura i recollida de dades en temps real, juntament amb el seu tractament immediat, són clau per a la presa de decisions efectives i, tot i que existeixen altres sensors al mercat, gran part són relativament grans, consumeixen energia i no són fàcilment integrables en xarxes sense fils, al contrari del que suposa el dispositiu que hem desenvolupat, el què el fa un producte molt competitiu en aquests sectors”, destaca Moreno.
FutureSiSens ja ha fabricat diferents prototips del microsensor que s’estan validant en entorns reals i esperen començar a comercialitzar-lo a mitjans del 2017.
El dispositiu, un dels projectes guanyadors de la 5ª edició del Fons d’Emprenedors de la Fundació Repsol, ha estat desenvolupat pels investigadors Javier Rodríguez Viejo i Aitor Lopeandía, del Departament de Física de la UAB, Llibertat Abad i Francesc Xavier Muñoz Pascual, de l'IMB-CNM-CSIC, i Antonio López, del Departament d’Enginyeria Electrònica de la UPC.
Segueix-nos a Twitter
